www.som360.org/ca

El grup multifamiliar en el tractament dels TCA

La teràpia feta entre tots
Eva Resina Palmero
Eva Resina Palmero
Educadora social de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Pau Soto Usera
Pau Soto Usera
Psicòleg clínic de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Grupo Multifamiliar TCA

Potenciar espais en els quals les famílies i persones ateses puguin compartir experiències i emocions durant el tractament d’un trastorn de la conducta alimentària (TCA), esdevé una pràctica que beneficia tant la persona atesa com a la seva família.

Una d’aquestes iniciatives és la que desenvolupem des de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentaria de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Duem a terme el que anomenem Grups Multifamiliars, dirigits a totes les famílies, i en aquest cas, també incloent a la persona atesa. L’activitat té com a objectiu generar un espai de trobada grupal on poder expressar, compartir i intercanviar la gestió de les emocions i l'impacte emocional de les experiències del dia a dia en el procés del trastorn.  El grup es condueix des d'una perspectiva interfamiliar, és a dir, no directiva ni interpretativa, i sense analitzar, jutjar o donar consells. En aquest sentit, les persones conductores del grup són purament facilitadores del diàleg, quedant excloses les experiències basades en tallers psicoeducatius o divulgatius sobre el propi trastorn (Sempere & Fuenzalida, 2017).

D’altra banda, és un grup en el qual es treballa el reconeixement de les emocions pròpies i les dels altres, per tal d’intentar millorar la qualitat de la relació familiar. Tots els membres de la família estan convidats a aquest espai, no s’exclou a ningú perquè es considera que cap persona és aliena a l'experiència de les dificultats en les relacions familiars. Les aportacions, experiències i inquietuds de cadascú són imprescindibles per a la riquesa i la utilitat del grup. No obstant, en cap cas s'obliga a intervenir si la persona no se sent preparada.

El paper de les persones conductores del grup

El grup és obert i il·limitat segons el nombre de famílies adherides al programa, i el condueixen una educadora social i un psicòleg clínic. Per a la conducció d’aquest tipus de grups cal que hi hagi un mínim de dues persones, tot i que en poden ser més. Els professionals que condueixen el grup es mantenen atents i observadors del diàleg que es va generant, sempre reconeixent els rols que assumeixen els membres del grup i facilitant la participació de totes les persones participants. És important que les conductores tinguin present que el seu paper es limita a ser intermediàries del procés grupal, promovent el paper actiu dels participants del grup i, perquè això succeeixi, els conductors han de tenir no només un maneig tècnic sinó la capacitat de respecte i empatia cap a la resta de participants, sense establir jerarquies.

Així doncs, els principis que han de tenir les persones conductores respecte al seu posicionament davant del grup son:

  • Establir una relació igualitària: s’han de mostrar flexibles, amb una posició d’igualtat, transmetent a les famílies un missatge de confiança en relació a les capacitats pròpies, promovent que elles mateixes puguin resoldre els seus problemes (evitar el rol de professional que ofereix pautes o consells).
  • Mantenir una actitud no directiva: no han de ser directius, però si han de tenir una certa autoritat sense fer judicis de valor. Cal evitar donar moltes explicacions i informació al grup i no donar solucions ja que poden influir o limitar el procés grupal. Aquesta actitud implica flexibilitat, adoptant una posició de curiositat activa i d’interès.
  • Tenir una actitud activa: el lideratge de les persones conductores ha d’implicar accions que facilitin moviment en el grup. Cal crear límits davant de situacions en les que altres membres del grup dominin o impedeixin que la resta pugui intervenir. També cal tenir una actitud de curiositat activa (voler saber més del que li passa), o parlar d’hipòtesis universals «a tothom ens ha passat», entre d’altres.
  • Implica un aprenentatge continu: es tracta d’un espai de confort altament creatiu, que també enriqueix els terapeutes oferint l’oportunitat d’autoconeixement i de treball intern.

Quins objectius tenim?

  • Promoure la cohesió grupal: es considera que la cohesió grupal és el factor més determinant per l’èxit terapèutic grupal, donat que promou un sentiment de pertinença, valoració i acceptació de les seves experiències individuals.
  • Potenciar un diàleg obert i polifònic: les persones que s’incorporen al grup tendeixen a dirigir-se als professionals buscant respostes concretes. Tot i que els professionals poden facilitar aquestes respostes, es traslladarà la pregunta y la reflexió al grup amb la finalitat de promoure una actitud més activa en els participants i establir un diàleg.
  • Potenciar el recolzament emocional dels participants: La conductora del grup pot afavorir les expressions emocionals sinceres dins del grup, compartint les emocions que a ella mateixa li generen les diferents narratives.
  • Promoure la flexibilitat en la comunicació grupal: el grup multifamiliar és un espai obert, transparent i lax en les seves normes, que permet a tots els participants expressar-se en un context on no hi ha torns de paraula programats, sinó que son espontanis.

En quant a les normes del grup, aquestes es recorden de manera verbal a l’inici de cada sessió en cas que sigui necessari, és a dir, en funció de l’antiguitat en l’assistència dels membres i del coneixement sobre com funciona la dinàmica. Son normes explícites i informals que inclouen una nova manera de fer teràpia i, en certa manera, una reeducació comunicativa per als participants.

  • Les normes bàsiques son les següents:
  • Parlar d’un mateix i per un mateix.
  • Respectar els altres.
  • Respectar el torn de paraula.
  • No jutjar.
  • No parlar del trastorn.
  • Compromís de confidencialitat.

Podem concloure que aquest model d’intervenció, ajuda les famílies a sentir-se acompanyades, recolzades, no jutjades. Ofereix un espai on tothom pot tenir un lloc i una veu. En molts casos, la comunicació entre les famílies millora disminuint l’ambigüitat, donat que ha augmentat la claredat per expressar les necessitats individuals de cadascú.​

També facilita que les persones ateses i les famílies adquireixin major responsabilitat sobre el seu procés, es redueix la confusió i ocultació d’informació, i promou una major facilitat per arribar a acords tant amb l’equip com entre ells. ​

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 16 de octubre de 2023
Darrera modificació 16 de octubre de 2023
Eva Resina Palmero

Eva Resina Palmero

Educadora social de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Pau Soto Usera

Pau Soto Usera

Psicòleg clínic de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona