No. Hi ha uns objectius concrets per a l’ingrés d’una persona amb un trastorn de la conducta alimentària, però, un cop assolits, ha de continuar fent tractament amb una altra modalitat com l’hospital de dia o l’ambulatori.
No. La normalització del pes a través d’uns hàbits alimentaris saludables és imprescindible, però insuficient. Ha d’anar acompanyada de la millora psicològica i social de la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària.
Les persones que té anorèxia o bulímia perceben d’una manera distorsionada el seu cos: no es veuen com són en realitat. Aquesta percepció està relacionada amb components obsessius i emocionals com la insatisfacció corporal i la por a guanyar pes.
Els trastorns de la conducta alimentària són trastorns de base emocional que fan que la persona se senti sovint trista, angoixada, insegura, amb l’autoestima baixa, enfadada, etc.