Què ens pot ajudar a sentir-nos més bé quan tenim depressió?
Quines activitats fas que t'ajuden a sentir-te més bé?
Quines activitats fas que t'ajuden a sentir-te més bé?
Han variat amb el pas del temps. Els primers anys, si descansava bé i feia esport quatre o cinc vegades a la setmana (futbol, pàdel, córrer...) ja en tenia prou. Però quan l'estrès va augmentar, em va anar genial sortir a la muntanya, i també em va anar molt bé començar amb les classes de ioga.
Quan les crisis van ser més intenses, com que vivia al camp amb els meus pares, quan em trobava bé, sortia a treballar la terra. En aquesta època em vaig adonar que alguns videojocs aconseguien tallar els pensaments recurrents. També em vaig posar estudiar els nivells 1 i 2 d'entrenador de futbol i vaig col·laborar amb un club modest. Més tard, me'n vaig anar a viure sol al camp, i vaig començar a treballar les oliveres, els ametllers, les figueres, els tarongers, i un petit jardí. També vaig fer classes de guitarra elèctrica i vaig formar part d'un grup de covers. Em van oferir un gos, que ha estat la meva gran companyia fins ara. He sortit a caminar molt amb amics, també he gaudit d'estar-me a casa, del bon menjar i de les boniques escapades a petits pobles rurals.
Els meus pilars actuals per suportar millor el trastorn són poder formar part del Centre de rehabilitació i integració social (CRIS) de la meva localitat, amb tots els serveis que m'ofereix, inclòs el ioga; estar al centre excursionista i, sobretot, la meditació (tant grupal com en solitari) i la teràpia de biodescodificació.
Jo vaig començar la meva recuperació quan vaig aconseguir mantenir l'abstinència. La primera estratègia va ser apuntar en un full el que havia de fer durant tot el dia, sense canviar la meva rutina. I el que feia era començar el dia sobre les 8.30 hores i anar al gimnàs, on practicava taekwondo. També anava cada dia al CASD (centre d'atenció i seguiment de les addiccions) d'Igualada per participar en les teràpies grupals amb la treballadora social i els terapeutes, les explicacions dels quals intentava posar en pràctica cada dia. Llavors jo feia la carrera de Dret a la UNED i, seguint la meva rutina diària, anava a estudiar a la biblioteca, fins que arribava l'hora de la classe d'arts marcials de la tarda. Així que, quan me n'adonava, ja havia passat el dia i me n'anava a dormir satisfet, amb la sensació d'haver fet una bona feina.
Amb el temps, el CASD ens va cedir un local i vam muntar un grup d'ajuda mútua (GAM) en què ens reunim diverses persones amb patologies diferents, i això va ser de gran ajuda per a moltes persones amb problemes amb l'alcohol, però també em va ajudar molt en la meva recuperació la satisfacció d'estar fent una cosa tan positiva.
L’exercici físic com a aliat per combatre la depressió
Quines estratègies utilitzes per autoconvèncer-te i «obligar-te» a sortir de casa, relacionar-te i estar actiu, encara que de vegades no tens ganes?
Quines estratègies utilitzes per autoconvèncer-te i «obligar-te» a sortir de casa, relacionar-te i estar actiu, encara que de vegades no tens ganes?
Buscar-me algun compromís, però que tingui alguna cosa que m'agradi molt, per exemple, assajar amb el grup de música o quedar els diumenges per caminar amb el centre excursionista.
També em funcionen els petits premis, com ara menjar una cosa dolça o jugar una mica més de temps a un joc, si he fet l'esforç de socialitzar encara que no en tingui ganes.
