- Un TCA en edat adulta sempre apareix en persones que ja ho han patit de joves?
- El TCA pot aparèixer a partir dels 30 anys sense haver tingut símptomes a l'adolescència?
- Quines són les causes que provoquen l'aparició d'un TCA en adults?
- Quins són els factors de risc de tenir un TCA quan som adults?
- Quan apareix en adults, es pot curar?
- El percentatge de casos de dones i homes és el mateix que en adolescents?
- Hi ha alguna relació entre els TCA a l'edat adulta i patir violència masclista? Pot ser que el TCA sigui una somatització d'aquest maltractament?
- On t'has d'adreçar si sospites que tens un TCA?
- El tractament és crònic en les persones adultes?
- És més difícil tractar un TCA en adults?
- Quin és el millor tractament per a adults?
- Si la persona adulta que té un TCA es nega a ingressar, com s'ha d'actuar?
- En cas que una persona adulta ingressi a un hospital de dia, hi ha alguna diferència d'èxit o fracàs respecte a una persona més jove?
- Com afecta el tractament el fet que la persona adulta afectada tingui un TCA de llarga o de curta durada?
- Quins són els riscos quan el trastorn s'allarga en el temps?
- Les recaigudes d'adults en TCA són habituals? Com es tracten?
- Per què s'utilitzen els antipsicòtics en els TCA?
- Hi ha més risc de cronificació si et diagnostiquen un TCA quan ets adult?
- És possible recuperar-se completament d'un TCA?
- Com se sap que el trastorn de la conducta alimentària ha desaparegut?
- Com es poden gestionar els pensaments negatius relacionats amb l'alimentació?
- Com es pot controlar l'ansietat abans i després dels àpats?
- Es pot fer vida «normal» si tens un TCA?
- Es recomana explicar a les amistats que tens un TCA?
- Què puc fer per modificar la meva autopercepció negativa?
- És normal perdre la teva identitat o no saber qui ets sense TCA?
- És normal sentir nostàlgia del teu jo anterior i del teu cos anterior?
- Podeu donar eines per acceptar el teu nou cos i deixar d'avergonir-te'n, fet que causa un diàleg intern molt perjudicial?
- Com es pot tornar a introduir l'exercici sense caure en l'obsessió?
- Com es pot deixar de fer afartaments?
- És possible corregir l'obsessió o l'addicció pel dolç en un trastorn per afartament compulsiu, sense necessitat de recórrer a psicofàrmacs?
- Si tens anorèxia i et quedes embarassada, quins riscos hi ha tant per a la mare com per al nadó?
- Com podem fer entendre a una persona que té un TCA si ella ho nega?
- Com poden ajudar la família i les amistats a una persona amb anorèxia?
- Si una persona té un TCA i viu tota sola, com se supervisen les ingestes i l'exercici compensatori?
Es pot fer vida «normal» si tens un TCA?
Tenint en compte que estem en recuperació, l'ideal és portar una vida tan normal com sigui possible, i això també fa que tinguem més ganes de recuperar-nos. Per això, depenent de la fase en què estiguem i a mesura que avancem en la recuperació va augmentant la vida normal. Per exemple, si el TCA no ens permet fer un curs sencer d'universitat, no passa res per deixar-se unes assignatures, i a mesura que el tractament vagi donant fruits ens sentirem més forts per agafar-les totes i això també ens ha d'animar.
És important tenir en compte les nostres limitacions i no forçar si sabem que hi ha certes coses o certes situacions a què no arribem. En resum, cal escoltar-nos.
Sí, entenent que hi ha exposicions que cal evitar, exposicions a determinades converses (especialment sobre alimentació, imatge corporal i exercici físic). Hem de centrar-nos en fortaleses que ens facin sentir bé. De vegades podem pensar que ja no podem fer això o allò altre, perquè cognitivament estem tristos, desganats i hem perdut la il·lusió, però cal repetir-se que no és així, que podem recuperar allò en què érem bons i ens feia feliços i bé, i esforçar-nos i focalitzar-nos en això i de mica en mica recuperar el control d'una vida saludable.
