El pes dels determinants socials en el dret a la salut
Resum
En el Dia Mundial de la Justícia Social, que se celebra el 20 de febrer, és bàsic recordar la importància que tenen els determinants socials de la salut sobre els drets bàsics de les persones. L’accés a la sanitat universal no és suficient.
En aquesta pandèmia, les desigualtats socials han ressorgit més que mai: les persones que pateixen una major desigualtat social són les que pitjor poden protegir-se i tenir cura de la seva salut.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els determinants socials de la salut són les circumstàncies en què les persones neixen, viuen, treballen i envelleixen, la qual cosa inclou el conjunt més ampli de forces i sistemes que influeixen en les condicions de la vida quotidiana. Entre aquests sistemes hi trobem el sistema de salut.
Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners i del poder, i del repartiment de recursos, que depenen, al seu torn, de les polítiques adoptades.
Durant la pandèmia de la COVID-19, aquesta realitat ha agafat una gran rellevància, ja que les persones que pateixen una major desigualtat social són les que pitjor poden protegir-se o tenir cura de la seva salut.
José Leal Rubio
Entre els determinants socials de la salut de les persones hi trobem factors, com ara la feina, el suport social, l’accés a un habitatge digne, la disposició de renda, l’educació i la cobertura de necessitats bàsiques.
Aquests factors expliquen per què els col·lectius amb una major desigualtat social són també aquells amb una major desigualtat de salut.
Si volem que el dret a la salut es pugui exercir de manera plena, cal equitat en els determinants socials de la població.
Per tant, l’accés universal al sistema sanitari no és suficient per gaudir del dret a la salut. Els determinants socials són clau per gaudir d’aquest dret.
El dret a una vida digna
Jeremy Waldron (1991), en el desenvolupament del concepte de dret a estar, aprofundeix en un dels determinants socials més importants per garantir el dret a la salut, que és el dret a disposar d’un lloc, un habitatge. L’autor defensa que les funcions vitals humanes són localitzades, necessiten un lloc on dur-les a terme. Si aquestes funcions no es poden dur a terme per manca d’un lloc per fer-ho degut a impediments externs, aleshores senzillament no s’estarà permetent a l’individu viure.
Jonathan Wolff (2013) també reivindica la salut com un dret humà. Segons l’autor, qualsevol teoria de la justícia s’enfronta tard o d’hora a la necessitat de definir qui té els deures de justícia distributiva exigibles. Segons Wolff, el llenguatge dels drets aspira a transformar la realitat injusta més enllà d’auxiliar les víctimes. Els drets no es limiten a atendre les necessitats bàsiques de les víctimes. Els atorguen, a més, una reclamació legítima contra el poder que les oprimeix, és a dir, la possibilitat d’exigir justícia, de presentar les seves necessitats desateses com una violació de les seves llibertats i oportunitats bàsiques.
Durant aquests darrers anys hem estat testimonis de retallades en la despesa pública en serveis socials i sanitaris, i polítiques d’igualtat, entre altres sectors. Existeix el dret a la salut, però no tots els estats el reconeixen de manera subjectiva.
Caldria reforçar i dotar de més mitjans i poders organismes com l’Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) o l’OMS perquè puguin garantir les prestacions alimentàries i sanitàries arreu del món.
Sense un reconeixement legal dels drets socials difícilment podrem superar aquesta barrera que condemna milions de persones d’arreu del món a la pobresa, la malaltia i la mort.
La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest que els factors socials poden ser protectors de la salut. Les persones més vulnerables seran les que pitjor podran superar la crisi sanitària i social si no s’estableixen polítiques socials potents i, per tant, seran les que veuran com repercuteix més negativament en la seva salut.
El fet de viure al carrer o en un infrahabitatge està impedint que moltes persones puguin tenir cura de la seva salut en les condicions adequades. Segons el darrer cens d’Arrels Fundació de novembre de 2020, el 22 % de les persones entrevistades no havien viscut abans al carrer i van passar a la via pública els mesos més durs del confinament (sense accés a aigua, sense poder entrar als lavabos, amb els serveis públics tancats, etc.).
El dret a la salut implica també el dret subjectiu a unes condicions de vida dignes. Per tant, si els determinants socials no es poden reclamar tampoc es podrà exigir el dret a la salut. Sense justícia social no hi ha drets socials i a la inversa.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
