www.som360.org/ca
Article

Què puc fer si crec que han vulnerat els meus drets?

Com presentar una queixa, una reclamació i una denúncia
Cisa Llopis Carbajo

Cisa Llopis Carbajo

Psicòloga experta en Intervenció Social. Coordinadora tècnica.
SOM Salud Mental 360
Denunciar vulneración derechos

Resum

Si algú creu que han vulnerat els seus drets, ha de comunicar-ho a persones de confiança o a professionals i considerar buscar el suport d'associacions. És important analitzar la intenció darrere de la vulneració i la identitat del responsable per determinar l'acció que cal emprendre, des d'un diàleg fins a una denúncia formal. Poden presentar-se queixes formals o recórrer a recursos administratius i judicials, citant les regulacions pertinents, com ara la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. En casos greus o insatisfactoris, es poden iniciar accions legals amb assessorament especialitzat, encara que aquests processos poden ser llargs i emocionalment desgastantes. Organitzacions especialitzades poden oferir orientació i suport legal, i és important que la societat s'involucri a identificar i denunciar vulneracions de drets.
Llegir mésmenys

Quan una persona coneix els seus drets, li és més fàcil identificar quan han estat vulnerats; però no sempre és senzill informar o denunciar aquest fet perquè en quedi constància i es puguin prendre les mesures corresponents. 

Un primer pas és comunicar la vulneració de drets a l’entorn proper (família, parella, amistats...) o a un professional de confiança, sempre de manera clara i argumentada. Ells podran donar suport, orientació i, si cal, denunciar ells mateixos la vulneració. També hi ha moltes associacions i organitzacions especialitzades que poden recollir la denúncia del fet, assessorar sobre quins passos cal seguir i, fins i tot, prendre accions col·lectives.

Alguns aspectes que s’han de valorar quan es vol fer una reclamació o denunciar una vulneració de drets són:

  • Qui ha comès la vulneració? No sempre hi ha una persona directament implicada, sinó que la causa també pot ser un protocol o un programa inadequat, pràctiques no revisades, directrius no alineades amb els drets de les persones, etc. 
  • És una vulneració intencionada? Moltes vegades es produeixen sense una intenció de fer mal, i cal fer conscient l’altra persona, sempre de manera respectuosa, de com ha vulnerat els nostres drets i com ens ha fet sentir, perquè pugui fer canvis i millores.
  • Quin és l’abast de la reclamació que es vol fer? La reclamació pot ser des de parlar amb el professional o equip que ha comès la vulneració, a fer una reclamació formal al servei o, fins i tot, presentar una denúncia administrativa o judicial.

Amb això, i tenint sempre present que cada situació és única i diferent, podem sol·licitar de diferents maneres que es respectin els nostres drets. 

Vulneració drets

Les vulneracions de drets en salut mental

Si és possible, sempre és recomanable mirar de dialogar amb la persona, el servei o l’entitat que creiem que ha vulnerat els nostres drets, exposar-los com ens afecta aquesta vulneració i, fins i tot, proposar alguna solució. Si el diàleg no és possible o no ha tingut bons resultats, ho podem demanar a través d’un escrit  (la persona que presenta l’escrit ha de guardar-se una còpia amb el segell de registre d’entrada del centre o servei). 

És recomanable mirar de dialogar amb la persona, el servei o l’entitat que creiem que ha vulnerat els nostres drets, exposar-los com ens afecta aquesta vulneració i proposar alguna solució

Com a alternativa a la petició per escrit, o si aquesta no ha tingut una resposta satisfactòria,hi ha l’opció de fer una queixa o reclamació formal. Els serveis (sanitaris, socials, educatius, comerços,...) estan obligats a tenir fulls de reclamació a disposició de les persones usuàries. El contingut serà semblant al de la petició, però, si ja s’havia presentat una petició prèvia, es pot incloure en aquesta queixa i indicar-hi la resposta que vam rebre. Generalment, la queixa ha d’incloure:

  • Les dades d’identificació de la persona que la presenta.
  • Les dades del servei on es presenta.
  • La descripció de la situació sobre la qual es fa la queixa, de manera clara, objectiva i senzilla
  • Què es demana: què necessita la persona i per què.
  • Normatives que recolzen la reclamació: sempre s’ha de mencionar, com a norma genèrica, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i, en el cas d’Espanya, el Reial Decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
  • La documentació que es vulgui adjuntar i que demostri la vulneració o en justifiqui la reclamació.
Webinar quality rights

Aplicant el model de drets en salut mental

Webinar

Si la resposta a la reclamació tampoc és satisfactòria, es poden iniciar accions administratives o, en últim terme, arribar a fer una denúncia judicial. 

