El paper de la família en l’ús de pantalles

«Quin és el millor regal que podem fer a un nen petit? Temps exclusiu amb cada fill, sols i sense pantalles. Trenta minuts cada nit en arribar de l'escola o a l'hora de dormir i quaranta minuts cada setmana en un lloc fora de casa. Això fa miracles». Catherine L'Ecuyer, educadora i psicòloga.

L'aparició de les TRIC (tecnologies de la relació, la informació i la comunicació) han modificat i intensificat la comunicació i la manera de relacionar-se, especialment entre les persones adolescents i joves. Aquestes les utilitzen de manera natural i constitueixen una eina habitual per a la comunicació, l'oci i les tasques escolars. Les enquestes presenten algunes dades significatives: les persones joves de 16 a 24 anys són les més actives a les xarxes socials (92,6 %), i el 98,1 % utilitzen Internet diàriament (INE, 2022). Així mateix, es xifra en un 20 % l'ús compulsiu d'Internet en la franja de 14 a 18 anys. (ESTUDES, 2021)

Per tant, en aquesta tessitura cal impulsar accions per promoure hàbits saludables entorn de les pantalles i prevenir-ne l'ús problemàtic. En una societat hiperconnectada i en constant evolució, els pares i mares, com a primers educadors dels seus fills, s'enfronten al repte d'educar-los i acompanyar-los en el seu aprenentatge digital. Perquè això «no va de tecnologia, va d'educació». (Maria Zalbidea – Empantallados, 2020)

La família és, per tant, un element determinant en l'acompanyament i l'orientació dels fills i filles per a un ús responsable de les pantalles i, per tant, han de tenir un paper actiu en la seva educació digital.

La influència que s’exerceix sobre ells pot ser positiva o negativa. Per tant, cal fomentar els factors de protecció, que són aquells atributs, condicions o característiques que redueixen o atenuen el risc i la probabilitat de fer un ús problemàtic de les pantalles. Un dels objectius de la prevenció és augmentar aquests factors de protecció.

Factors de protecció familiar

• Vincles afectius i comunicació positiva i assertiva.
• Consens de normes i límits clars i coherents.
• Foment de la seva autoestima i autonomia.
• Models de conducta positiva.
• Activitats de lleure en família.
• Col·laboració i seguiment amb l'escola.

Vincles afectius i comunicació positiva i assertiva

Activar una bona comunicació al si de la família afavoreix la unió i millora la relació i els vincles entre els seus membres. Perquè els fills i les filles puguin establir una relació comunicativa positiva amb els pares i les mares, han de sentir que són acceptats i escoltats, que poden exposar i expressar les seves opinions, sensacions i sentiments sense ser censurats o recriminats. Escoltar-los amb interès i amb una escolta activa, com apunta Ferrán Ramón-Cortés, expert en comunicació, «escoltar amb els ulls».

La comunicació haurà de ser bidireccional –si es pretén que expliquin «les seves coses», també els pares i les mares han de parlar del que és seu– i promoure que prenguin part de les decisions familiars tenint en consideració les seves opinions i arguments. I procurar exercir la comunicació slow: establir l'hàbit periòdic de desconnexió digital per cultivar la comunicació cara a cara i perquè els moments de connectivitat online siguin més productius i enriquidors. (Serrano, 2014).

Nous reptes en la comunicació pares i adolescents

Llegeix més

Consens de normes i límits clars i coherents

Les normes són acords compartits en família per garantir un ús responsable de les pantalles. El que està permès i el que no i les conseqüències d'infringir-les. Les normes i els límits es podran pactar amb els fills i filles i s'aniran revisant en funció de la seva edat i capacitat d'assumir més autonomia i responsabilitats, i fins i tot es podran revisar i modificar si aporten arguments suficients i vàlids. Aquestes es poden complementar amb altres mesures restrictives, com les eines de control parental.

La família és un element determinant en l'acompanyament i l'orientació dels fills i filles per a un ús responsable de les pantalles i, per tant, ha de tenir un paper actiu en la seva educació digital.

