El meu familiar té un trastorn mental, què faig?

La família, com a nucli de les nostres relacions personals, és un espai essencial per al desenvolupament de la persona. Quan algú de la nostra família té un problema de salut mental, les persones més properes també som indispensables en les cures, el suport i el procés de recuperació d'aquesta persona.

En aquest acompanyar el nostre ésser estimat amb un trastorn, hi ha moments especialment difícils de gestionar com pot ser el moment del diagnòstic, les possibles crisis o recaigudes, el pas de la xarxa d'atenció especialitzada infantojuvenil a la d'adults, així com les implicacions de les tasques continuades de cura i acompanyament.

Què puc necessitar com a familiar?

Les necessitats poden ser diferents a cada moment i serà important que identifiquem quines són per poder trobar el millor recurs. Les més comunes són:

• Tenir informació sobre allò que passa al nostre familiar, a la nostra pròpia família, i també sobre la xarxa de serveis i a on dirigir-se en cas de dubtes, malestar o situacions de crisi.
• Tenir suport professional per gestionar les diferents situacions. Cal saber on dirigir-se, qui són els equips professionals de referència per al nostre familiar, i poder demanar ajut sempre que sigui necessari.
• Saber què fer. Davant l'aparició d'un trastorn de salut mental necessitem aprendre què cal fer en cada situació i adquirir eines personals que ens permetin afrontar situacions difícils.
• Ser tingudes en compte i participar en la presa de decisions i en els processos terapèutics. Moltes famílies refereixen que, malgrat ser els principals cuidadors del seu familiar, conviure amb aquesta persona o fins i tot ser de vegades la seva sustentació econòmica, social i emocional, no sempre se les inclou en el procés terapèutic. Això sol ser més acusat quan la persona amb trastorn mental és una persona adulta, en què s'ha de respectar el seu dret a la intimitat i confidencialitat, l'autonomia i les preferències respecte a com i amb qui compartir la seva informació personal.
• Sentir que se'ns acompanya i se'ns dóna suport emocional. Molt lligat a això, algunes famílies es poden sentir desplaçades, abandonades, o que no són escoltades ni valorades com a part de la recuperació del seu familiar per part d'alguns equips professionals.
• Poder compartir allò que ens passa. L'enquesta Caring for carers survey d'EUFAMI assenyala que prop de 9 de cada 10 persones cuidadores voldrien tenir més oportunitats de conèixer i compartir coneixements i experiències amb professionals (93%), així com amb altres famílies i persones cuidadores (90%).
• Espai i temps per cuidar-nos. La cura d'una persona amb trastorn mental sovint té un impacte en la pròpia salut (física i mental) del familiar: preocupacions excessives, esgotament, estrès, depressió, etc.
• Rebre suport econòmic, per a la família o per al familiar amb el problema de salut mental, per poder seguir cobrint les necessitats d’atenció i cura i desenvolupar una vida autònoma.

On puc trobar ajuda?

En general, quan ja s'ha diagnosticat el problema de salut mental, el primer lloc on anar són els serveis de salut de referència. Des dels Centres d’Atenció Primària es deriven a l’atenció especialitzada dels Centres d’Atenció de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) o d’Adults (CSMA). S'hi pot obtenir suport i atenció professional, informació i assessorament, així com la informació sobre recursos socials i comunitaris, xarxa associativa de familiars i de persones amb experiència pròpia en salut mental, ajudes i prestacions.

Si acompanyem el nostre familiar durant una visita, és important tenir en compte que serà ell o ella qui explicarà les seves necessitats a l'equip professional per prendre les decisions pertinents, per la qual cosa és important deixar-lo parlar primer i esperar el moment perquè la família hi afegeixi alguna cosa si cal (com, per exemple, explicar possibles senyals d'alerta que s'hagin detectat, si la persona que es visita no els ha esmentat). Durant la visita també es poden prendre notes, o demanar que facilitin la informació rellevant per escrit.

Aquestes visites conjuntes només seran possibles si la persona és menor d'edat o si, essent ja major d'edat i no tutelada, autoritza que la família hi sigui present. En qualsevol cas, si cal es pot demanar un espai per rebre atenció com a família: no es facilitarà informació confidencial de la persona amb el trastorn, però poden oferir suport i assessorament.

Una altra font important d’ajuda és el moviment associatiu de familiars i de persones amb experiència pròpia en salut mental. No només tenen un paper important d'informació, acompanyament, escolta i suport (moltes d'aquestes entitats ofereixen grups de suport i grups d'ajuda mútua), sinó de reivindicació i incidència. Algunes entitats també disposen de serveis propis que poden cobrir algunes necessitats tant de la persona amb un problema de salut mental com de la família, així com serveis d'assessorament jurídic. Pots buscar les associacions de familiars la teva zona consultant als teus serveis de salut o socials, o també aquí:

• Europa: EUFAMI - Federación Europea de Asociaciones de Familiares de Personas con Enfermedad Mental
• Espanya: Confederación Salud Mental España
• Catalunya: Salut Mental Catalunya

De vegades, les situacions de les famílies són de complexitat especial, ja sigui per motius clínics (gravetat del trastorn, manca d'estabilitat clínica, llarga evolució, dificultats per a la gestió de la simptomatologia i de la cura de la salut) i també per factors afegits que augmenten les necessitats d’atenció de la persona i de suport a l’entorn (consum de tòxics, dificultats de relació o conductes disruptives, situacions d’exclusió o risc d’exclusió social, aïllament, o insuficient suport social o familiar, entre altres).

Per donar resposta a aquestes situacions més complexes és freqüent que intervinguin diferents equips professionals i de diferents àrees (salut, social, educativa i, de vegades, també de justícia). Per això és tan important acudir als equips professionals de referència de la persona amb trastorn mental i demanar un espai per poder explicar què està percebent la família, com ho està vivint, i demanar assessorament sobre com gestionar-ho.

De vegades, la persona afectada no vol rebre ajut, per una decisió raonada o perquè no sent la necessitat de ser ajudada o de seguir un tractament. Si la persona no està posant en risc la seva vida o la d'una altra persona, amenaçant de lesionar-se o suïcidar-se, és important que la família sigui pacient, intenti evitar jutjar-la o culpabilitzar-la, es mostri empàtica i li expressi suport i afecte per acompanyar-la en allò que necessiteu. També és important seguir animant-lo a parlar del que li passa o sent amb alguna persona de confiança (persona adulta de l’entorn, de l’equip educatiu, professional o amistats).

De vegades no n'hi haurà prou i la família pot sentir la necessitat de parlar amb algun professional per rebre suport i orientació per gestionar la situació. També per poder informar els equips professionals si detecta conductes de risc que facin necessari prendre altres mesures per part dels serveis i professionals (en casos excepcionals, podran demanar autorització judicial per fer un ingrés involuntari).

En situacions d'urgència, com pot ser una crisi, amenaça o intent de suïcidi, la família pot activar els serveis d'urgències mèdiques (en el cas d'Espanya, trucant al 061). És molt important que les famílies sàpiguen i sentin en tot moment que no estan soles acompanyant la persona amb trastorn mental, sigui quina sigui la seva situació, que estiguin informades, siguin escoltades i valorades, per col·laborar entre tots a la recuperació del seu familiar.