És bastant freqüent que les persones amb TEA presentin altres dificultats i de vegades altres trastorns – ho anomenem comorbiditat – com el TDAH, amb la qual cosa tenim persones amb dificultats atencionals, d’hiperactivitat, i el maneig ja és més complex.
En les activitats de la vida diària, com dutxar-se, vestir-se o menjar, és important establir una rutina, una seqüenciació que permeti avançar-li a l’infant o adolescent què és el que farà durant el dia i en quin ordre. Les normes i rutines els donen seguretat perquè ells poden anticipar els esdeveniments. Precisament, els infants amb TEA sovint són molt rígids a nivell cognitiu i necessiten aquesta seguretat i aquesta estructura.
Un element que pot ajudar és utilitzar una agenda visual per anticipar les activitats del dia a dia, això facilitarà el seu compliment i reduirà els comportaments disruptius.
I sobretot, missatges senzills i clars, no per repetir-ho moltes vegades ens entendrà millor. De vegades és necessari repetir el missatge una o dues vegades i deixar-li espai perquè el nen pugui fer-ho. De vegades, donem moltes ordres seguides i col·lapsem l’infant. En la majoria de les ocasions, la presència de conductes problemàtiques és el resultat de què la persona té desitjos i necessitats no cobertes, que la persona presenta dificultats en les habilitats de comunicació o que li manca el control apropiat del seu entorn físic i social. Per tant, generalment les conductes problemàtiques tenen una funció.
Tècniques per a la reducció i el maneig de conductes inadequades:
- Anticipació i prevenció:
-
Canviar d’activitat: podem fer una altra cosa que sapiguem que li agrada com a opció a alguna cosa que l’està irritant.
-
Permetre que expressi allò que el molesta o que no vol continuar fent.
-
Avisar: dir-li que està fent quelcom inapropiat, explicar-li les conseqüències que rebrà si no deixa la conducta negativa i a més a més, donar-li l’alternativa de com pot fer-ho de manera apropiada
- Temps fora (nens petits)
- Extinció
- Reforç positiu
Pel que fa a l’ús del mòbil o dispositius electrònics cal treballar-ho com es fa amb tots els nens o adolescents. És important limitar-ne l’ús, establir dies i temps d’ús i indicar-ho en un format visual (en un paper o una cartolina), així no hi ha dubtes ni interpretacions errònies de quan es pot utilitzar i quin és el temps d’ús.
També és interessant reforçar positivament quan es compleix i establir i pactar si és necessari un privilegi, com per exemple una mica més de joc un altre dia, adaptant-ho segons l’edat. Si no es compleix amb allò acordat, si és necessari es pot consensuar no fer servir el dispositiu un altre dia.
És important anticipar, limitar i complir amb el que s’hagi pactat.