L’ansietat a la infància i l’adolescència

Fomentar estratègies per promoure i tenir cura de la salut mental dels infants i els adolescents és cabdal per al seu desenvolupament individual i social. No hi ha salut si no hi ha salut mental i no es pot esperar salut mental en l’adult si durant la infància no n’hi ha hagut.

La salut mental no es limita exclusivament als trastorns mentals, sinó que s’ha d’entendre com un aspecte necessari i essencial per a la vida de les persones, que es construeix amb les seves experiències individuals. Estar atents a aquestes experiències, sobretot durant els primers anys de vida, és crucial, ja que tenen un gran impacte sobre la salut mental en la vida adulta, una opinió pràcticament unànime entre els experts.

En moltes qüestions relacionades amb la salut mental hi ha una influència important de l’entorn i els condicionants externs. Són diverses les causes que influeixen en el desenvolupament de problemes de salut mental en la infància i l’adolescència: el temperament de cada infant, els estils educatius, la família, els esdeveniments vitals i els factors genètics, socioculturals, prenatals, perinatals i immunològics, entre d’altres.

L’ansietat és un dels problemes de salut mental més freqüents!

L’ansietat és un dels problemes de salut mental que s’observen amb més freqüència durant la infància i l’adolescència. Entre un 10 % i un 20 % dels infants i els adolescents presentarà ansietat en algun moment i, per tant, ens trobem davant un problema rellevant en aquest rang d’edat. Si no es tracta, pot tenir conseqüències negatives importants en el desenvolupament de l'infant o l'adolescent, ja que repercutirà en la seva àrea social, acadèmica i familiar.

Quan ajuda l’ansietat i quan es converteix en un problema?

És important diferenciar entre una ansietat normal, amb una funció adaptativa, i aquella que obstaculitza el funcionament normal de l’infant, que caldria valorar amb un professional de la salut. L’ansietat pot convertir-se en un trastorn quan apareix una por o una angoixa molt intensa sense que hi hagi un perill real o quan, tot i haver-hi un perill, la intensitat o la durada de la reacció és desproporcionada. Aquests sentiments són normals i necessaris, i van lligats al desenvolupament de les persones. Per tant, per si sols no són sinònim de malaltia ni de trastorns mentals.

Les causes i les seves manifestacions i funcions adaptatives evolucionen i es diversifiquen a mesura que l’infant creix, i això fa que la manera com es presenten els trastorns d’ansietat estigui determinada pel moment de desenvolupament del menor en què apareixen. Per exemple, és normal la por a separar-se dels pares o a sorolls molt forts durant els primers anys de vida. En canvi, si observem aquesta por als 12 anys caldria estar-ne pendent.

Així, doncs, aquestes pors o vivències normals seran un problema i s’entendran com un trastorn quan la forma de presentació sigui exagerada, quan ja no tinguin una funció adaptativa, sinó que interfereixin en la qualitat de vida del menor i n’obstaculitzin un funcionament i desenvolupament normals.

Quins són els trastorns d’ansietat més habituals a la infància i l’adolescència?

• Ansietat per separació: angoixa quan la nena o el nen han de separar-se dels pares o cuidadors (per exemple, quan se’n van a dormir, a l’escola, d’excursió, etc.).
• Trastorn d’ansietat generalitzada: ansietat o preocupació excessiva per un gran nombre de coses que es presenta de manera persistent durant la majoria de dies i diverses setmanes seguides, acompanyada de problemes  d’autocontrol.
• Trastorn d’ansietat fòbica: por persistent i recurrent que no necessàriament ha de ser estranya per l’edat, però que es presenta amb una intensitat molt elevada i interfereix en les activitats quotidianes de l’infant o adolescent durant més de quatre setmanes. La clau de la fòbia és l’evitació, per exemple, no voler anar a l’escola (fòbia escolar), no voler tenir contacte amb altres persones (fòbia social) o no voler anar a llocs d’on pot ser difícil sortir o comprometedor escapar (agorafòbia).
• Trastorn de pànic: apareix de manera inesperada i recurrent una crisi d’angoixa, amb una por o un malestar molt intens d’inici brusc. Els símptomes corporals habituals són la manca d’aire i formigueig a les extremitats. Sol durar al voltant de 10 minuts en la seva intensitat màxima.
• Altres trastorns: trastorn obsessiu compulsiu, trastorn per estrès posttraumàtic, mutisme selectiu, etc.

Què pot notar o sentir l'infant o l’adolescent amb ansietat?

Pot notar coses al cos (com l’acceleració del cor), a la ment (com dificultat per concentrar-se) o al comportament (com dificultat per relacionar-se amb els altres).

Podem agrupar els símptomes en els tres grups següents:

• Mentals o cognitius: l’infant o adolescent es presenta temorós, poruc i tímid, nerviós, aprensiu, queixós, estressat, preocupat, frustrat, distret i amb problemes per concentrar-se.
• Conductuals o de comportament: l’infant o adolescent es presenta inquiet, aferrat a l’adult, dependent, reservat, reticent a actuar, evitador, indecís o poc disposat a fer alguna cosa.
• Corporals o físics: el cor li va molt de pressa, té dificultats per respirar, suor, rigidesa, mal de cap, mareig.

Què es pot fer per prevenir l’ansietat o perquè l’infant o adolescent se senti millor?

• Dieta sana i equilibrada.
• Dormir prou. Prioritzar unes hores de son reparador per estar preparats per a la batalla de cada dia. Cal prendre-s’ho com una prescripció.
• Fer exercici cada dia. Augmentar l’activitat quotidiana.
• Organitzar bé les tasques i activitats. Deixar temps cada dia per a activitats que agradin a l’infant o adolescent.
• Planificar pauses i descansos durant el dia.
• Afrontar els problemes i intentar resoldre’ls com més aviat millor. No deixar-los per a més endavant.
• Millorar l’autoestima: fer-li petits regals quan assoleixi les seves metes.
• Utilitzar la comunicació assertiva amb els altres.
• Practicar tècniques de relaxació o mindfulness.

Tots sentim ansietat en algun moment de la nostra vida. La clau és afrontar-la i buscar-hi solucions. Si un infant o adolescent expressa que està angoixat o les persones del seu voltant observen canvis, mai s’ha de banalitzar la situació. «Vinga! No passa res! o «Calma’t poden ser frases que augmentin encara més l’ansietat i que els facin sentir culpables.

Si l’ansietat interfereix i obstaculitza el funcionament normal de l'infant o adolescent, tant pel que fa a la salut com a les seves relacions amb els amics i la família o a la seva activitat a l’escola o l’institut, cal parlar amb un professional.  Tractar-ho és molt important perquè no es converteixi en un problema. No hi ha salut sense salut mental. Ajudem els infants i els adolescents a tenir-ne cura.