Preguntes i respostes

El tractament del trastorn per afartament va encaminat a reduir la freqüència del afartaments, les cognicions alimentàries alterades, millorar el pes i la salut metabòlica i regular l'estat d'ànim.

L'afartament és una conducta alimentària que també apareix en altres trastorns alimentaris, com la bulímia nerviosa o l'anorèxia nerviosa subtipus compulsiu. Però, a diferència d'aquests trastorns alimentaris, en el cas del trast

En un episodi d'afartament la persona ingereix, en un període de temps determinat, una quantitat d'aliments clarament superior a la que la majoria de persones ingeririen en un període semblant en circumstàncies semblants.

Quan una persona amb trastorn alimentari presenta una millora, és l'equip terapèutic l'encarregat d'establir el tipus de tractament que ha de seguir, que normalment anirà disminuint d'intensitat.

Mastegar els aliments i després escopir-los no és un tipus de trastorn alimentari (TCA), però sí que és una conducta desadaptativa que podem trobar en alguns d'aquests trastorns, com l'anorèxia nerviosa o la bulímia.
 

La cetosi és un mecanisme metabòlic per obtenir energia. Normalment, l'organisme té com a font preferent d'energia els hidrats de carboni (sucres).