Preguntes i respostes

Un tret habitual dels trastorns de la conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia és la manca de consciència del trastorn i, en conseqüència, la manca de motivació per recuperar-se.

Cal tenir en compte que l'adolescència és una etapa especialment sensible, per això és important abordar aquest tema amb cura i empatia. No es tracta tant d'evitar la paraula «anorèxia», sinó de triar bé el moment i la manera d'introduir-la.

En els nois que han tingut anorèxia, el desenvolupament físic es pot veure alterat, especialment pel que fa a la talla, la massa muscular i la densitat òssia.

Transformar les veus que et fan mal en veus que tenen cura de tu en el context dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) implica identificar les veus internes negatives i després canviar-les per pensaments que t'enforteixin i et protegeixin.

Identificar quan parla el trastorn de la conducta alimentària i quan la persona real és un procés complex, ja que els pensaments del trastorn sovint es confonen amb els propis.

La identificació del problema és el primer pas per abordar la ingesta emocional a casa.