Viure amb les seqüeles d’un abús sexual a la infància
Resum
La Fundació Vicki Bernadet treballa de forma integral l’abús sexual a la infància i l’adolescència (en endavant, ASI) des dels seus inicis el 1997. Realitza campanyes de prevenció i sensibilització amb l’objectiu d’ajudar a l’erradicació de l’ASI, i a donar visibilitat a aquesta violència, que, tot i tenir una incidència elevada, continua sent un tema tabú en molts aspectes.
L’únic estudi d'incidència en l'àmbit estatal assenyala que un 22,5% de les dones i un 15,2% dels homes, han patit un ASI abans dels 18 anys (López, 1994).
Un altre àmbit d’intervenció de la Fundació, s’enfoca a la formació especialitzada a diferents col·lectius (alumnat universitari, professorat, tallers amb infants i adolescents en centres educatius, xerrades per a famílies, participació en la creació de protocols, etc.), amb l’objectiu d’ajudar a millorar la detecció i la intervenció en casos d’ASI.
L’entitat també ofereix tractament psicològic i jurídic a les persones que han patit un ASI i les seves famílies. Aquest és potser el servei més conegut de l’entitat i és un referent social en el territori.
Pilar Polo Polo
Al llarg d’aquests anys, des de la Fundació hem assistit a una millora significativa pel que fa a l’abordatge de l'ASI. Actualment, a Catalunya tenim una xarxa pública que acull els infants i adolescents que han viscut un abús sexual amb el desplegament de serveis especialitzats com les Barnahus (Casa dels nens a islandès. És un model que igual que en aquell país, aquí també promou l'atenció integral, on tots els departaments es coordinen i atenen el nen o la nena en un mateix lloc, adaptat al moment evolutiu). I també l’existència dels EFE (Equips Funcionals d’Experts: per a l’atenció a la violència sexual infantojuvenil de més de 72 hores i el maltractament greu, en l’àmbit de la salut). Aquesta xarxa de serveis que s'acaba de desplegar al territori català, i que també es desplegarà a la resta de l'Estat, és una esperança per millorar i acompanyar aquells nens, nenes i adolescents, que actualment han explicat un ASI.
És important també fer esment de l’aprovació de la nova Llei d’Infància (Llei Orgànica 8/2021, del 4 de juny, de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència davant de la Violència), que està dissenyada per garantir una protecció total a la infància i l'adolescència davant de qualsevol classe de violència, amb una atenció especial a la violència sexual, física, psicològica i l'explotació.
Entre els punts més destacables; aquesta llei modifica i amplia considerablement els terminis de prescripció per poder denunciar un ASI, fomenta la formació especialitzada entre professionals que treballen amb infància, promou mecanismes de reparació i acompanyament emocional a les víctimes, propicia la creació de serveis especialitzats, inclou mesures per promoure una millor detecció i prevenció de la violència a la infància, etc.
Tots aquests avenços també donen esperança, perquè els abusos sexuals a la infància i l'adolescència ocupin un lloc central en les polítiques i agendes socials, que permeti un millor abordatge de l'ASI, promoguin la detecció primerenca i la millor actuació davant d'un cas.
Tot i això, encara són moltes les víctimes invisibles que no podran accedir a aquestes millores; són joves i persones adultes que van viure l'abús sexual a la seva infància, i que és en el present que busquen o necessiten una ajuda a nivell psicològic o jurídic. Des del servei d'atenció de la Fundació rebem cada dia aquestes persones adultes que, en molts casos, continuen lidiant amb les seqüeles. Durant el 2024 vam realitzar un total de 284 teràpies individuals amb adults víctimes d'ASI.
Seqüeles més freqüents en adults que han patit un ASI
L’abús sexual infantil es considera un esdeveniment potencialment traumàtic. I es pot considerar que els seus efectes no només es donen durant l’etapa infantil, sinó també en l’etapa adulta, indistintament de quan es va produir l’ASI, donat que el símptoma pot transitar al llarg de la vida a través de manifestacions típiques de cada moment evolutiu, o fins i tot, mantenir-se asimptomàtic i presentar-se d’una forma tardana molt de temps després de l’abús (Cantón i Cortés, 2015).
Les experiències i les respostes, així com el grau d’afectació són molt variades, i resulta difícil valorar l’impacte traumàtic de l’ASI en les persones que ho han viscut (Royo, 2007). Els estudis constaten que les conseqüències afecten a totes les àrees de la vida de la víctima, no sent possible parlar d’una síndrome de l’abús sexual infantil (Pereda, 2009).
Les seqüeles més habituals a la infància abusada són ja ben conegudes i no m’aturaré en aquest punt, només mencionaré aquelles seqüeles que trobem habitualment en els adults que ens consulten, i que coincideixen amb els estudis centrats en les seqüeles a llarg termini. Habitualment trobem en consulta una major probabilitat de tenir trastorns depressius i bipolars, ansietat, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorn límit de la personalitat, conductes autodestructives i autolesives, idees suïcides i baixa autoestima. En l’esfera relacional, es troba major aïllament i ansietat social, conflictes en les relacions de parella, dificultats en la criança dels fills, etc. I en altres àmbits, també puntuen més alt en dolors físics sense explicació mèdica, cefalees, fibromiàlgies, trastorns de la conducta alimentària, trastorns conversius, crisis epilèptiques, símptomes somàtics, etc. Dificultats en l’àmbit de la sexualitat, i risc a patir una revictimització (Pereda, 2010).