El fet de poder anar al CRIS i portar un horari també m'ha ajudat a sortir de casa
El més important és intentar estar content amb el que fas. En el meu cas, m'aixeco a les 7 del matí i ja baixo al gimnàs que tinc muntat al meu garatge i faig bicicleta, peses, estiraments… Després esmorzo amb la meva dona i ja m'activo a fer les coses que haig de fer. Una cosa que m'agrada és anar a comprar, i gaudeixo molt comparant preus dels supermercats, i quan veig que he estalviat diners em sento satisfet amb mi mateix. Una sort que tinc és que la meva feina m'agrada i m'encanta compartir converses amb els meus companys... I torno a estar satisfet quan torno a casa meva, perquè sé que he fet una bona feina. És a dir, si no fes tot això, no podria autoconvèncer-me i obligar-me a sortir de casa, ni relacionar-me i estar actiu durant el dia. Però això comporta una lluita contínua i diària, en la qual el gimnàs de primera hora m'ajuda a activar-me.
Creus que l'alimentació és un factor important també en la recuperació? Has canviat els hàbits alimentaris? De quina manera?
Creus que l'alimentació és un factor important també en la recuperació? Has canviat els hàbits alimentaris? De quina manera?
L'alimentació és fonamental, i influeix moltíssim en el nivell d'energia que tenim, i, evidentment, si tenim menys energia, és més probable que un esdeveniment extern ens afecti, fins i tot que ens provoqui una crisi.
Al final, no es tracta de fer dieta, es tracta d'un canvi radical en la manera d'alimentar-se. Cal entendre que uns certs aliments provoquen la inflamació del cervell, i l'eliminació d'aquests aliments en la nostra dieta ens reportarà beneficis a curt termini. En el meu cas, intento eliminar els productes que continguin glútens, reduir els hidrats de carboni i sucres, i substituir-los per proteïnes.
Hàbits saludables per prevenir l'ansietat i la depressió
Sí, crec que l'alimentació és un factor important en la recuperació. Al principi no la tenia molt en compte, però a mesura que vaig anar canviant els hàbits i perdent pes, em vaig anar trobant millor amb mi mateix i això feia que portés més bé el meu tractament. Entre els hàbits alimentaris que he canviat, he rebaixat la quantitat de pa, menjo de manera equilibrada i bec molta aigua. És important mantenir-se constant, controlar el pes i seguir la rutina diària d'esport.
De vegades som nosaltres mateixos qui ens «boicotegem» quan sentim una millora important. T'ha passat alguna vegada? Què has fet per superar-ho?
De vegades som nosaltres mateixos qui ens «boicotegem» quan sentim una millora important. T'ha passat alguna vegada? Què has fet per superar-ho?
Constantment, sempre tenim l'ego preparat per desmuntar tot allò que hem treballat en nosaltres durant molt de temps, i moltes vegades aconsegueix que ens comportem de manera perjudicial per als nostres interessos. Però tot passa inconscientment.
Porto més de vint anys amb diferents teràpies, especialment psicoanàlisi, i ara amb teràpia cognitiva-conductual i biodecodificació, en les quals treballo perquè la meva conducta (influenciada per l'ego) vagi al meu favor. El que veus clarament és que moltes vegades nosaltres hem estat piròmans en comptes de bombers.
Alguns petits trucs que a mi m'han funcionat són escoltar fins al final el que l'altra persona hagi de dir; no jutjar, criticar ni aconsellar; explicar l'experiència la teva experiència pot ajudar, però és l'altra persona la que decideix agafar o no l'ajuda; i, finalment, el que més m'està ajudant és deixar que tot flueixi, el que és per a mi vindrà i el que no, passarà de llarg.
Sí, alguna vegada m'ha passat, perquè penses que ja estàs bé i t'engresques, però has de tenir clar que tens un trastorn i què has d'aprendre a viure amb ell. Com em va dir una vegada un psiquiatre, l'herba sempre sortirà i cal controlar-la. És com quan t'entren ganes de beure alcohol i t'atures un moment i dius «què guanyo bevent i què perdo?»; Segueixes de manera regular un tractament? Creus que és important seguir les indicacions dels professionals de la salut? que has d'aplicar per mantenir l'estabilitat i viure el dia a dia.
