Repercussions cardiològiques dels trastorns alimentaris

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són trastorns greus que afecten sobretot les persones adolescents i adultes joves i representen una amenaça considerable per a la seva salut i el seu benestar. Gran part de les repercussions greus d'aquests trastorns sobre la salut estan relacionades amb anomalies cardiovasculars secundàries. Les complicacions cardiovasculars poden estar presents en fins al 80% de les persones amb TCA i representen el 30% de la seva mortalitat.

Les complicacions cardiològiques s'associen tant a les formes restrictives com a les compulsives dels TCA; en el cas de l'anorèxia nerviosa, es relacionen principalment amb la desnutrició, i en la bulímia nerviosa, amb els desequilibris dels electròlits (potassi, calci, sodi i magnesi).

Principals afectacions del cor

Les persones que mantenen una restricció important d'aliments tenen més risc de tenir anomalies en l'estructura del cor, ja que la pèrdua de greix i múscul afecta també aquest òrgan. Així, la desnutrició mantinguda en el temps comporta una pèrdua del poder cardíac de contracció i relaxació.

En les persones amb anorèxia nerviosa s'observa un aprimament de les parets dels ventricles i una disminució de les cavitats cardíaques que a vegades poden produir símptomes d'una insuficiència cardíaca, és a dir, la impossibilitat del cor per dur a terme adequadament la seva funció. Aquests canvis en l'estructura del cor solen implicar, a més, el prolapse (desplaçament) de la vàlvula mitral, que es torna insuficient i no és capaç de lliurar correctament la sang al ventricle esquerre; i també pericarditis, l'acumulació de líquid inflamatori en la bossa que recobreix el cor (pericardi). Ambdues són situacions de perill sobre el funcionament habitual del cor.

A més, les persones amb anorèxia nerviosa sovint presenten una tensió arterial baixa, amb marejos sobretot quan s'aixequen o s'ajupen, una freqüència cardíaca baixa o bradicàrdia sinusal. Aquests símptomes es deuen a un metabolisme lent i un to vagal reduït (to del nervi vague), causats per la falta d'aliments. La intensitat de la bradicàrdia està associada a un baix pes i a la durada del trastorn. En algunes ocasions, en persones amb anorèxia, s'han descrit freqüències cardíaques altes (taquicàrdia), però solen ser causades per situacions d'anèmia, infecció aguda o a una resposta adaptativa protectora a la restricció calòrica. En tot cas, aquestes situacions són preocupants i han de controlar-se.

L'anorèxia  nerviosa pot provocar un aprimament de les parets dels ventricles i una disminució de les cavitats cardíaques que a vegades poden produir una insuficiència cardíaca.

La disminució dels batecs per minut (bradicàrdia sinusal) i les alteracions en la relaxació dels ventricles determinaran la gravetat de les persones amb anorèxia nerviosa, i es correlacionen amb l'índex de massa corporal (IMC). És a dir, com menys índex de massa corporal, més risc i fatalitat cardiovascular hi ha.

D'altra banda, els desequilibris de líquids i ions secundaris a les purgues en les persones amb bulímia nerviosa (potassi, calci, sodi i magnesi baixos en sang) s'associen als trastorns del ritme del cor, coneguts com a arrítmies. Aquestes arrítmies també poden estar produïdes per efectes de medicaments que s'utilitzen contra la depressió, per augmentar l'orina o per a induir el vòmit.

Algunes d'aquestes arrítmies cardíaques, juntament amb les anomalies de l'estructura del cor, han estat descrites com a possibles causes de mort sobtada en persones amb trastorns de la conducta alimentària. A més, haver tingut bulímia augmenta el risc cardiovascular a llarg termini en les dones, incrementant el risc d'infart, angina de pit, trastorn de la conducció elèctrica i mort en edat adulta.

Un altre factor cardiovascular secundari a la desnutrició és la presència d'anomalies en els vasos sanguinis perifèrics. Els símptomes inclouen intolerància al fred, mala circulació perifèrica i temperatura més baixa de la pell, la qual cosa produeix una coloració blavosa, sobretot als peus i les mans, i, ocasionalment, a la cara. Aquests símptomes sovint produeixen dolor, i desapareixen amb la renutrició.

Haver tingut bulímia augmenta el risc cardiovascular a llarg termini, incrementant el risc d'infart, angina de pit i mort en edat adulta.

La majoria de les anomalies cardiovasculars desapareixen totalment amb la restauració nutricional, la normalització de la conducta alimentària i l'eliminació de les purgues. No obstant això, algunes d'aquestes afeccions, com la insuficiència cardíaca, poden perdurar després de la realimentació i poden fer augmentar el risc de mort.

Per això, és fonamental que a les persones amb un TCA se'ls faci una revisió cardiològica exhaustiva. Els criteris d'ingrés no dependran únicament del grau de desnutrició i de la resposta al tractament, sinó que també s'inclou la presència de símptomes cardíacs com la síncope (desmai), una freqüència cardíaca extremadament baixa, una alteració en l'electrocardiograma o un desequilibri electrolític a la sang.

Consells pràctics per prevenir problemes cardiovasculars

• És aconsellable que monitoris el teu ritme cardíac amb un rellotge de pulsacions. Si presentes bradicàrdia (menys de 50 batecs per minut), no has de fer activitat física i has de beure aigua.
• Si tens la tensió arterial baixa, procura no aixecar-te de manera ràpida. En aixecar-te del llit o després d'ajupir-te, pots marejar-te i caure o desmaiar-te. Intenta sure al llit o en una cadira cinc minuts abans de posar-te dempeus; t'ajudarà a no sentir mareig i evitarà que caiguis.
• Beu aigua per evitar la deshidratació i mantenir el teu benestar. Has de beure un mínim de 200 cc d'aigua (un got) quatre vegades al dia. Si no te la vols beure de cop, pots prendre'n 50 cc cada hora.
• Els vòmits, laxants i diürètics, a part d'eliminar líquid de l'organisme, arrosseguen ions importants per al funcionament cardíac. Vigila l'aparició de:
  • Mal de cap
  • Nàusees
  • Marejos
  • Confusió
  • Enrampades i feblesa muscular
  • Formiguejos
  • Llengua i pell seques
  • Inflamació abdominal i poca mobilitat intestinal.

Si presentes algun d'aquests símptomes, probablement tens un desequilibri iònic i una deshidratació, que, si no es corregeixen, pots entrar en una situació perillosa per a la teva salut, amb risc fins i tot de mort. Has d'explicar els teus símptomes a un profèssional mèdic perquè corregeixi l'alteració immediatament o acudir a urgències.

• El dolor al pit, les palpitacions, la dificultat per respirar, els marejos i els desmais són símptomes d'alteracions al cor. Si els tens, explica-ho al metge o a la metgessa perquè t'examini, o ves a urgències, perquè pots estar en una situació de risc vital per la inestabilitat cardiovascular.
• Has de mantenir un programa d'exercici pactat amb un professional sanitari. L'exercici físic pot ajudar a augmentar la teva motivació i la teva energia i a disminuir el teu malestar. No obstant això, un exercici excessiu amb falta de nutrients implica un desgast muscular perillós. Recorda que el cor és un múscul i el seu mal funcionament pot implicar la mort.