A l'hora de plantejar l'abordatge terapèutic, cal tenir en compte que el pronòstic dependrà de múltiples variables; d'una banda, aquelles que tenen a veure directament amb la persona (l'edat i el moment evolutiu, les estratègies d'afrontament disponibles, l'estil d'aferrament, la xarxa de suport, etc.). Però també aquelles variables que tenen a veure directament amb la situació abusiva; com és l'enllaç existent amb la persona abusadora (com més propera és la relació, pitjor serà el pronòstic), el tipus d'ASI (sent la penetració potencialment més traumàtica), l'edat d'inici de l'abús i la freqüència d'aquest (si es dóna puntualment o agudament, o si es repeteix al llarg del temps), així com el suport familiar rebut. Cada persona i cada situació és única i irrepetible, i encara que hi pugui haver punts en comú a les persones que han estat abusades, cada cas ha de ser atès des de la seva particularitat.
A la Fundació, al voltant del 70% dels casos que atenem en tractament són casos de persones adultes que conviuen amb un patiment directament relacionat amb un abús sexual que van viure a la seva infància. El desencadenant del malestar o motiu pel qual es decideixen a consultar-nos al present pot ser molt variat. Ens trobem, per exemple, amb moltes persones que necessiten un suport terapèutic quan arriba el moment de la maternitat o paternitat, que sovint es veu condicionada per conductes d'hipervigilància i por que això pugui passar als fills o filles, i la preocupació perquè la persona abusadora encara estigui a la família i pugui tenir contacte amb ells o elles. També quan el fill o la filla arriba a l'edat que tenia la persona en el moment de l'ASI, l'efecte mirall possibilita que es remoguin molts records. Un altre moment on acudeixen moltes dones adultes és arran del moment del part, on a través del cos apareixen malestars i records en forma de pensaments intrusius. Situacions aquestes on sovint s'havia produït una dissociació, o en alguns casos un semioblit defensiu (on el record queda entre la consciència i l'inconscient) com un record llunyà, però que, amb el sentiment d'invasió del cos i l'arribada de la maternitat, torna a la memòria amb força, generant molt de patiment. Això ens recorda que el cos també té memòria (Van der Kolk, 2014). I que les defenses inconscients acaben tenint esquerdes per on apareix el record. Aquest moment és generalment un moment d'angoixa important, i sovint s'acompanya de simptomatologia posttraumàtica.
Altres situacions que afavoreixen l'increment del malestar en el present i per tant la demanda d'atenció terapèutica tenen a veure amb canvis o moviments familiars com ara; quan la persona abusadora envelleix i es planteja la necessitat o la urgència de tenir-ne cura, o potser s'ha produït la mort d'aquella persona i es remouen molts sentiments, de vegades ambivalents. També ens trobem amb moltes persones que s'angoixen quan qui té fills o filles és justament l'abusador i apareix la por que l'ASI es pugui repetir i, alhora, la necessitat i el dubte entorn de trencar el silenci familiar.
Els esdeveniments familiars importants on pot haver-hi una trobada no desitjada, com les reunions de Nadal, etc., on se sap que hi haurà la trobada amb aquella persona (sovint quan hi ha el silenci familiar), o bé no hi haurà aquesta trobada perquè el silenci s’ha trencat, però llavors la família s’ha hagut de posicionar..., i apareixen els dols per la idea de la família trencada. Aquestes trobades i moviments familiars sovint donen lloc a agreujar el patiment en el present (apareixent amb més força els sentiments de culpa, d’incomprensió, de soledat, etc.).
Altres moments vitals com una separació o la trobada amb una nova parella, les dificultats en l'àmbit de la sexualitat, els símptomes depressius recurrents, la denúncia i el procés judicial, etc., són també moments que porten a la persona a un malestar que necessita ser acompanyat.
En el cas de les persones adultes, també passa més habitualment del que s'esperava, trobar-se amb la incomprensió del seu entorn davant de la revelació de l'abús. Els poden recriminar no haver-ho explicat abans, o no saber què fer ara. I sovint se'ls demana que oblidin, o que no facin cap pas sobre això (ara per què denunciar-ho, l'abusador ja és gran, etc.…). Aquestes conductes invaliden el patiment i incrementen el sentiment de solitud i d'incomprensió. La teràpia grupal, com a complement de l'espai terapèutic individual, pot ser un espai de reparació en aquests casos.
La nostra experiència al llarg d’aquests anys, ens confirma que no hi ha un procés terapèutic únic que serveixi per a tothom, sinó que cal atendre cas per cas, a la particularitat de la persona i del seu entorn, i acompanyar-la a trobar les seves pròpies solucions.
Tot i això, hi ha certes qüestions que cal abordar terapèuticament en la majoria dels casos, com és el sentiment de culpa i vergonya que sovint acompanya les víctimes. Abordar l'autoestima, afavorir la capacitat reflexiva i la mentalització de les relacions. Recol·locar les responsabilitats i empatitzar amb el nen, la nena o l'adolescent que havien estat en aquells moments, per ajustar el judici que fan d'ells mateixos. Així com oferir un model de relació diferent, basat en el respecte i la comprensió.
És important que les persones adultes que han viscut un abús sexual a la infància o l'adolescència, i conviuen amb les seqüeles, també siguin acompanyades a nivell terapèutic, per millorar la seva qualitat de vida, elaborar el trauma i tornar a gaudir del present. Perquè, no es pot esborrar el que s'ha viscut, però s'hi pot integrar i conviure d'una altra manera, on l'ASI no continuï condicionant el present ni el futur.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
