Preguntes i respostes

Es considera que una persona que té un trastorn alimentari com l’anorèxia o la bulímia s’ha recuperat quan ha restablert el funcionament físic, psicològic i social. També quan la persona s’estima i s’accepta per dins i per fora.

Sí. El més freqüent és la transició de l’anorèxia nerviosa a la bulímia nerviosa. És habitual que les persones afectades tinguin èpoques en què la restricció alimentària és més present i d’altres en què els afartaments i les purgues predominen.

L'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i els trastorns de la conducta alimentària no especificats es consideren trastorns mentals greus.

Els més coneguts són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però n’hi ha d’altres com el trastorn per afartaments, la Pica, el trastorn de ruminació i el trastorn d’evitació/restricció de la ingesta d’aliments.

Alguns comportaments ens poden fer sospitar que hi ha un trastorn de la conducta alimentària:

Alguns comportaments o senyals ens poden fer sospitar que hi ha un trastorn de la conducta alimentària: