www.som360.org/ca

Tractament del TDAH

El tractament més recomanat per les Guies de Pràctica Clínica (GPC) per abordar el TDAH és el tractament multimodal, que inclou l'abordatge psicopedagògic, psicològic i farmacològic. A més, es recomana fer una intervenció primerenca, ja que afavoreix una millor evolució i pronòstic del trastorn. 

Es recomana una intervenció psicopedagògica i psicològica en casos lleus. En casos moderats-greus, també es recomana la intervenció psicopedagògica i el tractament psicoterapèutic, a més de valorar el tractament farmacològic.

Reeducació psicopedagògica

La reeducació psicopedagògica és el reforç escolar individualitzat que es duu a terme després de l'horari escolar i que té com a objectiu intervenir sobre la repercussió negativa dels símptomes nuclears del TDAH, amb relació a l'aprenentatge i la competència acadèmica. Aquest tipus d'intervenció va dirigida a millorar el rendiment dels mecanismes de l'atenció, la memòria de treball, el control inhibitori i la flexibilitat cognitiva. S'ofereixen pautes i recursos (hàbits d'aprenentatge, tècniques d'estudi, suport educatiu) per millorar el rendiment, augmentant la motivació i millorant l'autoestima, amb relació a la competència acadèmica. 

Tractament psicològic

Pel que fa al tractament psicològic, les intervencions psicològiques que han demostrat alguna evidència científica es basen en la teràpia de conducta, la teràpia cognitiva, l'entrenament en habilitats socials i l'entrenament per als progenitors, que inclou psicoeducació sobre el TDAH i pautes de gestió de conducta.

Tractament farmacològic

En els casos moderats o greus, o quan les primeres mesures han estat insuficients, es valora també el tractament farmacològic. A Espanya hi ha disponibles dos grans grups de fàrmacs indicats per al TDAH en menors a partir dels 6 anys. El primer grup són els estimulants (metilfenidat i lisdexanfetamina) i el segon grup són els no estimulants (atomoxetina i guanfacina). Els fàrmacs indicats per al TDAH són eficaços i segurs. Més del 70 % dels nens i nenes ateses responen de manera eficaç al primer tractament. Els efectes secundaris són lleus i en rares ocasions obliguen a suspendre el tractament.

Entre aquests efectes secundaris, els més freqüents son la pèrdua de gana, sobretot al migdia, i l'insomni de conciliació. Per intentar solucionar la disminució de la gana, s'aconsella distribuir la ingesta en 5-6 preses al dia, intentant fer una ingesta més gran a l'hora d'esmorzar, berenar i sopar. A l'hora de dinar es pot utilitzar fruita seca (ametlles, avellanes, nous), sense torrar i sense sal, sempre que no hi hagi cap tipus d'al·lèrgia a aquests aliments. Per als problemes amb el son, solem administrar melatonina a dosis baixes uns 30-60 minuts abans de l'hora en què volem que el nen o nena se'n vagi a dormir.

A més, és important assegurar que tinguin una dieta variada, amb ingesta suficient de fruites, verdures, peix (dieta mediterrània) i limitada en el consum de sucres simples, colorants artificials i begudes ensucrades o energètiques. També coneixem el benefici de la pràctica de l'exercici de forma regular, que ha de ser divertit i adequat a l'edat de cada menor.

També s'han trobat evidències sobre el benefici de la pràctica de mindfulness en nens amb TDAH en diversos estudis realitzats fins ara. Entre aquests estudis, destaquem un programa estandarditzat de mindfulness per a nens i nenes amb TDAH i de lliure accés, desenvolupat per la doctora Anna Huguet i el doctor José Ángel Alda.