www.som360.org/ca
Blog

Laia Asso Ministral: «Estem observant que els TCA es diagnostiquen en edats cada vegada més joves»

La pediatra i dietista-nutricionista ens parla d’alguns factors clau per prevenir l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa.
Eduard Serrano Troncoso

Dr. Eduard Serrano Troncoso

Doctor en Psicologia. Cap de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Laia Asso Ministral

El 30 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), que s’identifica amb el símbol d’un llaç blau. Amb aquesta cita, que es repeteix anualment des del 2012, es vol visibilitzar la importància de la prevenció i de la detecció precoç d’aquest tipus d’alteracions alimentàries i fugir de l’estigmatització i de l’excés de judicis socials que, massa sovint, envolten aquests trastorns.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són un grup d’afeccions de tipus mental caracteritzades per una conducta alterada davant la ingesta d’aliments i per uns pensaments erronis en relació amb la dieta, el pes i la imatge corporal. Aquestes cognicions i conductes alterades poden comportar greus problemes físics i de funcionament psicològic i social per a la persona.

Els TCA són patologies d’origen multifactorial en què intervenen variables genètiques, biològiques, psicològiques i socioculturals. Afecten majoritàriament la població femenina adolescent i adulta jove. Els trastorns alimentaris més coneguts són l’anorèxia nerviosa (AN) i la bulímia nerviosa (BN), però també n’hi ha d’altres, com l’afartament compulsiu (AC).

Parlem amb la pediatra i dietista-nutricionista Laia Asso Ministral, que actualment treballa en el Servei Maternoinfantil de la Subdirecció General de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i forma part de la Taula de Diàleg, una plataforma per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària de la Generalitat de Catalunya. 

Quines són les claus per prevenir els trastorns alimentaris?

«Una de les claus per prevenir els trastorns alimentaris és la implicació de tots els actors que intervenen en la vida de la població infantil.

  • Escola: és un element clau per al desenvolupament infantil. Fomentar el respecte per la diversitat i contribuir al desenvolupament del sentit crític són elements que es poden treballar i reforçar des de l’àmbit educatiu.
  • Família: és un pilar fonamental en la prevenció dels trastorns alimentaris. Cal recordar que la prevenció comença en la primera infància, amb accions tan senzilles com ara fer almenys un àpat en família cada dia.
  • Atenció primària: té una importància especial en l’acompanyament de la criança i la instauració d’uns hàbits saludables en els primers anys. També serà decisiva en la detecció precoç dels TCA.
  • Mitjans de comunicació i publicitat: haurien de revisar les seves pràctiques i fomentar l’autoestima i el respecte per la diferència. Aquest és un aspecte que hem abordat amb el Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal als mitjans de comunicació social i la publicitat».

Què han de tenir en compte els pediatres per fer possible la detecció precoç?

«Estem observant que cada vegada hi ha més nenes i nens amb diagnòstic de trastorn alimentari en edats més joves. Els equips de pediatria han de conèixer els signes precoços i els factors de predisposició d’aquest tipus de malalties, per poder identificar-los a la consulta i fer un diagnòstic diferencial adequat.

Sovint els signes més primerencs no són visibles a la consulta de pediatria. Per aquest motiu, la relació de confiança amb la població infantil i adolescent i les seves famílies és un element imprescindible per generar un ambient propici en què es puguin expressar dubtes i preocupacions.

Una col·laboració estreta amb l’equip de salut mental infantojuvenil és un altre dels elements decisius per poder fer un diagnòstic precoç que contribueixi a millorar el pronòstic».

trastorno conducta alimentaria

La pandèmia fa disparar els casos d’anorèxia i bulímia

Com podem ajudar a prevenir l’obesitat infantil?

«La prevenció de l’obesitat infantil comença durant l’embaràs i fins i tot abans, en l’etapa prèvia a la concepció. És una malaltia en què intervenen nombrosos factors, entre els quals el socioeconòmic. Per fomentar la prevenció d’aquesta malaltia, que comporta un problema gravíssim de salut pública, es necessita la implicació de la família, però també la dels següents.

  • Professionals de la salut: el foment d’uns hàbits de vida saludables des de ben petits (inclosos el lleure actiu i el descans) i l’atenció de la vulnerabilitat són factors determinants en la prevenció de l’obesitat.
  • La societat: pot tenir un paper important en la prevenció, però sobretot en la lluita contra l’estigma que sovint comporta l’obesitat. El foment de l’esperit crític i de les relacions positives és una responsabilitat que també correspon a la societat».

Què hem de tenir en compte per tal que la prevenció de l’obesitat no es converteixi en factor de risc per desenvolupar un trastorn alimentari del tipus de l’anorèxia o la bulímia nerviosa?

«És important fomentar unes actituds saludables, posant una cura especial en els missatges que es comuniquen en un o altre sentit. Els missatges han de ser sempre ponderats i equilibrats, sense fomentar la restricció ni l’excessiva laxitud en les pautes d’alimentació, per afavorir que es respectin els senyals de gana i sacietat de cada persona. A més a més, el treball de l’autoestima hauria de ser un dels eixos vertebradors en la prevenció i l’atenció de tots dos trastorns».

Una plataforma col·laborativa per prevenir els TCA

Què és la Taula de Diàleg?

«És una plataforma que treballa de manera multidisciplinària amb l’objectiu de servir d’altaveu de sensibilització social sobre la prevenció i la recuperació dels trastorns de la conducta alimentària».

Quines entitats la formen?

«La Taula va ser impulsada per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i l’Agència Catalana del Consum. Està formada per universitats, societats científiques, centres sanitaris, entitats, col·legis professionals i diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. Els organismes involucrats en el darrer projecte són: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), Fundació Imatge i Autoestima (IMA), Hospital Clínic de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Servei Especialitzat en Trastorns de la Conducta Alimentària (SETCA), Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica, Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Societat Catalana de Pediatria, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital de Bellvitge, Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Hospital de Sant Joan de Déu (SJD), Hospital Universitari Mútua de Terrassa, Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC), FITA-Fundación Fita, Ita-Salut Mental, Consell Català de l’Esport, Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Generalitat de Catalunya (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Departament de Salut-Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Agència de Salut Pública de Catalunya, Agència Catalana de la Joventut, Departament d’Educació i Agència Catalana del Consum)».

¿Cuál es la metodología de trabajo?

«La Taula trabaja en proyectos monográficos temporales, habitualmente de 2 a 3 años de duración. Una vez se decide el tema a tratar, se realiza una exhaustiva búsqueda bibliográfica para hallar toda la literatura científica publicada al respecto. En función del tema tratado, la bibliografía recabada se puede complementar con un estudio llevado a cabo por los centros participantes en la Taula cuyos datos se utilizarán para detectar necesidades y diseñar acciones o materiales dirigidos a los profesionales o a la población general con el objetivo de mejorar el abordaje de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA). En otras ocasiones se elaboran campañas de sensibilización dirigidas a toda la sociedad o a algún segmento de ella para favorecer la prevención de este tipo de trastornos».

Quina és la metodologia de treball?

«La Taula treballa en projectes monogràfics temporals, habitualment de 2 a 3 anys de durada. Un cop decidit el tema que es tractarà, es fa una cerca bibliogràfica exhaustiva per trobar tota la literatura científica publicada al respecte. Segons el tema que es tracta, la bibliografia recollida es pot complementar amb un estudi dut a terme pels centres participants en la Taula, les dades del qual es faran servir per detectar necessitats i dissenyar accions o materials adreçats als professionals i a la població general, amb l’objectiu de millorar l’abordatge dels trastorns de la conducta alimentària (TCA). En altres ocasions s’elaboren campanyes de sensibilització adreçades a tota la societat o a algun segment social, per afavorir la prevenció d’aquesta mena de trastorns».

Quins han estat els projectes monogràfics, fins ara?

«Fins avui, s’ha treballat en tres projectes monogràfics:

  • Anorèxia i publicitat.

Determinats tipus de publicitat poden potenciar uns cànons de bellesa irreals i gens saludables, que exerceixen una pressió especial sobre el cos de les dones i les nenes. Fruit del treball de la Taula en aquest monogràfic, es va elaborar el Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal als mitjans de comunicació social i la publicitat.

  • Anorèxia i Internet.

Internet i les xarxes socials poden tenir un paper en el desenvolupament i l’evolució dels trastorns alimentaris. Un estudi dut a terme per la Taula de Diàleg que analitzava una mostra de persones afectades d’un trastorn alimentari va posar de manifest que el 85,4 % havia fet cerques relacionades amb els TCA. En el 60 % dels casos, els continguts es van considerar perjudicials per a la salut. Aquesta vegada, el monogràfic va tenir com a resultat visible l’elaboració d’una Guia de navegació segura. A més, el govern català va aprovar la normativa per sancionar l’apologia de l’anorèxia i la bulímia en pàgines web, blogs d’Internet i xarxes socials.

  • Anorèxia i família.

La família és una peça clau en la prevenció i el tractament dels TCA. Al llarg d’aquest monogràfic, la Taula de Diàleg es va dividir en dos subgrups. En un d’aquests, es va treballar el paper de la família a l’hora de prevenir els TCA i en l’altre es va tractar la família com a cuidadora de la persona afectada d’un trastorn alimentari. El primer subgrup va dur a terme la campanya Implica’t per potenciar les actituds i accions que poden actuar com a agents protectors davant dels trastorns alimentaris i altres malalties, ja des de la primera infància. L’altre grup va dur a terme un estudi entre els familiars per detectar les seves necessitats durant l’acompanyament i va elaborar una guia adreçada a les famílies de persones que pateixen un trastorn alimentari».

En quin projecte treballen actualment?

La Taula de Diàleg ha decidit dedicar el proper monogràfic al tema «Anorèxia i obesitat».  Aquesta vegada, el repte és conjugar dos àmbits molt importants per a la salut pública: la prevenció dels trastorns alimentaris i la prevenció de l’excés de pes».

Destaquem