Presa de decisions en salut mental: substitució o suport?

Totes les persones prenem decisions al llarg de la nostra vida. De vegades, necessitem que algú ens doni suport per prendre-les en algun moment o sobre algun àmbit concret. En aquests moments, potser demanem a alguna persona en qui confiem que ens ajudi a prendre la nostra pròpia decisió. Les persones amb problemes de salut mental, també: prenen decisions i, de vegades, necessiten algú que els acompanyi en aquesta presa de decisió.

Presa de decisions per substitució

Pot passar que es privi la persona amb un problema de salut mental del seu dret de decidir i que algú altre prengui les decisions per ella; un fet que anomenem presa de decisions per substitució. Les persones que prenen les decisions per substitució poden ser familiars o professionals, generalment de la salut mental, que prenen de manera sistemàtica decisions per la persona (per substitució informal) o pot ser alguna persona designada per un jutge (per substitució formal, ja sigui temporal o estable). Alguns exemples de substitucions formals estables són la figura del tutor legal o la pàtria parental prorrogada o rehabilitada.

Generalment, la presa de decisions per substitució es basa en conceptes erronis i estereotips sobre la capacitat de decidir que tenen les persones: poden pensar que la persona és incapaç de prendre decisions importants, que d'aquesta manera s'aporta claredat, que és més pràctic i ràpid, que saben què és el més convenient per a ella o que ho fan vetllant pels seus interessos. 

La presa de decisions per substitució normalment es basa en conceptes erronis i estereotips sobre la capacitat de decidir que tenen les persones.

Alhora, pot generar un cercle viciós en què la persona no intenti mai prendre decisions, perquè sempre hi ha algú altre que les pren per ella, o vagi perdent confiança en la seva pròpia capacitat per fer-ho, i finalment deixi d'intentar-ho. 

Per altra banda, la presa de decisions per substitució vulnera el drets a la capacitat jurídica. La Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat recull que totes les persones tenen dret a exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions que les altres, tot i tenir capacitats o habilitats diferents, en tots els aspectes de la vida, i que se'ls ha de proporcionar les mesures pertinents perquè accedeixin al suport que puguin necessitar en l'exercici de la seva capacitat jurídica (Art. 12). 

Suport a la presa de decisions

És a dir, totes les persones han de poder accedir a diferents opcions de suports, inclòs el suport de persones de la seva confiança (com poden ser familiars o iguals). 

Parlem, doncs, del suport a la presa de decisions, un suport que ha de ser:

• Adaptat i flexible: ha d'adaptar-se a les necessitats de cada persona en cada moment, ja que la seva capacitat de prendre decisions i el grau de suport que pugui necessitar poden variar (mentre que el seu dret a exercir la capacitat jurídica no varia ni fluctua mai).
• Voluntari: els suports no poden ser imposats a la persona, que pot rebutjar-los si així ho desitja.
• Basat en la voluntat i les preferències de la persona, fins i tot els suports més intensius.  
   

Què és el pla de suports i com s’elabora?

Llegeix més

Pot donar-se la situació que, fins i tot després d'haver-se esforçat al màxim, una persona no sigui capaç de transmetre quines són les seves preferències o voluntat. En aquest cas, el suport a la presa de decisions es pot donar d'acord a la interpretació més fidel de la seva voluntat o de les seves preferències. Caldrà, doncs, consultar la informació que es disposa d'aquesta persona o, si l'havia elaborat prèviament, el seu document de decisions anticipades.

Cal passar del model de presa de decisions per substitució a un model de suports a la presa de decisions, i posar en valor formes de suport com el mediador personal o les xarxes i comunitats de suport.

Així, els QualityRights de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyalen que cal passar del model de presa de decisions per substitució a un model de suports a la presa de decisions, i posa en valor formes de suport formal, com el mediador personal (Suècia) o la defensa independent (Escòcia), i informals, com les xarxes i les comunitats de suport, l'assistència personal, el suport entre iguals i el suport de familiars i amics. 

A Espanya, La Llei 8/21 ha suposat fer aquest canvi de paradigma:

• Suprimeix la incapacitació i els procediments judicials de modificació de la capacitat d'obrar.
• Obliga a revisar i actualitzar les mesures acordades prèvies a la entrada de vigor de la nova legislació.
• Modifica el catàleg de figures de suport disponibles en el Codi Civil Espanyol. Per exemple, deixen d'existir les figures de la tutela, la prórroga i rehabilitació de la pàtria parental, i queda establida la curatela (assistencial o representativa) com a principal mesura de suport formal, i també la guarda de fet per a suports puntuals. En el cas de Catalunya, el Decret Llei 19/21 estableix només l'assistent com a figura de suport formal estable en l'exercici de la capacitat jurídica, ja sigui una assistència d'acompanyament, de col·laboració o representativa, i, com a mesura puntual, el defensor judicial.