«Si el conte serveix per prevenir un sol abús sexual, ja haurà valgut la pena»

«Aquest projecte neix del desig de poder tenir més recursos per prevenir els abusos sexuals i el maltractament infantil. Encara que no sóc una especialista en aquest camp, fa uns anys vaig publicar amb Antoni Talarn i Francesc Sáinz el llibre Relaciones, vivencias y psicopatología: Las bases relacionales del sufrimiento mental excesivo, que parlava en part d'aquestes relacions i explicàvem com, malauradament, hi ha infants i adolescents que viuen en un maltractament constant, en situacions familiars inadequades que poden alterar-ne el desenvolupament psíquic i ser més vulnerables a tenir un trastorn de salut mental i altres dificultats.

La idea, al final, era tenir un recurs per instaurar una educació afectiva sexual fonamental des de l'inici de l'escolarització i amb continuïtat. Només que el conte serveixi per prevenir un sol abús sexual ja haurà valgut la pena. A les escoles parlem moltes vegades de la detecció precoç en aquest i altres temes, però també hem de posar la mirada en la prevenció primària».

«Quan em vaig plantejar aquest conte tenia clar que no volia fer ni una història terrorífica, com són la majoria de contes infantils clàssics, ni un llibre de l'estil “el meu cos és meu”, que estan molt bé, però més que contes són classes magistrals per ensenyar conceptes com les parts íntimes. El que he volgut és representar metafòricament un abús o un altre tipus de maltractament, en funció també de l'edat madurativa del nen, que identificarà coses diferents segons la seva edat. Per exemple, vaig fer alguna sessió de rol playing amb nens de P4. Entenien que hi ha un personatge dolent, que és el picot, i un personatge bo, que és l'arbre. Identificaven perfectament que el picot no respectava l'arbre i la idea que hem de posar un límit a coses que no ens agraden, que podem dir: “no”, “prou”, “no m'agrada”, i que podem demanar ajuda.

Els fonaments a l'etapa infantil són més genèrics, encara que s'hauria de començar a no obviar aspectes físics. Si podem parlar als nens dels ulls, les orelles o els peus, per què no podem parlar de la vulva o el penis? Són aspectes anatòmics que se segueixen silenciant».

«Sí, és clar. Els nens connecten amb els seus sentiments i amb allò que els passa a través de la identificació que fan amb els personatges de la història. Poden aflorar situacions que ells no han pogut processar perquè el cervell està, d'alguna manera, en “construcció”. En funció del moment, aquest nen o nena es pot identificar amb el personatge fort o el feble, pot sentir alegria, tristesa, por, confusió, dolor… A més, ho pot sentir amb una certa distància i això els facilita anar elaborant les seves inquietuds, les seves pors i fortaleses».

«L'educació emocional ja es treballa des dels primers anys d'educació primària, abordant temes com l'empatia, les relacions amb l'altre, els sentiments, etc., però en relació amb els abusos sexuals crec que, en ser un problema estructural de la societat, encara és un tema molt silenciat. Mirem cap a una altra banda, com si no existís el problema.

En els primers anys de l'educació infantil i primària és una feina que es treballa de forma transversal, però quan el currículum educatiu comença a intensificar-se, ja és molt difícil trobar espais per parlar d'aquests temes, per tenir tutories personalitzades, per veure'ns assíduament amb les famílies... Ho intentem, però tot es complica més i depèn també de la funció que té cadascú a l'engranatge. Un dels meus objectius és treballar en eines que ajudin a trobar aquest equilibri entre l'aspecte curricular i l'emocional, que acompanyarà els nois al llarg de la vida.

Penso que caldria una reflexió i una feina a nivell comunitari i social per donar a aquest tema la importància que es mereix. Formar i informar els infants ajuda a poder prevenir els abusos sexuals, així que les persones adultes tenim una gran responsabilitat.».

«Suposo que una de les primeres coses és donar al maltractament emocional o a la negligència el lloc que realment li correspon. Moltes vegades, de manera inconscient, minimitzem situacions. A l'escola, per exemple, responem amb molta claredat quan hi ha una situació d'agressió física, però no passa igual amb altres situacions que poden amagar un cert maltractament emocional. Si canviem aquesta actitud també estem ensenyant als infants la importància del maltractament relacional.

Quan treballem temes de bullying, per exemple, els nens tenen clar què significa el maltractament físic i el verbal, però del relacional els costa molt parlar i, com que són situacions més subtils, desarmen una mica la persona que el rep. És clar que el maltractament físic és el més visible, però tots els maltractaments ens poden “trencar”, bé sigui físicament o psicològicament».

8 mites sobre el maltractament infantil

Llegeix més

«La guia descriu els tres protagonistes i el que representen. Basant-nos en la psicologia dinàmica infantil dels projectius, l'arbre, que representa el nen, té diverses parts: el tronc representa el cos i la copa, la ment. El fet que el picot, que és el presumpte abusador, vagi perforant el tronc representa aquest atac al cos del nen.

Incloem una sèrie de preguntes que pretenen ajudar a reflexionar en relació amb el que succeeix en la història, que el nen prengui consciència del que fan els diferents personatges i del que ell o ella faria. Crec que parlar del tema ajuda tots dos, els nens i les persones adultes, perquè poden compartir una temàtica tan silenciada i que, de vegades, és difícil d'enfocar d'una manera relativament tranquil·la.

Pel que fa a l'ús que se li pot donar segons l'entorn, serà clarament diferent. A l'escola, si expliquem el conte en un grup classe, pot servir per veure el que saben o no els nens, fer una mica d'anàlisi de la situació, parlar en genèric del que està bé o no. La dinàmica a casa és diferent, és més íntima i amb més confiança, de manera que es pot aprofundir més. El nen estarà probablement més relaxat i amb menys por de poder compartir allò que sent. En àmbits professionals, en canvi, cal ser molt prudent i sensible si es fa servir per veure la reacció de nens o nenes sobre els quals hagi sospita ser víctimes d'abusos, cal donar espai, sense forçar».