El TDAH, un trastorn comú en la població infantil

El 27 d’octubre se celebra el Dia Nacional del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) a Espanya. Es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament els símptomes del qual s’inicien en la infància i que implica un patró de dèficit d’atenció (la criatura es distreu fàcilment, li costa mantenir l’atenció a classe, s’oblida de les cites, perd les coses sovint), hiperactivitat i impulsivitat (és impacient, vol les coses immediatament, li costa esperar-se en fila, no sol respectar el torn de paraula i interromp els altres durant la conversa). En funció dels símptomes predominants parlem de presentació amb manca d’atenció, presentació hiperactiva-impulsiva i presentació combinada. Aquesta darrera és la que trobem més sovint en les nostres consultes.

És habitual que s’associï amb altres problemes o trastorns, com ara problemes d’aprenentatge, problemes de conducta com el trastorn negativista desafiador o problemes de son i trastorns afectius i d’ansietat.

Té una prevalença (nombre de persones amb un trastorn o malaltia) elevada: al voltant d’un 5 % de la població infantil presenta TDAH. Això significa que, en una classe d’uns 30 alumnes, entre 1 i 3 el presenten, i és un dels principals motius d’assistència a consultes de salut mental de nens i adolescents.

El seu origen és multifactorial i la causa genètica és la més important. També s’ha relacionat amb el consum de tabac o alcohol durant l’embaràs, la prematuritat, un pes baix en néixer i un retard en el creixement intrauterí o traumatismes cerebrals greus.

El diagnòstic clínic es basa en la informació recollida durant l’entrevista amb el nen o la nena i els seus pares, i en l’obtenció de dades de la situació a l’escola o en altres àmbits, com ara activitats extraescolars. En aquests moments no disposem de cap prova de laboratori, genètica o de neuroimatge, que ens proporcioni el diagnòstic de TDAH.

El tractament més recomanat per les guies de pràctica clínica (GPC) és el multimodal, que inclou adaptacions a l’aula, tractament psicològic, sobretot grups psicoeducatius amb els progenitors dels infants atesos i, en els casos moderats o greus, o si les primeres mesures són insuficients, tractament farmacològic. A Espanya disposem de dos grans grups de fàrmacs indicats per al TDAH en infants a partir de 6 anys. El primer grup són els estimulants (metilfenidat i lisdexamfetamina) i el segon grup són els no estimulants (atomoxetina i guanfacina). Els fàrmacs indicats per al TDAH són eficaços i segurs. Més del 70 % dels infants atesos responen de manera eficaç al primer tractament. Els efectes secundaris són lleus i rarament obliguen a suspendre el tractament. Entre aquests efectes secundaris, els més freqüents són la pèrdua de gana, sobretot al migdia, i l’insomni de conciliació. Per mirar de solucionar la pèrdua de gana, s’aconsella distribuir la ingesta en 5-6 àpats al dia, mirant que els més quantiosos siguin l’esmorzar, el berenar i el sopar. Per esmorzar es pot incloure fruita seca (ametlles, avellanes, nous), sense torrar i sense sal, sempre que no es tingui algun tipus d’al·lèrgia a aquests aliments. Per als problemes del son normalment administrem melatonina en dosis baixes, uns 30-60 minuts abans de l’hora en què l’infant ha d’anar a dormir.

És important assegurar en aquests infants una dieta variada que inclogui suficients racions de fruita, verdura i peix (dieta mediterrània) i limiti el consum de sucres simples, colorants artificials i begudes ensucrades o energètiques. També són coneguts els beneficis de la pràctica regular d’exercici i cal procurar que sigui divertit i adequat per a l’edat del nen o la nena.

Hi ha evidències igualment sobre el benefici de la pràctica de «mindfulness», o consciència plena, en infants amb TDAH, tal com es recull en l’informe «Mindfulness for Health» (M4H) (Huguet i Alda, 2019).

Huguet, A. y Alda, Jose A. (2019). Mindfulness for Health (M4H): Programa de mindfulness para niños con TDAH. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (ed).