No. Quan parlem de bulímia i de trastorn per afartament parlem de trastorns mentals que es caracteritzen pel fet que la persona afectada no té la capacitat de controlar la seva ingesta. De cap manera es tracta de falta de voluntat.
No. Els trastorns de la conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia són trastorns mentals que ningú tria tenir, i provoquen un intens patiment a la persona afectada i al seu entorn familiar.
No. En molts casos l'aparença física de la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària és normal. És a dir, no necessàriament està prima o excessivament prima.
Hi ha alguns factors de protecció en la família davant d’aquests trastorns, entre els quals destaquem: potenciar l'autoestima dels nostres fills i filles; afavorir una autoimatge corporal positiva; promoure hàbits alimentaris posi
No. El trastorn alimentari del teu fill no és culpa teva. Hi ha molts factors que contribueixen al seu desenvolupament (genètics, personalitat, socioculturals).