Els reptes de convertir-se en una persona adulta amb un TDAH

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) s'inicia a la infància i els seus símptomes van evolucionant a mesura que la persona va madurant. Sabem que a l'adolescència els símptomes persisteixen en gairebé el 70% de les persones afectades i a l'edat adulta, al voltant del 40%. Els símptomes d'hiperactivitat i impulsivitat disminueixen més, mentre que els de manca d'atenció amb prou feines es modifiquen amb el pas dels anys. Tot i això, la persona va aprenent estratègies per evitar aquestes distraccions, així que no totes les persones amb TDAH han de continuar prenent medicació durant tota la vida.

Quan un adolescent amb TDAH entra a l'edat adulta es troba en una etapa de canvi i ha de fer front a nous reptes com, per exemple, gestionar de manera autònoma els diners. A alguns els costa estalviar, a d'altres tot al contrari, però és important ajudar-los i supervisar-los. A nivell acadèmic, el repte és decidir quins estudis superiors faran o bé de què volen treballar. Se'ls pot ajudar a veure quines opcions tenen, què els motiva o què els agradaria fer, a preparar el currículum tenint en compte quins aspectes són importants i quins no. Un altre element important és la relació amb les amistats; es tracta d'un moment de canvi, de conèixer noves persones i establir noves amistats, i suposa sortir de l'entorn conegut i posar en marxa les habilitats socials. També les relacions de parella i tot allò que comporten. Una pauta general que pot ser útil en aquesta fase és parar i pensar en les conseqüències de les decisions abans d'actuar.

El centre de salut mental infantil i juvenil fa la derivació a la xarxa d'adults. En alguns centres hi ha programes específics per fer una transició adequada cap a centres d'adults. Com que la persona afectada és major d'edat, és ella qui decidirà si continua o no el tractament.

EL TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament i els seus símptomes s'inicien a la infància. És un dels trastorns que s'atén amb més freqüència als centres de salut mental infantils i juvenils.

Els símptomes van disminuint amb l'edat, per això aquest trastorn no és tan freqüent entre els adults. Aquesta és la raó per la qual alguns psiquiatres d'adults no estan tan familiaritzats amb els símptomes i amb els tractaments més adequats. En els darrers anys, la situació ha millorat de forma significativa.

No hi hauria d'haver diferències. A la pràctica, la diferència és que la persona afectada és adulta i és qui pren les decisions sobre la seva salut: si pren tractament farmacològic o no, el tipus de fàrmac que prefereix, etc., i la opinió de la família no hi té cabuda.

Els suports depenen de les necessitats, de les característiques del noi o la noia. Alguns necessiten seguiment psicopedagògic per organitzar-se les tasques, d'altres necessiten aprendre a utilitzar les tècniques d'estudi o bé rebre orientació per encaminar-se cap a nivells d'estudis superiors o al món laboral. Per saber com guiar-los, és important escoltar-los i donar-los veu en el procés d'aprenentatge.

Cal fer prevenció abans que aparegui el consum. A Espanya, segons l'Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDADES), l'edat d'inici se situa entre els 13 i els 15 anys per a alcohol, tabac i cànnabis. Cal insistir en el risc d'aquestes substàncies, i saber que les persones amb TDAH tenen més risc de consum precoç i poden desenvolupar amb més freqüència una addicció més greu que els adolescents sense TDAH.

Cal valorar la necessitat o no del tractament, avaluar-ne els possibles efectes secundaris. De vegades, veiem joves que deixen el tractament perquè se senten «aixafats», «sense gràcia» o perquè perden la gana o els afecta el son. És important negociar amb l'adolescent el tipus de tractament, els descansos de la medicació i individualitzar-ne el tractament en funció dels símptomes, de les demandes acadèmiques i laborals i dels efectes secundaris.

El tractament s'hauria de mantenir fins que els símptomes remetin. Això dependrà de la intensitat dels símptomes i del grau d'afectació a la seva vida diària.

Els podem ajudar acompanyant-los durant el procés o acudint als especialistes perquè puguin guiar-los. Si es deixen ajudar des de casa, se'ls pot recordar la importància de buscar en diferents plataformes o webs, fer un horari amb els dies que faran aquesta recerca, investigar sobre les feines que els interessen i totes les opcions laborals que tenen. També es pot revisar el currículum i practicar les entrevistes. D'altra banda, si és un professional qui en fa el seguiment o l'orientació, serà l'encarregat d'anar pautant i guiant el procés.

Depèn de la persona i del tipus de feina. Per exemple, si la persona amb TDAH té cursada una discapacitat i vol optar a una feina en què es requereix tenir-la, doncs l'haurà d'especificar. Et diria que és molt subjectiu i ha de ser la persona qui ho valori i decideixi si dir-ho serà beneficiós o no.

Analitzant què és el que porta a la frustració i determinant si depèn de tu i pots canviar-ho perquè vagi disminuint. I intentant que no repercuteixi en la feina, intentant compartimentar.

A les persones amb TDAH que s'inicien al món laboral els diria que tinguin paciència, que apuntin els aspectes importants a recordar o memoritzar; és a dir, que es facin autoinstruccions. Si els costa gestionar el temps, que busquin estratègies, que demanin ajuda quan detectin dificultats i no deixin que es converteixin en un problema més gran. D'altra banda, també és important desconnectar després de l'horari laboral.

No és una obligació, depèn de cada persona. Si els ho dius, explica'ls com t'afecta el teu TDAH, tant els aspectes positius com els negatius, i en què et poden ajudar.

Ha d'escoltar-la, animar-la en els moments difícils, ser la seva xarxa de seguretat i no jutjar els seus fracassos. L'ha d'ajudar a fer front als reptes del món adult i laboral.

És difícil de respondre. Penso que el món laboral s'ha d'actualitzar en aquest aspecte i veure les potencialitats de les persones amb TDAH, la seva creativitat, el seu esforç diari i altres característiques, que són necessàries per a les feines del present i del futur. Les persones amb TDAH són grans innovadores.

Sí, sent realista, analitzant que realment la pot fer i adquirint els coneixements per fer-la.

És freqüent que adults no diagnosticats de TDAH presentin altres trastorns psiquiàtrics com ara trastorn d'ansietat, depressió amb mala resposta al tractament antidepressiu, abús o dependència de substàncies o trastorn de la personalitat. És important consultar un professional clínic entrenat en el diagnòstic del TDAH en adults per poder identificar aquestes comorbiditats.

Sí, el més habitual és ser adults totalment funcionals. A més, hi ha molts exemples de persones amb TDAH reconegut que han triomfat en els seus àmbits, com els esportistes d'elit Michael Phelps o Simone Biles, per exemple.

Doncs dependrà de la intensitat dels símptomes i de la seva afectació en els àmbits social, familiar i laboral. La majoria dels adults amb TDAH tenen una vida plena amb una bona adaptació social i laboral.

Una persona amb TDAH no desenvoluparà necessàriament cap altre trastorn de salut mental. Que l'evolució vagi en una direcció o una altra dependrà dels símptomes que presenti, de l'afectació a la seva vida diària i del suport familiar que tingui. Sabem que les persones amb TDAH tenen més risc d'abandonar els estudis de forma prematura, d'aconseguir nivells educatius inferiors als seus potencials, tenen més propensió a accidents, embarassos no desitjats, consum de substàncies o abandonament del lloc de treball, però una persona amb un tractament adequat pot evitar totes aquestes complicacions.

Habitualment per les seves distraccions contínues, la manca d'organització, la impulsivitat, i perquè interromp contínuament les converses o parla fora de torn.