Les barreres socials en els trastorns alimentaris

Les habilitats socials són un conjunt de capacitats que ens permeten relacionar-nos de manera positiva amb les persones i ens ajuden a comunicar-nos i comprendre'ns més bé, per poder construir una relació saludable amb els altres.

Són diferents eines que ens permeten crear vincles positius que sumin i ens ajudin a mantenir la nostra salut mental, ja que ens faciliten:

• Poder expressar les nostres emocions i pensaments.
• Tenir una escolta activa.
• Entendre els diferents punts de vista en una conversa.
• Poder enfrontar-nos a les diferents situacions socials del dia a dia.
• Afrontar els conflictes que van sorgint.

En els trastorns de la conducta alimentària les habilitats socials solen veure's afectades perquè les persones que tenen aquest trastorn han de bregar amb l'ansietat, l'autoestima baixa, el sentiment de vergonya o la preocupació constant per la seva imatge corporal quan interactuen amb l'entorn més proper.

L'impacte del TCA no només condiciona la relació que la persona té amb l'alimentació o el seu cos, sinó també el seu món emocional i social. La dificultat per comunicar i expressar les emocions o l'evitació d'uns certs contextos socials per por del judici poden desencadenar una dinàmica d'aïllament que acaba mantenint la simptomatologia. 

Les distorsions cognitives en els trastorns de la conducta alimentària

Ir al artículo

Quines habilitats socials es poden afectar 

Les habilitats socials que solen veure's més afectades en persones amb TCA són:

Comunicació assertiva

És la capacitat de poder expressar el que pensem, sentim o necessitem de manera respectuosa i clara, sense mostrar agressivitat, submissió o evitació. Les persones amb TCA sovint tenen tendència a reprimir l'expressió emocional com a mecanisme de defensa i eviten parlar de certs temes més personals o del que realment volen, senten o necessiten, per por de confrontar-se amb la reacció de l'altra persona o el seu possible judici. Poden mostrar també una certa agressivitat quan volen tenir el control sobre la seva alimentació o sobre la imatge corporal.

Les persones amb TCA han de bregar amb l'ansietat, l'autoestima baixa, el sentiment de vergonya o la preocupació constant per la seva imatge corporal quan interactuen amb els altres.

Empatia i consciència emocional

L'empatia és l'habilitat de poder reconèixer i comprendre els sentiments dels altres. Les persones amb TCA, a causa de l'obsessió per la seva imatge corporal o per l'alimentació, tendeixen a focalitzar-se en elles mateixes, i per això els és més difícil poder percebre què senten els altres.

Així mateix, la dificultat per donar valor al que senten o pensen repercuteix en la connexió emocional amb els altres; i la distorsió sobre la percepció que els altres tenen sobre elles condiciona l'expressió emocional i les relacions socials, i en dificulta la confiança.

Resolució de conflictes

Fa referència a les diferents estratègies per afrontar i manejar els conflictes interpersonals. L'ús de l'evitació com a solució al problema acaba generant més frustració, por a la crítica o decepció en l'altra persona, així com un increment de la tensió i l'angoixa, que pot ser canalitzada a través dels símptomes alimentaris: restricció, fixació pel pes, compensacions, afartaments, etc.

La tendència al perfeccionisme en aquestes persones fa que no tolerin l'error o la frustració, la qual cosa limita el maneig dels desacords, les crítiques o les estratègies de negociació social. Per això solen optar per evitar confrontacions o conflictes, generant així més malentesos i tensions en les relacions. Al seu torn, aquesta dinàmica relacional perpètua un autoconcepte pobre, distorsionat, que fa que puguin sentir més fragilitat i vulnerabilitat a l'hora d'afrontar els problemes o determinades situacions socials.

Interacció en contextos socials i relacions saludables

És la capacitat de crear i mantenir relacions interpersonals sanes de manera espontània i la capacitat de poder gaudir d'elles.

Sovint pot passar que les persones amb TCA experimentin alts nivells d'ansietat social i que la relació amb els altres es percebi com un estrès. Això els passa per la preocupació que tenen per la seva imatge corporal o bé perquè la majoria de les celebracions socials impliquen dinars, sopars o berenars. El focus se situa en el menjar i pot despertar la por de perdre el control sobre el seu comportament alimentari i això pot generar molt més malestar emocional.

Se sumen també les inseguretats que poden tenir en determinats contextos sobre si seran acceptades o jutjades, anticipant la por de sentir-se observades pels altres, de ser criticades pel seu cos, pes i manera de ser i, fins i tot, de rebre comentaris sobre els seus hàbits alimentaris. Aquest estrès que es produeix impedeix que la persona pugui estar present i gaudir de les seves relacions.

D'altra banda, la necessitat de validació externa pot desencadenar una falta d'autenticitat, deixar de ser o no saber reconèixer-se perquès'ha generat un costum de desatendre i anul·lar les pròpies necessitats per prioritzar el que els altres (creuen que) necessiten d'elles. Això comporta una dificultat més gran per posar límits sans i facilita tenir relacions de submissió o fusió emocional.

L'oci, un aliat en la recuperació dels trastorns alimentaris

Llegeix més

Demanar o rebre ajuda

Ens referim a la capacitat de reconèixer quan necessitem un suport extern i demanar-lo de manera efectiva i saludable.

Les persones amb TCA solen presentar resistència al suport, perquè interpreten l'ajuda com un senyal de feblesa o vulnerabilitat davant els altres. També relacionen l'ajuda a la necessitat de canviar els seus mecanismes de defensa i control, és a dir, el seu comportament alimentari o la seva percepció corporal, aspectes que generen més resistència al canvi.

Treballar les habilitats socials és indispensable durant el procés de tractament i de recuperació, per afavorir el benestar emocional, l'autoestima i la qualitat de vida de la persona amb TCA.

En definitiva, les habilitats socials representen més que gestos o paraules, són els fils invisibles que ens connecten amb nosaltres mateixos i amb el món, però quan hi ha una percepció distorsionada de la pròpia imatge, sentiments d'insuficiència, autoexigència i silenci, aquests fils poden afeblir-se.

Poder reconèixer quines habilitats estan danyades i comprendre per què és el primer pas per poder millorar-les. Expressar el que sentim o necessitem, malgrat la por, permet transformar el dolor, l'angoixa, l'autoexigència i els propis judicis en diàleg, obrint la possibilitat de trobar comprensió, refugi, afecte, ajuda i una nova perspectiva.

Millorar les habilitats socials és un factor indispensable durant el procés de tractament i de recuperació, que afavoreix el benestar emocional, l'autoestima i la qualitat de vida. Sanar significa també aprendre a sentir, dir i compartir.