L’estrès, un factor de risc per a la psicosi

Tot i que no coneixem amb certesa els mecanismes implicats en l'aparició i en l'evolució de la psicosi, sabem que hi ha diversos factors de risc que influeixen en el seu desenvolupament. En l’àmbit genètic, s’hereta una vulnerabilitat a poder tenir un trastorn, i, amb la interacció de diferents factors ambientals, es pot desenvolupar o no una malaltia com la psicosi. Alguns d'aquests factors de risc són les complicacions obstètriques i perinatals, les experiències traumàtiques en la infància, les situacions d'adversitat social, l'estrès i el consum de substàncies. En resum, podem dir que la contribució i la interacció de diferents factors biològics i ambientals poden ajudar a explicar l'origen i l'evolució de la psicosi.

La vulnerabilitat i l'estrès es determinen en els primers anys de vida, ja que és quan es poden donar molts més factors de risc, com per exemple les complicacions obstètriques i perinatals, la nutrició i les experiències traumàtiques en la infància. A més, en aquesta època el cervell està en ple desenvolupament i és més sensible als canvis, i això pot produir en la persona alteracions emocionals i cognitives.  

Com gestionar l’estrès durant la pandèmia de la COVID-19?

Llegeix més

En l'adolescència i en l’edat adulta és freqüent viure diferents esdeveniments vitals estressants, que directament o indirectament, i subjectivament o objectivament, ens afecten i ens desafien, trencant les nostres activitats diàries i alterant les nostres estratègies compensatòries. Aquests esdeveniments poden ser positius o negatius, i la seva percepció dependrà del moment i de cada persona. És important destacar que fins i tot aquells esdeveniments que valorem com a positius ens poden generar també molt estrès. Alguns exemples de situacions estressants poden ser la recta final dels exàmens, la separació de la mare i el pare, un divorci, la mort d'un ésser estimat, etc. Però també ens poden generar estrès algunes situacions que per a nosaltres són positives, com per exemple començar una feina nova, iniciar una relació amorosa o un embaràs. Aquests esdeveniments vitals estressants es consideren un dels factors més importants en l'aparició de la psicosi.

Tots aquests factors de risc són molt rellevants, però també ho és la interpretació i la capacitat de l’individu per fer front a aquestes situacions i per recuperar-se d’elles.

No sentir-nos preparats per afrontar determinades situacions no vol dir que no tinguem les habilitats per fer-ho o que siguem incompetents. De fet, una mateixa situació, en determinats moments de la vostra vida no ens genera estrès i la podrem resoldre molt bé i, en canvi, en altres moments ens superarà i necessitarem ajuda. Per tant, simplement a vegades és el moment en què ens trobem el que farà que ens sentim preparats o no per resoldre una determinada situació. 

Senyals d’alarma de l’estrès

Un estrès elevat, durant molt de temps (crònic) pot generar en el nostre organisme canvis que poden afectar-nos tant físicament com mentalment. Aquí és on poden aparèixer tota una sèrie de símptomes, que poden anar des de l'ansietat i la depressió, a la presència de simptomatologia psicòtica. Per tant, és important saber detectar i gestionar de manera efectiva l'estrès.

Símptomes d'alarma davant d’un estrès que comença a ser perjudicial per a la nostra salut física i mental:

• Canvis en la gana
• Pes al pit
• Tensió muscular
• Mal de cap
• Malestar estomacal
• Mal a l'esquena, coll i espatlles
• Dificultat per dormir
• Dificultat per concentrar-se
• Irritabilitat
• Cansament

Què pots fer per reduir l'estrès?

• Fes exercici físic. Estar físicament actiu o activa és bo per al nostre cos i per a la nostra ment. Es recomana fer 150 minuts d'activitat física d'intensitat moderada o 75 minuts d'activitat física d’intensitat elevada per setmana. 
• Cuida l'alimentació. Intenta triar opcions de menjar més sanes, si pots.
• Pren consciència de tu mateix/a i del món que t'envolta. Sigues conscient de la teva respiració, del teu cos i del teu entorn. Activitats de relaxació, com el ioga o el mindfulness poden ser bones opcions.
• Intenta portar un ritme regular de la son. Un bon descans és necessari per al nostre cos i per als nostres pensaments. En les persones adultes es recomana dormir entre 7 i 9 hores, i entre 8 i 10 hores en el cas dels adolescents.
• Realitza activitats agradables. Busca activitats que et facin sentir feliç i et posin de bon humor. Potser, fins i tot, és el moment de provar coses noves!
• Envolta’t de la teva gent. Estar en contacte i passar temps amb la família i amb les amistats és una bona manera de millorar el teu estat d'ànim i reduir l'estrès.
• Demana ajuda. En determinades ocasions, quan ens trobem sobrepassats, és important saber demanar ajuda. Compartir la teva experiència amb professionals de la salut, a més d'acompanyar-te en aquest procés, et donarà eines per poder gestionar millor l'estrès i les situacions en què et trobis.  

Hi ha moltes persones que experimenten situacions d'estrès, No ets l’única. També és important destacar que, tot i que ens sentim preparats per afrontar determinades situacions, no vol dir que ho hàgim de fer sols. Demanar ajuda no és signe de debilitat!