El camí d’una nova professió, el camí d’una nova lluita

Treballo d'agent de suport mutu, peer to peer o peer support worker (tal com diuen als països anglosaxons). Una professió estesa a altres països i que aquí, al nostre, es troba en un estat molt incipient, tot i que ja fa temps que se'n parla.

Per arribar a aquesta professió, en el meu cas concret, he passat abans per altres feines, també amb un caire social important, com la de mestra d'infantil i de música o la de terapeuta de dansa moviment teràpia; a més de totes les meves experiències formatives i laborals dins del món de les arts escèniques, en la dansa i el teatre. Tot aquest conjunt de coneixements em resulten molt útil per als meus acompanyaments.

Per contra, moments durs de «no feina», on el malestar emocional prevalia sobre qualsevol altra qüestió. Considero que aquests moments d'impàs els he pogut aprofitar força per coneixe’m millor a mi mateixa i als altres, de vegades davant d'un túnel fosc, de vegades enfront d'un panorama massa lluminós.

El paper de les persones tècniques en acompanyament i suport mutu (TeAM) en la recuperació en salut mental

Ir al artículo

Em refereixo a la primera vegada que vaig posar-me en contacte amb l'associacionisme en primera persona a l'Associació de Bipolars de Catalunya. Després, l'associació Matissos, on faig teatre, música i escriptura creativa, tot plegat en un entorn de cura i d'amistat; l'Associació Emilia, on vaig rebre la formació de la primera promoció del curs de peer to peer; i per últim, la Federació Veus, amb l'oportunitat de la feina passada i actual.

La meva experiència com a agent de suport mutu

L’agent de suport mutu és una figura amb una idiosincràsia molt particular. En primer lloc, com ja heu pogut intuir, per exercir-la cal tenir o haver passat per un diagnòstic en salut mental. Doncs és des d'aquí, des d'aquesta horitzontalitat, des d'on ens apropem a l'altre.

La formació la realitzen facilitadors, tant en primera persona com professionals d'altres àmbits. Drets i lleis, el suport mutu, la recuperació, la família, etc. són temàtiques que es tracten. Els rolls playing i les pràctiques, així com fer una història de vida, són eines cabdals dins la formació. El fet d'haver passat per l'experiència prèvia d'una recuperació en un procés de salut mental, conjuntament amb la formació, em capacita per acompanyar altres usuaris dels serveis de salut mental que estan en procés de recuperació.

Per exercir d'agent de suport mutu has d'haver passat per una experiència en salut mental, perquè és des de l'horitzontalitat que ens apropem a l'altra persona

La meva experiència com a agent de suport mutu va començar el 2020, en un programa pilot de Sant Joan de Déu, més concretament al programa FACT (Flexible Assertive Community Treatment), de Vilanova i la Geltrú, on vaig treballar conjuntament amb sis gestors de casos (infermeres, treballadores socials i terapeutes ocupacionals) i una psiquiatra. Vaig estar un any, en què vaig fer uns cent acompanyaments individuals a deu usuaris i usuàries diferents, i vaig participar en dos grups: un d'usuaris amb primers brots psicòtics i l'altre de familiars de primers brots psicòtics. Els resultats de les enquestes de satisfacció realitzades es van presentar al XXXIX Congreso Nacional de Enfermería de Salud Mental, celebrat a la ciutat de Pamplona al 2022.

Actualment, i des del maig del 2022, treballo als Centre de Salut Mental d'Adults de Nou Barris de la Fundació Centre Higiene Mental Nou Barris, fent acompanyaments, en gran part individuals, i a vegades conjuntament amb altres professionals. En aquests cinc mesos, he fet uns vuitanta acompanyaments i he vist catorze usuaris i usuàries diferents.

Suport entre iguals en salut mental

Llegeix més

Webinar

Com visc la meva feina?

L'essència del que he fet d'ençà que vaig començar la meva feina com a P2P és la senzillesa de compartir; un espai, un temps, dues presències. Un temps que sol ser al voltant d'una hora setmanal, i un espai que habitualment és a l'aire lliure, passejant, prenent un cafè a una terrassa o asseguts al banc del parc.

