Els principals objectius del tractament d'un trastorn de la conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia són:

1. Restaurar o normalitzar el pes i l’estat nutricional de la persona.
2. Tractar  les complicacions físiques.  
3. Proporcionar educació sobre patrons alimentaris i nutricionals sans. S’ofereixen recomanacions als pares i pacients sobre els principis de la dieta equilibrada (en proporció, varietat i freqüència d’aliments).
4. Modificar/millorar les disfuncions prèvies o adquirides a conseqüència de la malaltia (pensaments, actituds, sentiments, conductes alterades): reduir o eliminar els afartaments i les conductes compensatòries inadequades (restricció, purgues, exercici físic excessiu); treballar la insatisfacció de la imatge corporal i les distorsions cognitives; i millorar l’autoestima i les relacions socials. Aquests canvis s’aconsegueixen a través de la psicoteràpia, del tractament farmacològic i de les intervencions familiars.
5. Tractar els trastorns associats (comorbiditats), tant psiquiàtrics (alteracions de l’estat d’ànim, símptomes obsessius, etc.) com físics (diabetis mellitus, etc).
6. Aconseguir el suport familiar de la persona afectada i proporcionar-li assessorament i teràpia quan sigui necessari. Es recomana involucrar la família i oferir-los participar en un grup de pares (psicoeducatius i multifamiliars) amb l’objectiu d’augmentar l’aliança terapèutica amb els pares, oferir-los suport emocional i informació sobre la malaltia i desculpabilitzar-los.
7. Prevenir las recaigudes. Inclou abordar i prevenir situacions que pugui afavorir-les (dietes, inestabilitat emocional) i planificar estratègies per enfrontar-s’hi.