Recaigudes en els trastorns psicòtics

Després d'un episodi psicòtic, parlem de remissió quan els símptomes van desapareixent gradualment. Però a vegades, aquests símptomes poden tornar a aparèixer i hi pot haver un empitjorament, és a dir, la persona afectada pot iniciar una recaiguda.

Aquesta recaiguda pot tenir lloc en qualsevol moment, però és més freqüent que es produeixi  durant els dos primers anys del trastorn. La majoria de les persones, tres de cada cinc, tindran alguna recaiguda en algun moment. Tot i això, és important destacar que, entre recaiguda i recaiguda, la persona pot trobar-se bé i portar una vida totalment «normal».  

Hi ha algunes coses que es poden fer per prevenir una recaiguda: 

• Prendre la medicació antipsicòtica de manera regular.
• Aprendre a reduir i gestionar l'estrès. És important demanar ajuda a l'equip assistencial per elaborar un pla personalitzat.
• Passar més temps i relacionar-nos amb persones amb qui ens senim a gust i feliços.
• Evitar consumir drogues com el cànnabis, l’èxtasi, l’LSD, etc. 
• Estar actiu. Fer exercici físic i activitats que siguin agradables i ens aportin un sentit.
• Elaborar un pla de prevenció de recaigudes. Demana a l'equip assistencial ajuda per fer-lo.

Factors que incrementen el risc de tenir una psicosi

Llegeix més

Quins són els senyals d'alarma d'una recaiguda?

Uns dies o fins i tot unes setmanes abans que tornin a aparèixer els símptomes de la psicosi (al·lucinacions, idees delirants, etc.), tenen lloc alguns senyals o símptomes d'alarma.

Alguns dels senyals d'alarma més habituals són:

• Sentir-se més tens, amb més por o estar més ansiós.
• Tenir els pensaments més accelerats (molts pensaments alhora, no poder concentrar-se en una cosa).
• Estar més callat i aïllar-se.
• Sentir-se baix d'ànims, amb menys ganes de fer coses o estar més irritable.
• Estar més cansat.
• Tenir sensacions estranyes que ens fan estar confosos.
• Tenir poca gana, perdre pes.
• Tenir oblits freqüents.
• No tenir son de sobte.
• Descuidar l'aspecte físic.

Senyals d'alarma dels trastorns psicòtics en adolescents

Llegeix més

Cada persona té els seus propis símptomes d'alarma i els té en un ordre diferent. Pot ser útil elaborar un perfil de recaiguda juntament amb una persona de l'equip assistencial. Normalment, això es fa recordant l'últim episodi que s'ha tingut i identificant quines van ser les senyals primerenques d’alarma, ja que quan es produeix una recaiguda és freqüent que els símptomes siguin molt similars als que es van produir durant el primer episodi.

Què és un pla de prevenció de recaigudes?

Una vegada identificats i indicats els símptomes d'alarma, és important que la persona afectada participi en l'elaboració del pla d'acció, conjuntament amb els referents clínics i amb la participació de la família. Això li permetrà tenir més control sobre les recaigudes i, fins i tot, prevenir que apareguin. Si malgrat això, la persona recau, no significa que hagi fracassat. Utilitzar el pla de prevenció de recaigudes sovint pot ajudar que les recaigudes siguin més curtes o interfereixin menys en la vida.

Elaborar un pla d'acció permetrà a la persona afectada tenir més control sobre les recaigudes i fins i tot prevenir que apareguin.

És molt important que el pla de prevenció de recaigudes sigui individualitzat i ha d'incloure tant estratègies psicològiques com tractaments farmacològics.

Què passa sin crec que tinc símptomes de recaiguda?  

Si la persona creu que té símptomes primerencs d'alarma, no ha de tenir por. Ha d'agafar el seu pla de prevenció de recaigudes i mirar si els símptomes que presenta són similars als que hi consten. Si és així, cal que segueixi les instruccions que va pensar conjuntament amb l’equip assistencial i la seva família. Si no està segur o està molt preocupat, ho ha d'explicar a alguna persona de l'equip assistencial o a algun familiars que hagi participat en el pla de recaigudes. No s'han de passar mai per alt els símptomes d'alarma ni deixar que desapareguin sols.