Una trobada en què dues persones, amb més o menys coses en comú, es comuniquen pors, angoixes, alegries, anècdotes, històries de vida. Una expressa més les seves coses, l'altra escolta activament i fa preguntes obertes. Ambdues des de l'horitzontalitat, sense que cap d'elles estigui per damunt de l'altra ni ajudi l'altra, ja que el tracte és d'igual a igual i, sobretot, perquè la persona que escolta activament pot aprendre més de l'acompanyament que la persona acompanyada. No hi ha una especialista, totes dues ho són de la seva pròpia experiència.

Dues persones es comuniquen les pors, les angoixes, les alegries, les anècdotes, les històries de vida, sense que cap d'elles estigui per damunt de l'altra

La presència de qui acompanya és bàsica perquè el procés vagi en bona direcció i l'altra se senti còmode i sostinguda. Aquesta hauria de ser oberta, franca, humil, noble, fresca, adaptable, consistent i conscient. En el meu cas, tant l'experiència com a participant en grups terapèutics (corporals i verbals) al màster de dansa moviment teràpia, com la de mestra d’infants d’un any, han deixat una empremta important, que m'ha mostrat quina o quines maneres són les més útils per a les dues persones (acompanyada i acompanyant), per ser i estar en aquesta situació; i així, intento fer-ho.

Amb els silencis passa una cosa semblant. Aprendre a fer-los, respectar-los i deixar-me balancejar pel seu so i pels del meu acompanyat no sempre és fàcil, però sé que és quelcom que he de practicar. I l’humor, una eina fonamental per viure dignament, és una altra de les potes que fem servir els peer to peer i que intentem que els usuaris i usuàries portin d'escut contra les adversitats pròpies.

El model CEISE (connexió, esperança, identitat, significat i empoderament) defineix els valors rellevants dels nostres acompanyaments.

Implementació de la figura d’agent de suport entre iguals en salut mental

Ir al artículo

Compartir la lluita des de l’horitzontalitat i l’honestedat

Es tracta del canvi d'un model de suport clínic a un model de suport social, entre iguals, com a servei que tanca les bretxes, que ajuda els usuaris a reincorporar-se a la societat i a implicar-se més en una comunitat, i també a proporcionar-los una xarxa de seguretat per atrapar-los abans que caiguin.

Una professió dins d'un equip interdisciplinari, on puc ser transparent sobre els meus reptes, estar al costat de persones que entenen les meves lluites i estar orgullosa de la meva capacitat per acompanyar persones que em recorden el meu passat. Una gran part de la feina com a agent de suport és utilitzar l'autodivulgació en benefici de les persones que servim.

Trobades sense massa expectatives, només la d'escoltar-se i comprendre's des d'una visió global de l'ésser humà, lluny de ser dos éssers malalts i incapacitats

Per la meva part, metafòricament parlant, sento que durant una estona els agafo de la mà i passegem junts per un lloc sense judicis, lliure d'estigmes, on poden dir, o no, tot el que sanament necessitin ells o jo mateixa, sent conscient en cada moment, segon toqui, del pou fosc o de la llum directa del sol. Dos éssers units que xerren del diví i de l'humà sense arribar mai a grans conclusions, sinó únicament deixant-se bressolar pel transcórrer de les paraules, els silencis, les emocions...

Trobades sense massa expectatives, només la d'escoltar-se i comprendre's des d'una visió global de l'ésser humà, lluny de ser dos éssers malalts i incapacitats. Fora del rol de salvador i víctima. Des de l'horitzontalitat i l'honestedat de compartir la lluita; intentant fer brollar al supervivent que tots portem dins.

Repetim com un mantra, a qui ho necessita, «abraça el teu dolor, és l'única cosa que et salvarà», perquè només des de l'acceptació sorgirà la possibilitat d'una alternativa nova. Escoltar-te sense por, de manera sincera, sense embuts, a un nivell corporal també. I és que la soledat que acompanya moltes de les persones que són usuàries del servei de salut mental és una soledat no desitjada.