El tractament del trastorn per afartament va encaminat a reduir la freqüència del afartaments, les cognicions alimentàries alterades, millorar el pes i la salut metabòlica i regular l'estat d'ànim.
L'afartament és una conducta alimentària que també apareix en altres trastorns alimentaris, com la bulímia nerviosa o l'anorèxia nerviosa subtipus compulsiu. Però, a diferència d'aquests trastorns alimentaris, en el cas del trast
En un episodi d'afartament la persona ingereix, en un període de temps determinat, una quantitat d'aliments clarament superior a la que la majoria de persones ingeririen en un període semblant en circumstàncies semblants.
Pot causar deficiències nutricionals i afectar greument el desenvolupament de la persona
5’
45
Trastorn d'evitació / restricció de la ingesta d'aliments
Pregunta a l'expert
Les autolesions en adolescents
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
L’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia reivindica un pla de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària per detectar-los i tractar-los al més aviat possible