L’abordatge de la salut mental als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació i la professió del periodisme es regeixen per codis deontològics la finalitat dels quals és garantir la responsabilitat ètica davant la societat a la qual informen. Es tracta de principis molt bàsics, com els que recull el Codi Europeu de Deontologia del Periodisme, entre els quals hi ha diferenciar la narració de fets objectius del que és emetre una opinió, que implica pensaments, idees, creences o judicis de valor per part dels mitjans o dels seus periodistes. També es contempla aspectes com el dret de les persones a la seva pròpia vida íntima o « moral de defensar els valors de la democràcia, el respecte a la dignitat humana, la solució dels problemes a través de mètodes pacífics i de tolerància, i en conseqüència oposar-se a la violència i al llenguatge de l'odi i de l'enfrontament, rebutjant tota discriminació per raó de cultura, sexe o religió».

En un entorn en el qual el malestar emocional i els problemes de salut mental han guanyat rellevància en les agendes dels mitjans de comunicació arran dels efectes de la pandèmia de la COVID-19, és més important que mai que aquests facin l'esforç de revisar el llenguatge i les imatges que utilitzen per informar sobre fets i històries. Amb aquest objectiu, Obertament acaba de llançar l'actualització de la seva Guia d'Estil per a Mitjans de Comunicació, una eina que vol facilitar als periodistes i la resta de professionals lligats als mitjans de comunicació la creació de contingut ètic i responsable sobre la salut mental.

Obertament treballa, de fet, de forma específica amb els mitjans de comunicació facilitant eines i formació, donat el gran impacte que tenen sobre la societat i l'imaginari col·lectiu, com un element que perpetua estereotips i prejudicis que estigmatitzen les persones amb problemes de salut mental.

Les novetats d’aquesta nova edició

La guia recull les pautes ja presentades en l'anterior edició, però s'afegeixen nous temes sobre les quals s'ha detectat més interès o més presència en els mitjans de comunicació. Uns temes que s'han consensuat en col·laboració amb persones amb experiència pròpia en salut mental i amb periodistes.

Així, els nous temes sobre els quals s' ha aprofundit són:

• Recomanacions i eines per abordar el suïcidi i les autolesions en els mitjans de comunicació, amb consells sobre l'ús d'imatges i informació contrastada sobre mites i realitats al voltant del suïcidi.
• Es posa el focus en la interseccionalitat i salut mental. La salut mental afecta de forma diferenciada en funció d' altres molts trets d' identitat de les persones. Totes aquestes característiques com la identitat de gènere, l'etnicitat, l' orientació sexual o l'edat afecten com es percep la salut mental d' una persona i, per tant, cal tenir-les en compte a l'hora de comunicar.
• Indicacions específiques per als diagnòstics que han despertat més interès en els mitjans de comunicació, com els trastorns psicòtics o els trastorns de la conducta alimentària.
• Pautes sobre l'ús d' imatges i peces d' àudio i vídeo en l'elaboració de notícies. La rellevància d'aquest camp amb l'arribada de la intel·ligència artificial, ja que les imatges que les IA generen al voltant de salut mental continuen sent de caràcter estigmatitzador. Atès que la IA aprèn de les imatges que s'utilitzen en aquest context, com millor ho fem, millor entendrà quins recursos gràfics no són estigmatitzants.
• S'amplia la informació referent a la creació d'històries al voltant de la salut mental en ficció amb alguns consells tant per al disseny de personatges com per a la creació d'arcs narratius respectuosos amb la salut mental.

La guia ofereix un recorregut pràctic sobre els errors freqüents en els mitjans de comunicació, els mites sobre salut mental, el llenguatge i les imatges, i algunes recomanacions per a seccions concretes, com les d'esports, ciències o premsa del cor, que utilitzen de forma freqüent metàfores que estigmatitzen o banalitzen els trastorns de salut mental. Fa especial èmfasi en la importància de parlar de la salut mental des de la primera persona, posant menys pes en les xifres (que deshumanitzen i no aporten missatges esperançadors sobre la recuperació) i més en les persones i les seves històries quan volen ser compartides. En aquest sentit, la guia aporta recomanacions sobre com abordar aquests testimonis i consells de bona praxi.