Encara que els experts coincideixen en aquest aspecte, crida l'atenció a l'últim estudi d'UNICEF l’escàs nivell de supervisió que sembla que estan exercint mares i pares, no del tot conscients del seu paper com a model en l'ús de les pantalles i de la necessitat d'acompanyament i d'establir una bona higiene digital. A casa es constata una escassa supervisió parental, només el 29,1 % d'adolescents refereix que els pares els posen normes sobre l'ús de les TRIC, només el 23,9 % en limiten les hores d'ús i el 13,2 %, els continguts a què poden accedir. (UNICEF, 2021)

Un bon recurs per concretar moments i temps de connexió, espais lliures de pantalles, és deixar constància dels acords i que quedin suficientment clars per ambdues parts mitjançant la signatura d’un contracte. Això motivarà la seva responsabilitat i el seu compromís. (Model contracte Hoffman)

Algunes bones pràctiques:

• No utilitzar els dispositius electrònics durant els àpats ni després de ficar-se al llit, ja que estimulen l'activitat mental i dificulten el son.
• Compartir els dispositius en un lloc comú de la casa.
• Racionalitzar el temps d'ús, prioritzant les responsabilitats acadèmiques, domèstiques, etc.
• Educar en el respecte a les xarxes socials. Fomentar aspectes com l'empatia i el respecte. L'ús de les xarxes socials s'ha de regir per les mateixes normes de comportament que en la comunicació presencial.
• Ensenyar a protegir les dades personals i la intimitat. Les famílies han de limitar també la publicació d'imatges dels seus fills a les xarxes socials, moltes practiquen el sharenting (la sobreexposició dels fills a les xarxes).

Que els progenitors acostumin a utilitzar el mòbil en els àpats familiars, a més de suposar un mal exemple per a filles i fills, s'associa amb taxes d'ús problemàtic d'Internet i de diferents pràctiques de risc sensiblement més grans. (UNICEF 2021)

Acompanyar els nostres fills en l’ús de les TIC

Llegeix més

Foment de la seva autoestima i autonomia personal

L’autoconcepte és la imatge que una persona té de si mateixa. Dins l'autoconcepte hi ha l'autoestima, entesa com el sentiment de valoració positiu o negatiu respecte un mateix. És important valorar els nostres fills i filles. Reforçar els seus aspectes positius, generar confiança i crear en ells expectatives ajustades a les seves capacitats, posant en valor l'esforç. Quan creiem en algú l'encoratgem cap a uns objectius i el condicionem i l’ajudem a assolir-los. És el que anomenem l'efecte Pigmalió. Saber que creiem en la persona, augmentarà la seva autoestima i el concepte de si mateixa. Quan es mostren responsables i compleixen les normes familiars, cal reconèixer, reforçar i lloar aquesta conducta. Una persona amb una bona autoestima és una persona poderosa, però amb autoestima baixa es converteix en una persona vulnerable.

És important valorar els nostres fills i filles, reforçar-ne els aspectes positius, generar confiança i crear en ells expectatives ajustades a les seves capacitats, posant en valor l'esforç.

Models de conducta positiva

La família és l'àmbit principal de socialització dels fills. En aquest context, es transmeten i s'interioritzen actituds, valors, creences i hàbits que aniran configurant la seva personalitat. La família exerceix la seva influència durant les etapes evolutives més importants del seu desenvolupament: la infància i l'adolescència. Les mares i els pares són un model a imitar, per tant, els fills aprenen allò que observen. Encara que no puguin ser perfectes, és important mantenir actituds i comportaments coherents amb els valors i les normes que es transmeten.

Activitats d'oci en família

És important conèixer les seves aficions per planificar i compartir activitats de lleure i temps lliure d'interès comú en família i sense pantalles. També és bo promoure la seva participació en activitats i treballs en equip, com ara associacions juvenils, culturals, comunitàries, voluntariat… No obstant això, també és recomanable compartir moments d'oci digital amb ells, doncs per ser un interlocutor vàlid cal conèixer les eines i els continguts que consumeixen. Alhora, està bé crear un espai per fomentar el seu esperit crític i bastir ponts per parlar d'altres temes: riscos de les xarxes socials o necessitat de contrastar la validesa de la informació.

