Símptomes somàtics de la depressió

Els símptomes somàtics en la depressió són les alteracions i manifestacions físiques que sentim en el cos quan tenim un episodi depressiu. Sovint, quan pensem en una depressió, pensem en tristesa, ansietat o falta de motivació i diversió, però, a més a més, en fins al 80 % dels casos, és molt habitual notar canvis al cos. Aquestes alteracions poden variar molt segons la persona, i es poden dividir en no doloroses i doloroses. Entre els símptomes no dolorosos, són molt freqüents els canvis en l'apetit i el pes, així com sentir cansament excessiu i poca vitalitat o energia. També són molt habituals els canvis en el son, com una disminució de les hores de son, dificultats per conciliar-lo o bé amb un despertar precoç. Pel que fa als símptomes dolorosos, són freqüents els mals de cap, dolors musculars o articulars, i també la sensació de pes i tensió al pit o a l'abdomen.

Principals símptomes no dolorosos

• Augment o disminució de la gana
• Digestió pesada
• Augment o pèrdua de pes
• Insomni, malsons, son interromput, superficial i no reparador
• Cansament excessiu, son excessiva
• Pèrdua de l'energia o la vitalitat
• Boca seca
• Sudoració excessiva o pell seca
• Taquicàrdies
• Sensació de dificultat respiratòria
• Mareigs
• Disminució del desig sexual

Principals símptomes dolorosos

• Mal de cap
• Dolors musculars
• Mal a l’esquena i a les articulacions
• Opressió al pit
• Dolor abdominal

Símptomes que poden camuflar la depressió

La depressió és un motiu de consulta freqüent a l’atenció primària que sovint pot passar desapercebuda i confondre’s amb altres trastorns. En alguns casos, el malestar físic pot ser el principal motiu de consulta. S'ha calculat que el 50 % de les persones que visiten el seu metge o metgessa de capçalera per depressió tenen una presentació exclusivament somàtica, mentre que només un 20 % mostra una presentació psicològica. Quan les queixes són principalment físiques, pot ser difícil arribar al diagnòstic correcte. Però moltes vegades els símptomes físics que, després d'una avaluació acurada, no s'expliquen per una causa mèdica, podrien ser secundaris a un trastorn depressiu o ansiós, en particular, quan hi ha alteracions del son i cansament i quan hi ha queixes o preocupacions diverses i una ansietat elevada entorn de la salut.

Les persones que pateixen dolor crònic tenen més risc de presentar depressió, i en algunes malalties els símptomes físics i depressius es poden superposar amb freqüència.

La presència de malalties físiques o de dolor pot confondre més el diagnòstic, ja que fins a un 20-30 % de les persones que tenen malalties físiques cròniques poden tenir un trastorn depressiu, amb més freqüència en el cas de les persones ancianes. D'altra banda, és important assenyalar que les persones que pateixen dolor crònic tenen més risc de presentar depressió, i en algunes malalties, com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o el còlon irritable, els símptomes físics i depressius es poden superposar amb freqüència.

Factors que augmenten el risc de tenir símptomes somàtics 

Hi ha diversos aspectes que poden contribuir en el desenvolupament de la depressió, tant psicosocials com biològics. Els processos biològics es relacionen amb un risc familiar i genètic i també amb una resposta neurobiològica desadaptativa a l'estrès. En l’àmbit cerebral, es considera que hi ha una disfunció dels sistemes de diversos neurotransmissors, especialment de la serotonina, la noradrenalina i la dopamina. A més, altres processos neurobiològics, com la resposta a l'estrès o un estat inflamatori, també estan implicats en la fisiopatologia de la depressió. En particular, l'estrès crònic és un factor de risc molt rellevant, ja que pot provocar una major percepció de dolor juntament amb un ànim depressiu.

S'ha observat que quan algú no té un metge o metgessa de referència de confiança, és més probable que expressi la depressió a través de símptomes físics

I també hi ha alguns factors que augmenten el risc de presentació somàtica de la depressió. S'ha vist, per exemple, que és més freqüent en dones, especialment quan hi ha trastorns d'ansietat associats. Sovint, els símptomes poden iniciar-se durant l'adolescència o la primera joventut, a través de dolors inespecífics. D'altra banda, l'existència d'experiències traumàtiques primerenques s'ha relacionat amb un risc més gran de problemes de salut física i mental, en particular amb trastorns per somatització i conversius, dolor crònic, hipocondria, i amb trastorns ansiosos, depressius i per consum de substàncies. Aspectes culturals i socials també poden modificar la forma en què es presenta la depressió. Per exemple, s'ha observat que quan algú no té un metge o metgessa de referència de confiança, és més probable que expressi la depressió mitjançant símptomes físics. Altres aspectes que podrien influir en la presentació són l'edat, les malalties mèdiques o la situació socioeconòmica.

