El dol en temps de pandèmia

Prop d’1,8 milions de persones arreu del món han mort a causa de la COVID-19, més de 50.000 a Espanya.  Les circumstàncies que envolten aquesta malaltia han estat especialment dures per a les famílies i les persones afectades, sobretot en la primera onada, durant la primavera de 2020. L’aïllament, la solitud, la impossibilitat d’acomiadar-se dels éssers estimats han estat una prova dura per a tota la societat.

Sobre aquesta qüestió, diversos experts ens han aportat les seves reflexions i pensaments que poden ajudar a moltes persones a suportar el dol que, sens dubte, ha estat molt diferent al que estem acostumats.

Aquestes reflexions sobre el dol i la necessitat d’acomiadar-se dels éssers estimats estan recollides en la trobada en línia «El dret a acomiadar-se», moderat per la Dra. Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica i doctora en Pediatria. Aquesta trobada en línia compta amb les aportacions dels experts Juan Pedro Arbizu, responsable de l’Àrea de Psicologia de l’Hospital San Juan de Dios Pamplona; José Burillo, metge adjunt del Servei de Medicina Interna del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i el Dr. Sabel Gabaldón, cap de secció de Psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. La trobada també va comptar amb la participació en vídeo de Josep Antoni Boix, responsable del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

El seminari web va començar amb les reflexions de la Dra. Esquerda sobre el vincle ontològic (en referència a la branca de la filosofia metafísica que estudia la naturalesa de l’ésser com a ésser) entre els termes cuidar i curar i el fet que de vegades no és possible curar, però que això no ens ha de fer oblidar mai el deure de cuidar.

D’altra banda, Juan Pedro Arbizu, va reivindicar la necessitat dels rituals de comiat i va recomanar creativitat quan les formes tradicionals no són possibles, per exemple a causa de les restriccions per la COVID-19. També va voler posar en valor el fet que les persones que morien als hospitals, al contrari del que es deia popularment, no morien soles, ja que estaven acompanyades la majoria de les vegades pels mateixos professionals quan no era possible la companyia de la família. Per aquest motiu, Arbizu també va posar èmfasi en la necessitat de comptar amb professionals que tinguin competències en valors i no solament tècniques.

José Burillo va voler compartir els tres elements que més impacte van causar als seus companys professionals:

• La impotència pel desconeixement del virus i pel fet de no disposar de recursos adequats per atendre les persones afectades.
• La solitud, no solament de les persones amb COVID-19, sinó també de les que quedaven aïllades a l’hospital per la mateixa situació de confinament.
• La comunicació de la mala notícia i el fet d’haver de donar-la per telèfon, sense la força de l’acompanyament presencial.   

D’altra banda, destaca en positiu la humilitat davant la malaltia i l’esperança de saber que tot l’esforç donarà fruits en algun moment.

El Dr. Sabel Gabaldón va aprofundir en la idea que totes les persones depenen dels altres, que som éssers que convivim i commorim, una realitat que la pandèmia de la COVID-19 ha posat especialment de relleu. Per a il·lustrar aquesta idea, el Dr. Gabaldón recorda un poema del segle XVI, de John Donne, que segueix vigent.

Pots veure la trobada digital sencera a «El dret a acomiadar-se».

Foto de bublikhaus - www.freepik.es