El meu fill es menja la terra. Té un trastorn?

La pica, un trastorn de la ingesta i la conducta alimentària poc conegut
Psicóloga. Máster Universitario en Psicologia General Sanitaria
Dra. Anna Huguet Miguel
Doctora en psicologia. Psicòloga al Centre de Salud Mental Infantil i Juvenil.
Sant Joan de Déu Terres de Lleida
Pica

La pica és un trastorn de la ingesta i la conducta alimentària de la infància. El terme «pica» prové del llatí i fa referència a la garsa, au de la família dels corbs coneguda per la seva gana voraç i per menjar un ampli ventall de substàncies que no són pròpiament aliments.

La pica es caracteritza pel consum compulsiu i persistent, és a dir, no esporàdic, de substàncies que no són nutritives i són incomestibles. Per considerar-se pica, aquest consum s'ha de donar durant almenys un mes.

Els materials que acostumen a ingerir-se i a estar relacionats amb la pica són, entre d'altres:

  • Guix
  • Roba
  • Terra
  • Cabells
  • Paper
  • Pedres
  • Xampú

Molts nens i nenes petits es posen materials a la boca. És un comportament comú els primers mesos d'edat i forma part del procés de descobriment de l'entorn durant els primers dos anys de vida. Es considera que aquest comportament està fora del que és normal a partir dels 18-24 mesos, tant si s'empassa el material com si no.

Es desconeixen les causes completes del trastorn, però hi ha alguns factors que s'interrelacionen i estan involucrats en el desenvolupament d'aquest trastorn:

  • Deficiències nutricionals de ferro o zinc.
  • Conductes d'estimulació sensorial com a reforç o plaer a la sensació. En aquest cas, sovint està associat a trastorns del desenvolupament o al trastorn de l'espectre autista o discapacitat intel·lectual, i s'observen també dificultats d'aprenentatge i diferenciació dels objectes comestibles i no comestibles.
  • Un origen sociocultural i religiós. En la cultura i la religió, la pica ha estat transmesa generació rere generació en alguns llocs i cultures del món com una pràctica mèdico-màgico-religiosa. S'ha observat aquest comportament en la cultura africana, en algunes tribus indígenes, a Llatinoamèrica i a Escandinàvia, entre d'altres.

Hi ha pocs estudis epidemiològics que permetin saber la prevalença de la pica, especialment entre persones adultes. En el cas dels infants, diversos estudis estimen que la pica afecta entre un 10 i un 32% dels nens i nenes d'entre dos i sis anys.

Els estudis existents també coincideixen en una presència més gran d'aquest trastorn de la conducta alimentària en famílies d'entorns socioeconòmics baixos. També s'ha traçat una relació de la pica amb persones menors que presenten un retard global del desenvolupament, autisme i discapacitat intel·lectual.

Com puc saber si el meu fill té pica?

La pica es diagnostica sobre la base de diferents característiques o criteris:

  • Presència d'un consum persistent d'un o més materials no comestibles com a mínim durant un mes.
  • Presència de problemes físics que poden estar vinculats a la pica: dolor abdominal, vòmits, sang a la femta, problemes intestinals, restrenyiment i diarrea.
  • Quan la ingesta de substàncies no nutritives i no alimentàries és inapropiada al grau de desenvolupament de la persona.
  • Quan la conducta no forma part d'una pràctica acceptada culturalment a l'entorn d'aquesta persona.

Com es diagnostica la pica?

Quan es fa el diagnòstic, i a criteri del pediatre o la pediatra, és recomanable fer un seguiment de l'estat de salut de la persona ja que la pica pot comportar diversos riscos per a la salut:

  • Problemes nutricionals.
  • Dèficit electrolític, que es presenta quan la concentració en sang de sodi és anormalment baixa.
  • Erosió dental, que pot incloure decoloració o desgast de les peces dentals i sensibilitat dental.
  • Complicacions gastrointestinals, com infeccions per paràsits, restrenyiment o diarrea.
  • Toxicitat.
  • Anèmia, manca de ferro en sang.

En general, s'acostumen a fer anàlisis de laboratori per determinar la causa de la pica, així com exàmens parasitològics per tal de minimitzar els riscos físics. En alguns casos es prescriu teràpia substitutiva de ferro, si hi ha anèmia, o de zinc, si es detecten nivells baixos daquest nutrient. A vegades també es recomana una avaluació per part d'un nutricionista per conèixer i abordar els hàbits alimentaris, especialment en casos d'alta selectivitat alimentària. A més, com a enfocament terapèutic, s'hi inclou una avaluació i un abordatge conductual per identificar els desencadenants de la pica. Les intervencions conductuals inclouen el control ambiental, la promoció d'estratègies alternatives, la promoció d'estratègies de reducció de la conducta i estratègies de reforçament diferencial (deixar de reforçar, o extingir, les conductes inadequades relacionades amb la pica i reforçar les conductes alternatives i incompatibles en relació amb la conducta problemàtica).

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 17 de març de 2022
Darrera modificació 17 de març de 2022
Col·lectius
Psicóloga. Máster Universitario en Psicologia General Sanitaria

Dra. Anna Huguet Miguel

Doctora en psicologia. Psicòloga al Centre de Salud Mental Infantil i Juvenil.
Sant Joan de Déu Terres de Lleida