Primer de tot, cal dir que d'ansietat en tenim tots, encara que de maneres diferents. De fet, una mica d'ansietat ens pot ser útil perquè ens estimula, ens fa estar alerta i rendir molt més. Per exemple, s'ha vist que les persones més ansioses davant de situacions difícils solen resoldre el problema abans que els altres, o treuen millors notes, etc. Però, de vegades, quan aquesta ansietat és massa intensa o apareix quan no toca, pot resultar molt limitant.

En el cas d'un atac de pànic, és a dir, una ansietat que ve de cop i amb molta intensitat, com més volem controlar els símptomes més ens adonem que no podem, i això pot augmentar l'ansietat. És a dir, com més fem per controlar-la, més pendents n'estem, i això pot generar encara més ansietat.

Les persones més ansioses tendeixen a necessitar tenir-ho tot sota control. Però quan l'ansietat apareix en forma d'atac de pànic precisament costa molt de controlar. El que sí que podem controlar és com afrontem la por que ens provoca perquè no ens limiti la vida i puguem prevenir així que torni a passar. De vegades no es tracta tant de controlar-la sinó d'aconseguir centrar-se en allò que s'està fent i deixar-la passar, però això no és tan fàcil a la pràctica; podríem dir que és com un entrenament. Segur que heu sentit dir «si tens un atac, asseu-te i respira», però això no sempre funciona en el moment i, en tot cas, no serveix per perdre la por a llarg termini. Potser no hem d'aprendre tant a controlar, sinó aprendre a controlar menys.