Els GAM: Grups d’Ajuda Mútua

Sovint es pensa que parlar de salut mental és parlar de símptomes, trastorns, dolor, angoixa. Però parlar de salut mental també és parlar de superació, esperança, escolta, comprensió, empatia, amor. Per aquest motiu, creiem que el Dia Mundial de la Salut Mental és una ocasió perfecta per donar veu a les persones que, de forma diversa, volen oferir espais de benestar emocional i tendresa a tothom que ho pugui necessitar. . 

Un Grup d’Ajuda Mútua (GAM) és un conjunt de persones que es reuneixen en un moment i un lloc determinats per compartir el que porten dins, el que els ha passat durant la setmana o el que els inquieta.

És un espai on parlar d’experiències, sensacions, emocions, coneixements i tot allò que es pugui produir en un entorn de confidència i seguretat. Hi ha GAM generals i també n’hi ha d’específics: de dones o d’homes exclusivament, de persones que pateixen una depressió, de persones que viuen amb agorafòbia, i molts altres. Aquests grups se solen reunir en entitats adreçades a la salut mental i normalment són gratuïts o summament econòmics.

Reportatge d’«España Directo» (TVE) amb els GAM d’ActivaMent

El que s’ha exposat fins aquí pot ajudar a entendre la forma i la finalitat d’un GAM. Ara bé, què ens pot aportar un GAM? Què és realment un GAM? Hi ha una frase que em fascina i que diu «és tan fàcil d’entendre que costa d’explicar» i això és el que passa amb els GAM. Tot i això, miraré de transmetre-us una mica el que es pot sentir quan s’assisteix a un GAM.

Un GAM és, sobretot, bonic; sí, bonic. I el més bonic de tot és la seva gent. No es pot explicar la sensació que genera veure un grup de persones reunides que es mostren vulnerables i se senten còmodes amb això. Quan parlo de vulnerabilitat no vull dir debilitat, al contrari, és la valentia de mostrar-se amb totes les coses doloroses. Crec que estareu d’acord amb mi si us dic que no és gens habitual trobar-te en una situació en què pots parlar del que t’inquieta o t’entristeix, del que alguna nit et treu el son o del que et genera angoixa i et fa sentir que no vals prou. No és habitual tenir aquestes converses perquè, en general, ens espanta permetre’ns suficientment el dolor per poder compartir-lo després. Som una societat experta a evitar el dolor i el malestar en totes les seves formes. I allà, al GAM, t’alliberes dels prejudicis socials i pots començar a entendre que el dolor és tan desagradable com inevitable i que el fet de no parlar-ne no fa que sigui menys real. I, amb sort, pots arribar fins i tot a comprendre que el dolor, de la mateixa manera que és una part inherent de la vida, també és per naturalesa passatger i que, justament, permetre-te’l i donar-li espai són els millors remeis perquè acabi passant.

Quan vivim una experiència que valorem com a negativa i mirem de resoldre-la és perquè ens resistim a acceptar-la. Resistir-nos a aquest dolor és perpetuar-lo, sense adonar-nos-en, i convertir-lo en patiment.

Tot i que no hi estem acostumats, les coses que ens fan mal per dins no necessiten solucions per fora, només demanen existir sense ser jutjades.

La base dels GAM és relacionar-se des de la comprensió que les coses que sentim no poden ser mai objecte de judici. Allà pots acompanyar-te i integrar juntament amb altres persones (que tenen tantes ganes com tu d’escoltar-se i superar-se) el fet que de vegades les coses fan mal i que això està bé. Crec que si hi ha alguna cosa que pot pesar més que el patiment és el fet de sentir que l’has de carregar tot sol. Gràcies als GAM això no serà mai l’única opció si no ho vols.

Tant de bo que si em llegeix algú que està passant un mal moment i el pateix rebi aquestes paraules com una benvinguda, una invitació a contactar-nos. Ens farà feliços saber de tu. Tot anirà bé, encara que ara faci mal.

Vector de Mujer creado por pch.vector - www.freepik.es