- Un TCA en edat adulta sempre apareix en persones que ja ho han patit de joves?
- El TCA pot aparèixer a partir dels 30 anys sense haver tingut símptomes a l'adolescència?
- Quines són les causes que provoquen l'aparició d'un TCA en adults?
- Quins són els factors de risc de tenir un TCA quan som adults?
- Quan apareix en adults, es pot curar?
- El percentatge de casos de dones i homes és el mateix que en adolescents?
- Hi ha alguna relació entre els TCA a l'edat adulta i patir violència masclista? Pot ser que el TCA sigui una somatització d'aquest maltractament?
- On t'has d'adreçar si sospites que tens un TCA?
- El tractament és crònic en les persones adultes?
- És més difícil tractar un TCA en adults?
- Quin és el millor tractament per a adults?
- Si la persona adulta que té un TCA es nega a ingressar, com s'ha d'actuar?
- En cas que una persona adulta ingressi a un hospital de dia, hi ha alguna diferència d'èxit o fracàs respecte a una persona més jove?
- Com afecta el tractament el fet que la persona adulta afectada tingui un TCA de llarga o de curta durada?
- Quins són els riscos quan el trastorn s'allarga en el temps?
- Les recaigudes d'adults en TCA són habituals? Com es tracten?
- Per què s'utilitzen els antipsicòtics en els TCA?
- Hi ha més risc de cronificació si et diagnostiquen un TCA quan ets adult?
- És possible recuperar-se completament d'un TCA?
- Com se sap que el trastorn de la conducta alimentària ha desaparegut?
- Com es poden gestionar els pensaments negatius relacionats amb l'alimentació?
- Com es pot controlar l'ansietat abans i després dels àpats?
- Es pot fer vida «normal» si tens un TCA?
- Es recomana explicar a les amistats que tens un TCA?
- Què puc fer per modificar la meva autopercepció negativa?
- És normal perdre la teva identitat o no saber qui ets sense TCA?
- És normal sentir nostàlgia del teu jo anterior i del teu cos anterior?
- Podeu donar eines per acceptar el teu nou cos i deixar d'avergonir-te'n, fet que causa un diàleg intern molt perjudicial?
- Com es pot tornar a introduir l'exercici sense caure en l'obsessió?
- Com es pot deixar de fer afartaments?
- És possible corregir l'obsessió o l'addicció pel dolç en un trastorn per afartament compulsiu, sense necessitat de recórrer a psicofàrmacs?
- Si tens anorèxia i et quedes embarassada, quins riscos hi ha tant per a la mare com per al nadó?
- Com podem fer entendre a una persona que té un TCA si ella ho nega?
- Com poden ajudar la família i les amistats a una persona amb anorèxia?
- Si una persona té un TCA i viu tota sola, com se supervisen les ingestes i l'exercici compensatori?
El tractament és crònic en les persones adultes?
El tractament depèn de la fase en què es trobi la persona afectada de TCA. Si porta molts anys, molts tractaments i ja li han diagnosticat una cronicitat, llavors el tractament s'enfocarà en la qualitat de vida. No obstant això, si és una cosa nova, cal tractar-la per evitar que es cronifiqui.
Cal diferenciar un TCA adult d'un TCA crònic. Alguns autors apunten que es considera que el TCA és crònic quan hi ha 7 anys seguits de trastorn amb múltiples recaigudes i sense remissió total de símptomes; no obstant això, l'aparició cada cop més primerenca del trastorn i la gravetat dels casos fan necessaris tractaments de més llarga durada que superen fins i tot els 10 anys, combinant períodes d'hospitalització, amb control ambulatori, fins a aconseguir la recuperació total i evitar la cronicitat. Però és cert que, en l'edat adulta, si l'evolució del cas supera els 7 anys, podem apuntar cap a tractaments que apuntalin la màxima qualitat de vida tot i que el problema persisteixi.
Aquí vull assenyalar dos aspectes que em sembla important separar de la cronicitat. El primer és que no per ésser crònic hem de perdre l'esperança de curació. De vegades el terme ens lliga a la idea que mai ens recuperarem i, encara que en certa manera sigui així, convé no pensar-ho així ja que això ens porta al segon aspecte que us volia comentar, que és pensar en cronicitat com a impossibilitat de tenir una vida plena.