Què puc fer si el meu fill o la meva filla s'autolesiona?

Les persones que s'autolesionen sovint ho passen malament i tenen dificultats a l'hora de gestionar els seus sentiments. En comptes d'afrontar una emoció intensa (com la tristesa o la ràbia), utilitzen l'autolesió per intentar reduir, gestionar o escapar d'aquests sentiments. Algunes persones senten alleujament després d'autolesionar-se, i això pot fer que en un futur utilitzin la mateixa estratègia per tornar a gestionar les emocions difícils.

Com a pare, mare o persona cuidadora d'una persona que s'autolesiona sembla impossible entendre per què sent que l'autolesió la pot ajudar. És difícil acceptar-ho, però és important comprendre que les persones que s'autolesionen senten alleujament després de fer-ho (encara que sigui només per un període breu de temps després del qual se solen sentir més malament) i això contribueix al desig de repetir.

Senyals d'alarma de les autolesions

Si no saps segur si el teu fill o la teva filla s'autolesiona, hi ha alguns senyals que et poden fer sospitar que s'està produint aquesta conducta:

• Notar un comportament distant o evitatiu, i dificultat per expressar els sentiments.
• Observar talls, cremades o blaus, normalment als braços i a les cames.
• Trobar objectes amagats, com ara fulles d'afaitar, ganivets o altres objectes que poden ser utilitzats per autolesionar-se.
• Notar que porta roba que no s'adequa al clima (per exemple, samarreta de màniga llarga i pantalons llargs en dies calorosos d'estiu). Pot ser una estratègia per intentar amagar cicatrius, ferides o blaus.

Com em puc sentir si sé que el meu fill o la meva filla s'autolesiona?

Descobrir que el teu fill o la teva filla s'autolesiona pot ser molt difícil de creure i d'entendre, sigui una persona adolescent, jove o adulta. Per això, és possible que tinguis alguna d'aquestes reaccions:

• Estar en xoc, negar-ho.
• Ràbia i frustració.
• Confusió i preocupació.
• Tristesa profunda.
• Culpa.

Totes aquestes reaccions poden ser normals. Saber-ho t'ajudarà a cuidar més bé del teu fill o de la teva filla, encara que alguns d'aquests sentiments és millor no compartir-los amb la persona que s'autolesiona. A més d'aquestes reaccions, probablement tens moltes preguntes. A continuació et donem algunes respostes a aquestes preocupacions i alguns consells sobre què fer i què dir en aquesta situació.

Com li parlo del tema i què li dic?

Alguns consells útils per poder parlar amb el teu fill o la teva filla:

• Tria un bon moment. És millor parlar de manera privada en un lloc on estigueu còmodes i tranquils. Intenta parlar-ho al més aviat possible.
• Explica-li la teva preocupació.
• Ves amb compte amb les teves emocions. Si estàs molt enfadat, potser no és un bon moment per tenir una conversa. 
• Comença explicant-li per què estàs preocupat i per què creus que es pot estar autolesionant.
• Intenta no discutir, acusar o amenaçar (per exemple, amb ultimàtums). Pot ser bona idea assegurar-li que no hi haurà un càstig per autolesionar-se.
• Si està receptiu a la conversa, fes preguntes sobre l'autolesió. Pots fer preguntes com: «Com et sents abans d'autolesionar-te?»; «Com et sents després?»; «Hi ha alguna cosa que et preocupi ara, en què jo et pugui ajudar?».
• Si rebutja parlar sobre el tema, tingues paciència, pot ser difícil al principi.
• Repeteix-li les teves preocupacions i explica-li que intentaràs mantenir la conversa en un altre moment. Quan ho facis, intenta seguir aquests consells de nou.

Obtenir ajuda professional és molt important, perquè no pots tractar la conducta autolesiva sol o sola. Pots parlar amb el metge o la metgessa de família, o amb una persona professional de la salut mental.

Factors de risc i de protecció de la conducta autolesiva

Ir al artículo

Com puc ajudar al meu fill o la meva filla que s'autolesiona?

• Informa't sobre les autolesions a través de fonts fiables. Com més sàpigues del tema, més podràs ajudar en el procés de recuperació.
• No ignoris el problema. L'autolesió és, sovint, un senyal de malestar i pot indicar altres dificultats o problemes.
• Escolta al teu fill o la teva filla, encara que sigui difícil sentir com parla sobre el seu patiment. Intenta no simplificar el problema o suggerir un punt de vista més positiu, perquè es pot percebre com que no l'està escoltant. Necessitem escoltar sense intentar corregir o solucionar el problema, només confirmant que l'estem escoltant.
• Si valores que pot estar en risc, augmenta el seu control o supervisió i consulta de manera preferent amb el seu metge o pediatre. Retira del seu abast tots els objectes potencialment de risc o amb els quals es pugui autolesionar.
• Anima'l a deixar-se ajudar per un professional.
• Sigues pacient. En un procés de recuperació sempre hi ha contratemps. Això és normal, perquè el tractament requereix temps.
• Recorda mantenir una bona comunicació durant tot el procés del tractament.
• Cuida't. Si estàs bé, podràs ajudar més bé.

Si és més petit de 18 anys:

• És important que no li apliquis cap càstig per autolesionar-se. Necessita suport per deixar de fer-ho i potser no ho farà immediatament o fàcilment. Els càstigs o les amenaces poden comportar que s'autolesioni d'amagat.
• Pots forçar al teu fill o filla a fer tractament. No obstant això, els resultats són sempre més bons si hi ha una motivació. Intenta que participi en el procés.

Si és més gran de 18 anys:

• Si viu fora, pots voler que torni a casa perquè penses que d'aquesta manera podràs tenir més control. Tanmateix, això no sempre funciona i no significa que a tcasa teva millori. Intenta pactar-ho.
• Pot ser molt frustrant que no vulgui rebre ajuda professional, però no pots obligar-lo a fer teràpia (tret que el seu comportament amenaci la seva vida). Has de ser conscient que no pots exercir un control i has d'intentar que això no es converteixi en el centre de la vostra relació i perjudiqui la vostra comunicació.