- Per què hi ha hagut més casos d’anorèxia i bulímia durant la pandèmia?
- Per què apareix una anorèxia o una bulímia nerviosa?
- L’anorèxia i la bulímia són per a tota la vida?
- Quins són els principals símptomes de la bulímia nerviosa?
- Quines implicacions físiques pot tenir una bulímia nerviosa a llarg termini?
- Quan dura el tractament de l’anorèxia i la bulímia?
- Les recaigudes de l’anorèxia i la bulímia formen part del procés de recuperació?
- Després de la recuperació d’una anorèxia o una bulímia, quins aspectes cal vigilar?
- És veritat que l’anorèxia i la bulímia només afecten les noies?
- L’anorèxia i la bulímia afecten només a adolescents?
- Cap on van els nous models de tractament dels trastorns de la conducta alimentària?
- Per què si soc conscient que tinc un trastorn de la conducta alimentària, no vull recuperar-me encara?
- Si tinc anorèxia o bulímia, què faig amb l’ansietat?
- Què puc fer si tinc una crisi d’ansietat?
- Quant temps pot durar la falta de menstruació en els casos d’anorèxia i bulímia?
- Com gestionar la culpabilitat després dels àpats?
- És possible recuperar-se de l’anorèxia, però mantenir els pensaments de la malaltia?
- Com es poden gestionar els pensaments de l’anorèxia i la bulímia?
- Quan en una crisi «parla» la malaltia que tenim dins, com l’anorèxia o la bulímia, què podem fer?
- Quina lectura sobre anorèxia i bulímia o exercicis em poden ajudar a millorar?
- He d’explicar als meus amics que tinc anorèxia o bulímia?
- Les persones que patim un trastorn de la conducta alimentària alguns cops rebem comentaris inadequats. Com podem dir-li a la persona que els fa que vagi més amb compte amb aquest tipus de comentaris?
- Quina és la frontera entre alimentació sana i l’ortorèxia? Especialment d’algú que ve d’una anorèxia.
- Quins són els primers senyals d’alarma que ha de tenir en compte la família per detectar l’anorèxia i la bulímia al més aviat possible?
- Qui fa la primera valoració diagnòstica d’anorèxia i bulímia? Quin és el primer recurs on anar?
- Com podem fer entendre a un adolescent amb anorèxia nerviosa que la seva salut física està en risc?
- És possible que hi hagi casos d’anorèxia en nenes de 7 anys?
- Quins passos han de seguir les famílies en el tractament d’una anorèxia o bulímia?
- Com ha d’actuar la família si detecta conductes obsessives amb les calories i l’exercici físic?
- On podem rebre assessorament les famílies?
- Com ha d’actuar la família si detecta un cas?
- Com pot ajudar la família a un fill o filla que té anorèxia o bulímia?
- Què es pot fer per evitar el sentiment de solitud de les persones amb anorèxia i bulímia?
- Com podem ajudar la persona amb anorèxia o bulímia que se sent malament després dels àpats?
- Com ha d’actuar la família en el moment dels àpats?
- Hi ha més probabilitats de desenvolupar una anorèxia o bulímia si un germà o germana ha tingut la malaltia?
- El meu fill o filla ja practicava esport abans de tenir anorèxia o bulímia. He de limitar l’exercici físic?
- Com he d’actuar si la filla o el fill de la meva parella té anorèxia?
- Sospito que la meva amiga té anorèxia o bulímia. Què he de fer?
- Com puc ajudar la meva amiga o amic que té anorèxia o bulímia?
- Què hem de tenir en compte quan busquem informació de l’anorèxia i la bulímia a Internet i les xarxes socials?
- Què es pot fer per reduir la incidència de l’anorèxia i la bulímia entre els adolescents?
- Per què la sanitat pública no li dona tanta importància als casos d’anorèxia i bulímia en els quals les persones tenen un pes normal?
- Sovint felicitem les persones amb excés de pes quan aconsegueixen aprimar-se amb comentaris com «que bé que t'escau, que guapo/a estàs». Hauríem d’abstenir-nos de fer aquests comentaris?
Com ha d’actuar la família si detecta un cas?
En primer lloc, i malgrat que pugui ser una obvietat i sembla senzill sense ser-ho realment, cal mantenir la calma. Aquí hem d’aplicar la dita «vesteix-me a poc a poc que tinc pressa». Hem d’actuar ràpid per la necessitat de detectar i intervenir de manera precoç, però els passos que fem hem de fer-los de manera conscient, segura i tenint clar el pla.
El primer objectiu és rebre una valoració diagnòstica i una proposta d’intervenció per part d’un equip especialitzat (anant al centre d’atenció primària). Un cop solucionat aquest pas, hem de rebre informació sobre el trastorn, el tractament i posar-nos en marxa, sempre fent un treball en equip entre la persona afectada, l’equip terapèutic i la família. En aquest sentit, és indispensable confiar i col·laborar amb l’equip de professionals. A mesura que la persona va avançant la família també ho farà, anirà aprenent i millorant la manera de gestionar la situació a casa, sobretot, insistim, si rep informació i suport.