Preguntes i respostes

Si sospites que la teva amiga o amic pot tenir anorèxia o bulímia, el primer que has de fer és evitar enfadar-te amb ells. Mostra comprensió i escolta la persona per poder-la animar a demanar ajuda professional.

La decisió de limitar o no l’exercici físic en casos d’anorèxia o bulímia és una decisió que ha de prendre l’equip terapèutic.

Els trastorns de la conducta alimentària com l’anorèxia i la bulímia tenen un origen multifactorial i existeix un component genètic.

Si la persona amb anorèxia i bulímia ja està en tractament i la família té dubtes sobre com ha d’actuar durant els àpats, ha de preguntar a l’equip terapèutic què ha de fer i què no ha de fer.

Quan una persona amb anorèxia o bulímia se sent malament després dels àpats el primer que hem de fer és conservar la calma.

L’anorèxia i la bulímia són trastorns que et fan sentir sola i que, en molts casos, acaba aïllant-se del seu entorn. De fet, molt sovint com més aïllada està la persona més força guanya el trastorn.