Col·laboració i seguiment amb la escola

Família i escola han de treballar en consonània, no només per al seguiment acadèmic, sinó també per a la supervisió de conductes a l'aula, la relació amb els companys i companyes i, sens dubte, la promoció d'hàbits saludables pel que fa a les pantalles. L'avantatge que ofereix l'escola és que es pot arribar a un gran nombre de joves, com s'ha dit de vegades, es pot accedir a una població captiva. Alguns centres escolars es constitueixen com a «centres lliures de mòbils», com el cas de les Alfabegues de Bétera (València), on l'alumnat no pot fer servir els mòbils, però el professorat tampoc. Aquesta decisió s'ha complementat amb un ventall d'activitats durant l'esbarjo per promoure la participació grupal: jocs de taula, mindfulness, tallers, debats..., i s’ha incrementat exponencialment la interacció cara a cara entre l'alumnat. Per dur a terme aquestes iniciatives cal comptar amb el compromís i la corresponsabilitat de la família.

S'ha comprovat que bona part de les pràctiques de risc online són més freqüents entre aquells adolescents que porten el mòbil a classe cada dia. També són més freqüents entre aquells els progenitors dels quals acostumen a fer ús del mòbil durant els menjars. (UNICEF, 2021)

Gestió de les emocions

Facilitar que els adolescents i joves puguin identificar, gestionar, expressar i «navegar» en el món de les seves emocions, agradables i desagradables, i aprendre a regular-les adequadament. Tota la família ha d’aprendre a expressar els seus sentiments i ser congruents amb el sentir i amb la manera d'actuar a través d'estratègies adaptatives.  Tenir allò que la psicòloga Patricia Ramírez anomena un «fons d'armari», un ventall d'activitats que milloren el benestar emocional: meditació, exercici físic, relació social, etc. I avui, sens dubte, les xarxes socials provoquen una gran varietat d'emocions. Internet provoca fonamentalment emocions positives en l'adolescència, però també determinades situacions poden produir un impacte emocional que incideixi negativament en la seva autoestima, estat d'ànim i benestar. (UNICEF, 2021)

Fomentar la implicació de les famílies en l'educació digital

Segons s'eduqui els fills i les filles s'estarà influint perquè es converteixin en persones autònomes i responsables, desenvolupin un estil de vida saludable i adquireixin recursos i estratègies per afrontar nous reptes. Per fer-ho, cal capacitar la família proporcionant-li eines i recursos per a l'adquisició d'habilitats en l'exercici de la seva tasca educativa i d'acompanyament, i és aconsellable que participin en els programes preventius com a subjectes actius, generant solucions que donin resposta a les seves necessitats. Tot i això, en aquesta aventura preventiva, és imprescindible la implicació i la responsabilitat compartida d'altres actors i agents comunitaris.

No obstant, un dels reptes a què s'enfronta el camp de la prevenció familiar és comprometre els pares i les mares en aquestes intervencions.  (Secades et al., 2011). Algunes estratègies de captació i retenció que proposa aquest autor són:

• Invitacions personals.
• Ús d'incentius.
• Recordatoris.
• Col·laboració d'altres pares i mares.
• Difusió de material a través d’agents comunitaris.
• Ús de missatges positius.
• Organització de sessions informatives amb professionals de diferents equipaments perquè derivin famílies.
• Implicació activa dels centres escolars en aquest tipus d'intervencions.

És, per tant, precís i necessari sensibilitzar pares i mares sobre el seu rol actiu en l'educació digital dels seus fills i filles, per tal de garantir un ús responsable i crític de les pantalles. Aleshores estarem en el camí correcte per aconseguir una cosa tan fonamental que apunta Charo Sábada, doctora en comunicació: «Es pot conciliar tecnologia i educació? Sí, i hem de fer possible que tecnologia i educació es conciliïn perquè és la nostra responsabilitat i en depèn la felicitat dels nostres fills».