Segueixes de manera regular un tractament? Creus que és important seguir les indicacions dels professionals de la salut?
Segueixes de manera regular un tractament? Creus que és important seguir les indicacions dels professionals de la salut?
Cada dia soc més ordenat a l'hora de seguir el tractament, i això m'ha reportat millores en la qualitat de vida, com poder conduir, fer esport i millorar la qualitat del descans.
He tingut èpoques que no ha estat així, i les conseqüències han estat diverses, com ara marejos, visió borrosa, visió doble, baixades de tensió, calfreds, ansietat, atacs de pànic, etc., amb tot el que representa per a la qualitat de vida.
És importantíssim seguir les indicacions del professionals de la salut, com també ho és que siguem capaços de transmetre'ls tot el que ens està passant, perquè puguin ajustar la medicació tan bé com sigui possible; és igual d'important que, una vegada que hagi passat la fase depressiva, replantegem amb els professionals la retirada pautada de la medicació, perquè si la mantenim i ve una altra crisi, ens l'hauran d'augmentar.
Sí, segueixo un tractament diari que m'han indicat els professionals de la salut, psicòlegs, psiquiatres i treballadors socials, i crec que és fonamental per a poder recuperar-te. En el meu cas, prenc la medicació que m'han indicat i que m'ajuda a mantenir l'estabilitat. Crec que és important no deixar la medicació quan penses que estàs bé, perquè és la persona especialista la que ha de dir-te quan cal reduir-la.
Les teràpies grupals i els GAM virtuals són fonamentals per a mi. Tots els mitjans que t'ajuden en la teva recuperació són vàlids, sobretot en el cas de les addiccions. També és interessant comptar amb un psicòleg a qui poder explicar les teves inquietuds i el malestar que sents per algunes coses quotidianes o problemes familiars que en un moment donat et poden portar a empitjorar. Tenir una persona professional al teu costat que et pugui ajudar és important.
A nivell personal, crec que també he millorat gràcies al meu esforç, als meus companys dels grups d'ajuda mútua i a l'ajuda dels professionals. I continuo encara en el procés de recuperació per sentir-me estable.
Els GAM: Grups d’Ajuda Mútua
T'has trobat en alguna situació en què t'has sentit estigmatitzat per tenir un trastorn depressiu? Com t'ha afectat i com has actuat?
T'has trobat en alguna situació en què t'has sentit estigmatitzat per tenir un trastorn depressiu? Com t'ha afectat i com has actuat?
Sí, moltes. El més dolorós és l'autoestigma, que provoca que no acceptis la teva situació, i retarda i agreuja el tractament del trastorn.
L'estigma que més et condiciona la vida és el que es produeix en l'àmbit laboral, des d'acomiadaments improcedents estant de baixa, fins a la no incorporació a una empresa perquè han demanat informes a l'anterior, passant per estar quatre anys treballant com a enginyer, però amb contracte d'administratiu en un parell d'ETT, per exemple. Tot això amb la por al cos pensant com reaccionaran si tinc una crisi. L'únic període de pau laboral que vaig tenir va ser treballant d'autònom.
En els amics i les parelles també ho he notat; hi ha molta gent que ha sortit de la meva vida perquè no ho entenien o no ho acceptaven, i les persones que han entrat ha estat per sumar. Un cop més, el que hagi de ser per a mi, romandrà, i el que no, marxarà. Es podria aplicar la frase «A l'enemic que fuig, pont de plata», no vull dir que hi hagi enemics, però sí estigma i, sobretot, molta falta d'informació.
Sí, m'he sentit estigmatitzat algunes vegades, i m'ha afectat, però he actuat igual, seguint amb les meves rutines que em satisfan, sense donar-li més importància que la que té. Sobretot, intentant sempre continuar mirant cap endavant.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
