Quatre aprenentatges de l’atenció digital en salut mental durant la pandèmia

La pandèmia de la COVID-19 ha estat un camp de proves forçós sobre les múltiples possibilitats que la tecnología i la intel·ligència artificial poden aportar en l’assistència en salud. Al voltant de les oportunitats, dificultats i expectatives, ha girat la conversa mantinguda en la trobada digital "La digitalització de l’assistència en salud mental", inclosa en el cicle Salut Mental i COVID-19, organitzat per SOM Salud Mental 360.

A la trobada online, moderada pel Dr. Josep Maria Haro, director de Docència, Recerca i Innovació en el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, han participat dos especialistes com el Dr. Francesc García Cuyàs, adjunt a la Direcció Mèdica de l‘Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i el Dr. Joan Carles March, professor de l’Escuela Andaluza de Salud Pública. En aquest debat, s’ha comptat també amb el testimoni d’Imma Malé, infermera i, a la vegada, usuària del sistema de salut mental.

Els ponents comparteixen alguns aprenentatges sobre el viscut:

• La COVID-19 marcarà un punt d'inflexió en la provisió de serveis en salut mental, amb la incorporació de la salut digital.
• Les possibilitats de la salut digital no han arribat a tothom per igual i molts usuaris s'han sentit desatesos.
• La base d'una relació humanitzada: l'escolta, l'empatia i, la comprensió de l'altre és comú i necessària tant en l'atenció presencial i digital.
• En una segona onada de la COVID-19, l'atenció telefònica no serà suficient perquè la relació entre professionals i usuaris ha canviat. Hi ha la necessitat real de veure’s, no només d’escoltar-se.

«Es diu que en 5 mesos hem avançat 5 anys», indica el Dr. García Cuyàs, que destaca la quantitat d'experiències d'atenció a l'usuari a través d'eines telemàtiques i d'intel·ligència artificial posades en marxa a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona . «Amb la pandèmia, vam passar d'un 18% d'atenció no presencial a més d'un 600% d'atenció a través del portal del pacient, de l'atenció telefònica, dels entorns de xat», explica, «tot això, ens ha permès una proximitat amb l'usuari més enllà de les parets de l'hospital, impulsant una estratègia d'hospital líquid que ja estàvem desenvolupant».

La vivència de l'atenció telemàtica de les persones amb trastorns de salut mental és tan diversa com persones hi ha. En el cas d'Imma Malé, des de la seva experiència personal, l'atenció telefònica ha estat suficient i satisfactòria, tot i que entén que moltes persones s'hagin sentit desemparades, ja que les necessitats han estat molt variades. En el cas de l'atenció en salut mental, el component presencial segueix sent rellevant. «El meu psicòleg em va dir que, amb atenció telefònica, ell es perdia molta informació», explica la infermera.

El Dr. Joan Carles March, una de les figures en e-salut referents a Espanya, es mostra preocupat per aquesta segona onada de la COVID-19 perquè la relació entre els professionals i els usuaris ha canviat i planteja la necessitat de que el sistema de salut canviï de mentalitat.

Pots veure la trobada digital sencera a "La digitalització en l'assistència en salut mental".