Ingrés per depressió a l’adolescència

La depressió afecta entre un 4 i un 8% dels adolescents (Balazs et al., 2020) i es pot manifestar d’una forma diferent al que els passa als infants i als adults. Els símptomes de la depressió poden ser tristesa, cansament, apatia, desmotivació, pèrdua d’interès per les activitats habituals, dificultat per divertir-se, sensació d’avorriment constant, baixa autoestima, baix rendiment escolar, irritabilitat, presentar pensaments de mort o de suïcidi, etc.

En funció de l’edat de la persona, la presentació pot variar:

• En els infants solen predominar els símptomes d’ansietat com l’ansietat de separació, fòbia, les molèsties i dolors físics, la irritabilitat i la inquietud física (Ryan et al 1987).
• En els adults són més freqüents la pèrdua d’interès i motivació, la dificultat per gaudir de situacions plaents i els problemes de concentració.
• En els adolescents els símptomes predominants solen ser canvis en la gana i el pes, manca d’energia i alteracions de la son –insomni o bé hipersòmnia- (Rice et al 2019) així com aïllament social, baixa autoestima i irritabilitat (Del Barrio, 2000).

La depressió, un trastorn exclusiu dels adults?

Llegeix més

Des dels serveis de salut mental sempre s’intenta utilitzar el recurs menys invasiu i menys restrictiu per les persones, optant primer per serveis com poden ser consultes externes o hospitalització parcial, per tal de conservar l’entorn del menor (poder estar acompanyat per la família i amics) i les seves activitats habituals (poder seguir acudint a l’escola o institut, si és possible, o fer les  extraescolars).

Les unitats d’aguts de salut mental infantil i juvenil són un recurs per ajudar a infants i adolescents que viuen un moment de crisi i que, per algun motiu, necessiten d’una supervisió o observació contínua dels professionals de la salut i d’un tractament més intensiu per tal de poder millorar el seu estat.

De vegades es pot percebre el fet de necessitar un ingrés com un fracàs, sentir-se’n avergonyit o pensar que significar que no es podrà recuperar però és important entendre que un ingrés és tan sols part del procés de tractament, una fase més per a la recuperació.

Més de 1.800 nois i noies necessiten un ingrés per algun problema de salut mental a Catalunya al llarg d’un any (Observatori del sistema de salut de Catalunya, Central de resultats, 2017).

A l’inici d’un ingrés per depressió, és freqüent tenir la sensació que res servirà, que no val la pena provar-ho, i a vegades això fa que a la persona li costi més expressar-se i col·laborar en la teràpia o que inclús pugui rebutjar l’ajuda. Aquesta visió pessimista és un símptoma més de la depressió, s’anomena desesperança, és habitual sentir-se així.

S’afegeix també que els tractaments antidepressius solen necessitar un període de temps d’unes 2 o 3 setmanes per començar a actuar, i això ens pot fer sentir desmotivats quan no observem una milloria ràpida. Tanmateix és important recordar els objectius del tractament i permetre’ns valorar els progressos, encara que siguin petits.

Durant l’ingrés, és important poder seguir treballant amb les famílies i que el noi o noia pugui seguir mantenint activitats del seu dia a dia per tal de no perdre el fil dels seus projectes, motivacions i suports, i que així la reincorporació sigui més fàcil.

S’intenta que el temps d’estada hospitalària sigui el més curt possible, per poder retornar a la persona al seu àmbit i poder seguir treballant segons les necessitats del pacient. Per tant, sovint les persones marxen de l’hospital trobant-se millor, si bé encara no del tot recuperades. Això pot generar sentiments d’una certa inseguretat o por en el moment de l’alta, els vostres terapeutes us seguiran acompanyant de prop en tot el procés.