En un episodi d'afartament la persona ingereix, en un període de temps determinat, una quantitat d'aliments clarament superior a la que la majoria de persones ingeririen en un període semblant en circumstàncies semblants.
Quan una persona amb trastorn alimentari presenta una millora, és l'equip terapèutic l'encarregat d'establir el tipus de tractament que ha de seguir, que normalment anirà disminuint d'intensitat.
Mastegar els aliments i després escopir-los no és un tipus de trastorn alimentari (TCA), però sí que és una conducta desadaptativa que podem trobar en alguns d'aquests trastorns, com l'anorèxia nerviosa o la bulímia.
La decisió que un adolescent amb TCA pugui marxar amb l'institut per fer activitats esportives depèn de la situació particular de la persona. El més recomanable és valorar la situació amb l'equip de professionals que l'atén.
L'any 2010 van començar a aparèixer els primers estudis amb pautes i programes d'exercici físic per a les persones amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA).