www.som360.org/ca

Trastorn espectre autista (TEA)

Últims continguts publicats

Actividad realizada en el CSMIJ Lleida
8 horas amb...

Valentí Pallarés Gort

Educador social. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Lleida
Sant Joan de Déu Terres de Lleida

Roser Gimeno Duaso

Educadora social. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Lleida.
Sant Joan de Déu Terres de Lleida
Actividad realizada en el CSMIJ Lleida
8 horas amb...

Valentí Pallarés Gort

Educador social. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Lleida
Sant Joan de Déu Terres de Lleida

Roser Gimeno Duaso

Educadora social. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Lleida.
Sant Joan de Déu Terres de Lleida
TCA

El tractament del trastorn per afartament va encaminat a reduir la freqüència del afartaments, les cognicions alimentàries alterades, millorar el pes i la salut metabòlica i regular l'estat d'ànim.

TCA

L'afartament és una conducta alimentària que també apareix en altres trastorns alimentaris, com la bulímia nerviosa o l'anorèxia nerviosa subtipus compulsiu. Però, a diferència d'aquests trastorns alimentaris, en el cas del trast

TCA

En un episodi d'afartament la persona ingereix, en un període de temps determinat, una quantitat d'aliments clarament superior a la que la majoria de persones ingeririen en un període semblant en circumstàncies semblants.

Pot causar deficiències nutricionals i afectar greument el desenvolupament de la persona
5
45
Trastorn d'evitació / restricció de la ingesta d'aliments
Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
3
23
Prestacions econòmiques
Luz entre los árboles
Testimoni

Lluís Blanch Mas

Vicepresident de l'ACAB i pare d'una noia afectada per TCA
Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)
5
Trastorn de la conducta alimentària
Pregunta a l'expert

Les autolesions en adolescents

Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
Anna Sintes
Dra. Anna Sintes Estévez
Dr. Daniel Vega Moreno
Dr. Daniel Vega Moreno