www.som360.org/ca

Quan les paraules fan mal

El que no hem de dir a una persona amb un trastorn de la conducta alimentària
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Marta Tena Briceño
Marta Tena Briceño
Directora de
Renace TCA y Salud Mental
Comentarios tca

L’autoestima es va construint des de la nostra infància. Anem construint totes les percepcions, pensaments i sentiments cap a nosaltres mateixos segons com ens parla i tracta la nostra família, els companys i companyes que ens anem trobant per la vida i tot allò que anem observant del món. Depenent de com sigui la nostra autoestima, els comentaris d’altres persones poden tenir un impacte positiu o negatiu, fins i tot fer-nos sentir molt malament.

En termes generals, és important no parlar de l'aspecte físic propi o dels altres, i tampoc del dels nostres fills i filles ja que danya la seva autoestima i autoconcepte. Si parlem del cos ha de ser des de la cura per tenir una millor salut i reforçar els comentaris relacionats amb el valor de la persona per les seves aptituds, per la seva manera de ser.

Aquest tipus de comentaris sobre el físic costen molt d'eradicar a la societat on vivim, però si formem part de la vida d’infants i adolescents tenim la responsabilitat de mesurar bé cada paraula. Hem de pensar, a més, que potser no sabem si aquesta persona està desenvolupant una anorèxia o una bulímia i que alguns comentaris només ajuden a encoratjar certs comportaments nocius.

Quan som davant de persones que tenen un trastorn de la conducta alimentària (TCA), i que estan en fase de recuperació, hi ha comentaris que poden tenir un gran impacte. Tot i que darrere d'un comentari hi sol haver una bona intenció, el desconeixement d'aquest trastorn fa que no valorem l'impacte de les paraules.

Un dels comentaris més típics és dir a la persona que s'ha recuperat: «Que bé que estàs ara!». La persona recuperada ho interpreta com que ha guanyat pes quan la intenció del comentari no té res a veure amb l'aspecte físic sinó amb l'energia i l'alegria que ha aconseguit recuperar.

Partint de la base que cada persona és diferent i, per tant, no totes les persones reben igual aquests comentaris, revisarem algunes de les expressions que més es repeteixen i que sabem que fan fereixen la persona:

«Això és un caprici, una moda o una elecció»

Els TCA són trastorns mentals que ningú no tria tenir. Causen un sofriment immens tant a la persona afectada com a les persones que l'envolten. Les causes de TCA són molt complexes: factors genètics, ambientals, socials, etc. En aquest sentit, hi ha persones més susceptibles de desenvolupar aquest trastorn i, en cap cas, no és una elecció de la persona.

«No sembla que tinguis un TCA»

En molts casos, l'aparença física de la persona que té un TCA és normal. És a dir, no necessàriament està prima o excessivament prima. Pensar que totes les persones que tenen un TCA estan molt primes pot dificultar la detecció.

«Estàs fent mal als que t'estimen»

Quan una persona desenvolupa un trastorn de la conducta alimentària és perquè el seu malestar emocional l'ha superat i, com hem dit abans, no n'és l'elecció. Un comentari d'aquest tipus cerca aflorar culpabilitat i pot augmentar encara més el malestar emocional de la persona amb un TCA. Sempre és millor expressar suport incondicional davant de l'adversitat: «Sabem que ho estàs passant malament i estem al teu costat per ajudar-te».

«Hi ha persones que moren i tu decideixes no menjar» o «És fàcil, simplement has de menjar»

Un trastorn de la conducta alimentària no és només un problema amb el menjar, és molt més que això. Com, per exemple: tristesa, inseguretat, baixa autoestima, por del fracàs, distorsió corporal… Es recomana no fer comentaris en relació amb el menjar de la mateixa manera que no els fem amb l'aspecte físic.

«Fes-ho per qui t'estimi»

Aquest tipus de comentaris posen una pressió afegida a la persona amb un TCA durant el procés de recuperació. Si la persona no aconsegueix avançar en la recuperació, pot aparèixer la frustració. El que es recomana en aquests casos és parlar de les motivacions que la persona tingui.

«Uf, com engreixa això» o «Menjaràs tant?»

Una persona que està en tractament d‘un TCA ha de poder enfrontar-se a tot tipus d’aliments per recuperar uns hàbits de vida saludables. Aquest tipus de comentaris poden fer augmentar els pensaments no saludables relacionats amb l'alimentació. Com ja hem dit anteriorment, es recomana no fer comentaris en relació amb l'alimentació i molt menys sobre si els aliments s'engreixen.

«M'agradaria baixar de pes igual de ràpid que tu», «Que bé t'estàs quedant», «Et feia falta» o «Digues-me com ho fas que jo també vull»

Aquest comentari posa el focus en l’aspecte físic i pot provocar que la persona amb un TCA augmenti la seva insatisfacció corporal. Si els rep a l'inici del trastorn, exerceixen un efecte de reforç davant de comportaments poc saludables. Cal recordar que si una persona vol perdre pes ho ha de fer amb l'ajuda de professionals especialitzats.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 20 de febrer de 2023
Darrera modificació 20 de febrer de 2023

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.

Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Marta Tena Briceño

Marta Tena Briceño

Directora de
Renace TCA y Salud Mental