Un terç de la professió mèdica considera que té una mala salut mental

Tres anys després que es declarés la situació de pandèmia per COVID-19, la salut mental dels professionals mèdics no ha millorat, fins i tot en alguns aspectes ha empitjorat.

Així ho mostren els resultats la segona enquesta de Repercusiones de la COVID-19 sobre la salud y el ejercicio de la profesión de los médicos en España,, elaborada per la Fundació Galatea, , la Fundación para la protección social de la Organización Médica Colegial, y la Fundación Mutual Médica. Es tracta d'una segona edició de l'enquesta en línia realitzada el 2020 i que, en aquesta ocasió, ha comptat amb la resposta de gairebé 4.000 professionals entre el novembre del 2022 i el febrer del 2023.

Un terç dels professionals enquestats pensen que la seva salut mental és regular o dolenta (32%) i que està en risc (48%). Se senten sobrepassats (38%) o cremats (43%). Aquestes dades són especialment destacables entre les dones i les persones treballadores als Centres d'Atenció Primària i amb contractes temporals. En aquests casos, manifesten tenir depressió o trastorns d'ansietat (16%) i el 25% pren algun tipus de medicació per aquest motiu.

L'informe sosté que els seus problemes de salut estan associats a un empitjorament de les condicions laborals:

• Precarietat: el 27% de les persones enquestades tenen un contracte temporal o interinitat.
• Excés d'hores de treball: el 52% dels metges i metgesses treballen més de 40 hores a la setmana, i el 29% més de 50 hores (especialment els més joves, a hospitals, amb contractes temporals al sector públic). Aquests percentatges són similars als que es van donar durant la primera onada de la pandèmia el 2020.
• Sobrecàrrega laboral: consideren que la càrrega de treball és superior (41%) o molt superior (37%) a la d'abans de la pandèmia, especialment les dones i persones que treballen en atenció primària.

A més de l'impacte de les condicions de treball, els problemes de salut mental de la comunitat mèdica s'associen també a la percepció d'una valoració pitjor de la seva professió per part de l'entorn laboral, especialment per part d'equips directius i gerència, que ha anat empitjorant progressivament des del 2020, així com de l'entorn social: durant la primera onada de la pandèmia, el 72% se sentia ben valorat, mentre que, a l'hivern del 2022, aquest percentatge ha arribat només al 28%.

Així, el perfil de professionals més afectat per aquest empitjorament general de la salut mental són les dones menors de 35 anys, amb contracte temporal o en règim interí, els MIR i l'àmbit de l'atenció primària.

Tot plegat ha suposat un augment de les visites a recursos datenció a la salut mental per part del personal facultatiu. El 60% són usuaris reals o potencials d'aquests serveis, davant del 24% del 2020, i el 38% ha acudit o està acudint a un servei d'aquest tipus tant de l'àmbit privat, en un 39%, com a serveis dirigits exclusivament professionals de la salut, un 35%.

Fotografia: Institut Català de la Salut