Factors de risc per a símptomes somàtics en depressió

• Ser dona.
• Tenir un trastorn d'ansietat.
• Haver patit experiències traumàtiques primerenques.
• Aspectes socioculturals.
• No tenir un metge o una metgessa de referència.
• Tenir malalties físiques.

Què podem fer per prevenir la depressió i les recaigudes?

Llegeix més

Tractament de la depressió somàtica

En els casos en què la persona no identifica el seu malestar relacionant-lo amb un problema psicològic sinó només físic, caldrà explicar-li la relació entre símptomes somàtics i emocionals. L’abordatge haurà de ser integral, entenent que cos i ment estan relacionats, que la causa del malestar pot ser la mateixa o que els símptomes físics poden ser tant la causa com la conseqüència del malestar psicològic.

L'objectiu del tractament ha de ser aconseguir la remissió dels símptomes tant físics com de l'estat d'ànim, recuperar el nivell de funcionament i qualitat de vida previs a la depressió i prevenir recaigudes.

En els casos més lleus, una conducta expectant juntament amb mesures senzilles d’autocura, descans, exercici físic adaptat a les possibilitats de la persona i gestió de l'estrès poden ser suficients per millorar els símptomes. En alguns casos, a més, podria estar indicat iniciar una psicoteràpia.

L'abordatge haurà de ser integrador, entenent que cos i ment estan relacionats, que la causa del malestar pot ser la mateixa o que els símptomes físics poden ser tant la causa com la conseqüència del malestar psicològic.

Respecte al tractament amb psicofàrmacs, està indicat en casos de depressió moderada o severa. Les persones amb símptomes somàtics de dolor poden respondre millor als fàrmacs que tenen un efecte dual tant serotoninèrgic com noradrenèrgic. Per tractar el cansament, es poden utilitzar alguns antidepressius amb efecte estimulant, com ara el bupropió o la reboxetina. En els casos més greus o amb símptomes somàtics més rellevants, pot ser necessari utilitzar dosis altes d'antidepressius i durant temps més llargs del que és habitual, així com fer un abordatge combinat de psicofàrmacs i teràpia psicològica.

Pel que fa al tractament psicològic, hi ha diverses alternatives que poden ser d'utilitat en depressió, com la psicoteràpia de suport, la teràpia cognitivoconductual, la interpersonal o la de resolució de problemes.

L’exercici físic com a aliat per combatre la depressió

Llegeix més

Evolució i recuperació

Tot i que hi hagi una resposta favorable al tractament de la depressió, és molt freqüent que persisteixin alguns símptomes residuals, sovint somàtics. Són especialment freqüents els símptomes físics de l'ansietat, com ara la taquicàrdia o la sensació d'ofec, i el dolor crònic. Si no es tracten de manera efectiva, aquests símptomes residuals augmenten el risc de recaiguda, a més d'empitjorar el pronòstic a llarg termini.

Els símptomes físics dolorosos es consideren un marcador de gravetat, ja que s'associen amb episodis de depressió més greus i persistents i amb més pensaments sobre la mort i el suïcidi

D'altra banda, els símptomes físics dolorosos es consideren també un marcador de gravetat, ja que s'associen amb episodis de depressió més greus i persistents, a més d'haver-se relacionat amb més pensaments sobre la mort i el suïcidi. Aquests símptomes afecten la qualitat de vida, ja que poden empitjorar el funcionament personal, social i laboral, i, per tant, la situació econòmica, i empitjorar també la percepció de salut general; a més, es relacionen amb l'ús d'analgèsics opioides i de múltiples fàrmacs, i amb un ús més gran de serveis mèdics.

Així doncs, la combinació de símptomes somàtics dolorosos i no dolorosos es relaciona de forma clara amb un major ús de recursos de salut, amb més dificultats per seguir de manera correcta el tractament i amb més risc de recaiguda i de persistència dels símptomes.