Com puc saber si el meu fill o la meva filla té TDAH?
El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns del neurodesenvolupament més freqüents en la infància, que afecta aproximadament un 5% dels nens i les nenes en edat escolar. Encara que sovint es considera un trastorn exclusiu de la infància i de l'adolescència, la realitat és que pot persistir al llarg de la vida.
El TDAH es caracteritza per tres símptomes nuclears: el dèficit d'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. En funció dels símptomes predominants, parlem de presentació inatenta, hiperactiva/impulsiva o combinada.
La inatenció
Les persones amb TDAH presenten algunes de les característiques més comunes de la inatenció:
- Tenen dificultats per mantenir l'atenció i la concentració de manera continuada.
- Els costa recordar i seguir instruccions.
- Es distreuen amb facilitat per estímuls externs.
- Tenen dificultats per organitzar tasques i activitats.
- Obliden les activitats quotidianes amb freqüència.
- Perden objectes.
- Eviten les tasques que requereixen un esforç mental sostingut.
Aquests símptomes comporten que a vegades també puguin tenir dificultats en les relacions personals.
La hiperactivitat
Les persones amb TDAH presenten algunes de les característiques més comunes de la hiperactivitat:
- Tenen una activitat motora excessiva, amb moviments continus i nerviosos.
- Tenen dificultats per romandre assegudes.
- Tenen dificultats per regular la conducta, fins i tot en situacions o contextos no apropiats.
La impulsivitat
Es refereix a la incapacitat per inhibir els impulsos tant conductuals com cognitius, tenint en compte el nivell de desenvolupament o l'edat de la persona. Les persones amb TDAH poden tenir algunes de les característiques de la impulsivitat:
- Cometen errors en les tasques per precipitació o omissió.
- Parlen excessivament.
- Són impacients.
- Tenen dificultats per esperar el seu torn.
- Interrompen amb freqüència.
- Fan verbalitzacions socialment inapropiades.
La impulsivitat també està indubtablement unida a l'assumpció de riscos. Cal tenir present que la intencionalitat de fer mal no és una característica pròpia del trastorn.
Senyals d'alarma segons l'edat
El diagnòstic de TDAH sol fer-se en iniciar l'escolaritat, al voltant dels 6 o 7 anys, sobretot quan apareixen els problemes d'adaptació escolar. És llavors quan és més fàcil detectar alguns dels senyals que ens poden fer sospitar que el nostre fill o la notra filla té un TDAH.
Un cop s'ha diagnosticat, cal instaurar el tractament, l'objectiu del qual és millorar l'atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat, i evitar les complicacions associades al trastorn.
Els senyals d'alarma varien en funció de l'edat:
Edat preescolar
- Són uns «tornados» quan comencen a caminar.
- Estan sempre en moviment i tiren constantment coses.
- Tenen una curiositat insaciable.
- Tenen una actitud intrèpida i no veuen cap perill.
- Els costa acceptar les normes.
- Els seus jocs solen ser més agressius i les seves demandes són freqüents i sorolloses.
- Interrompen constantment.
- Presenten rebequeries freqüents i intenses.
Edat escolar
- Són freqüents les notes en l'agenda.
- Sovint no acaben els deures, que estan poc organitzats i amb errors.
- A classe parlen impulsivament i responen abans d'acabar la pregunta.
- Mostren agressivitat i tenen dificultats per acceptar les normes.
- A casa té dificultats per fer els deures, encara que milloren el rendiment amb supervisió.
- En la seva relació amb el grup solen ser persones manaires i dominants.
- No respecten els torns del joc.
- Són persones mogudes i tenen propensió a tenir accidents.
- En l'informe escolar apareixen frases del tipus «es distreu amb facilitat», «sol interrompre la classe», etc.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.