TCA, l'altra pandèmia

El nombre de persones afectades per un trastorn de la conducta alimentària (TCA) ha augmentat durant les darreres dècades i s’ha aguditzat arran de la pandèmia de la COVID-19.

Durant els últims anys ha passat de ser una epidèmia de baixa intensitat als països desenvolupats a una pandèmia de major intensitat que pot afectar tot el cicle vital, des de la infantesa fins a la vellesa (Morandé et al, 2014).

Hi ha nombrosos mites erronis sobre els trastorns de la conducta alimentària, les persones que els pateixen i les seves famílies.

El 2014, la Dra. Cynthia Bulik va exposar el que va anomenar les nou veritats dels TCA, que aclareixen la realitat d’aquests trastorns (Bulik, 2014):

1. Moltes persones amb trastorn de la conducta alimentària tenen aparentment un aspecte saludable, però poden estar extremadament malaltes.
2. Les famílies no en tenen la culpa i poden ser les millors aliades de les persones afectades i dels professionals durant el tractament.
3. Un diagnòstic de TCA és una crisi de salut que interromp el funcionament personal i familiar.
4. Els trastorns de la conducta alimentària no són una elecció, sinó malalties mentals molt serioses amb una base biològica.
5. Els TCA afecten persones de totes les edats, sexes, races, ètnies, orientacions sexuals i estatus socioeconòmics.
6. Els TCA presenten un alt risc de suïcidi i de complicacions físiques i mèdiques.
7. Tant els gens com l’ambient tenen un paper important en el desenvolupament dels trastorns de la conducta alimentària.
8. Només mirant els gens no es pot anticipar si es desenvoluparà un TCA.
9. La recuperació total en els TCA és possible.

Els trastorns de la conducta alimentària són un grup de malalties de salut mental que es manifesten amb complicacions mèdiques, psiquiàtriques i familiars que en condicionen l’evolució (Morandé, 2014).

Les persones amb TCA presenten un patiment intens que afecta totes les àrees de la seva vida i el seu trastorn pot durar  anys o cronificar-se, però la recuperació també és possible.

Moltes vegades aquestes persones se senten incompreses pel seu entorn familiar, social o escolar, ja que és una malaltia difícil d’entendre pel que no la pateix.

A vegades, els familiars, les amistats o les parelles no saben com reaccionar davant diferents situacions en què poden sentir-se sobrepassats. La comunicació entre les persones afectades i el seu entorn sol estar molt condicionada per la diferent percepció sobre el menjar, el pes o les conductes adoptades per reduir el malestar.

Yaiza Pineda

Protagonista de #JoHoCanvioTot

«Vaig patir anorèxia per no saber gestionar els meus problemes»

Ver testimonio

Un dels primers objectius que cal treballar a la teràpia és l’adquisició de la consciència de malaltia. Per a les persones que pateixen un d’aquests trastorns, poder reconèixer i acceptar que tenen un TCA o la gravetat del seu estat sol ser un repte important.

El repte següent serà trobar la motivació per canviar, és a dir, estar disposat a modificar aquells pensaments, sentiments ambivalents o conductes que generen malestar i mantenen la persona ancorada en el trastorn.

Val la pena lluitar per deixar que surti la part sana que encara hi ha al seu interior i recuperar la salut per poder gaudir de l’alegria de viure.

Els familiars han de tenir paciència per acompanyar-los en el procés de recuperació. És important comptar amb l’ajuda de professionals especialitzats en TCA.