Les denúncies administratives

Les denúncies administratives són extrajudicial, no hi intervé cap jutge, i es poden presentar en entitats generals o específiques, generalment a través d’un formulari en línia, per correu electrònic o presencialment. 

A Espanya, algunes d’aquestes entitats o organismes on es poden presentar les denúncies administratives són:

Recursos administratius generals

  • Defensor del Poble: és l’Alt Comissionat de les Corts Generals i, a través de la supervisió de l’activitat de les administracions públiques, s’encarrega de defensar els drets i llibertats dels ciutadans. Es poden presentar queixes individuals o col·lectives, quan es consideri que l’actuació d’una administració central, autonòmica o local, o d’una empresa o servei públic ha vulnerat els drets de la persona. Servei gratuït. 
  • Oficina d’atenció a la discapacitat (OADIS): pertany al Consell Nacional de la Discapacitat i s’encarrega de promoure la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, la no discriminació i l’accessibilitat universal. Es poden fer arribar consultes, queixes o denúncies de situacions en què la persona ha estat discriminada per motiu de la seva discapacitat (incloent-hi els problemes de salut mental). 
  • Infraccions i sancions en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030: és un sistema administratiu que permet sancionar les infraccions en matèria de discriminació o exclusió a persones amb discapacitat. Comprèn discriminacions en àmbits com les telecomunicacions, els espais públics urbanitzats i edificacions, els transports, els béns i serveis públics, les relacions amb l'Administració Pública, Justícia i Patrimoni cultural.
  • Altres recursos administratius disponibles a Catalunya:
    • Síndic de Greuges de Catalunya: és un òrgan políticament independent que atén les queixes quan les administracions públiques catalanes o empreses privades que presten serveis d’interès públic (aigua, llum, gas, telefonia...) cometen una irregularitat o vulneració de drets. Servei gratuït. Disposa d’una secció especialitzada en Defensor del pacient.
    •  Oficines d’atenció a les víctimes de delictes (OAVD): servei gratuït d’atenció, suport i orientació a persones que han estat víctimes o perjudicades per un delicte; per això, només està indicat en el cas de vulneracions de drets que siguin constitutives de delicte.

Recursos administratius específics

Les denúncies judicials

De vegades, segons la gravetat de la vulneració de drets o perquè les accions anteriors no han tingut una resposta satisfactòria, pot ser necessari fer una denúncia judicial, en què hi ha intervenció d’un jutge, i cal llavors comptar amb un advocat o advocada per fer-ho (els col·legis professionals d’advocats acostumen a disposar de cercador, i també es pot demanar informació als serveis d’orientació jurídica disponibles a molts municipis). Abans d’iniciar un procés d’aquest tipus, és important disposar del major nombre de proves del fet que es vol denunciar. 

Aquestes denúncies es poden presentar al jutjat més proper a la persona denunciant. En casos de vulneracions de molt més abast, podem denunciar a organismes internacionals com poden ser l’Oficina l’Alt Comissionat de les Nacions Unides de Drets Humans o el Tribunal Europeu dels Drets Humans

És important tenir en compte que en algunes causes, per exemple en les denúncies per tractes vexatoris, hi ha poca jurisprudència i les probabilitats d’èxit són baixes, però pot obrir la porta a altres persones que també vulguin denunciar fets similars. En canvi, hi ha molta més jurisprudència en casos d'incompliment de protocols.

Algunes persones decideixen no arribar a fer denúncies jurídiques pel cost que pot suposar i perquè pot ser massa dolorós reviure la situació de vulneració.

Aquests processos judicials són llargs i costosos, tant econòmicament com personalment i emocionalment, i cal que estiguem segurs que volem iniciar una acció d’aquests tipus, ser conscients de les possibilitats d’èxit que pot tenir i el cost que pot suposar. Algunes persones decideixen no arribar a fer denúncies jurídiques per molts motius, entre ells, perquè pot ser massa dolorós reviure la situació de vulneració. Per això, és recomanable que si volem fer una denúncia judicial ho fem acompanyats de juristes especialitzats en drets humans i sensibilitzats amb la defensa dels drets en l’àmbit de la salut mental.

Hi ha entitats i organitzacions especialitzades en salut mental que treballen per vetllar que es respectin els drets de les persones amb problemes de salut mental i que recullen totes aquestes notificacions de vulneracions per tal que quedi constància i denunciar-les també de manera col·lectiva. Aquestes entitats poden també orientar i assessorar sobre com actuar o quines passes fer en les reclamacions i les denúncies i, en alguns casos, poden oferir també assessorament legal per part de juristes especialitzats. A Espanya trobem:

Respectar i garantir els drets de les persones amb problemes de salut mental és una qüestió col·lectiva que interpel·la tothom. Per això és important que ens impliquem a  identificar, notificar, reclamar i denunciar les vulneracions de drets.