12 aprenentatges de persones amb TCA de llarga evolució

Una de les preguntes recurrents quan parlem d'un trastorn de la conducta alimentària (TCA) és quant de temps durarà. Les dades de recuperació poden ser molt variables, però la majoria de persones es recuperen plenament. Tot i això, hi ha al voltant d'un 20% de persones que conviuen amb el trastorn més de set anys, moment en què la majoria d'experts considera que estem davant d'un TCA de llarga evolució.

La recuperació en el cas del TCA sol durar mesos i la remissió completa fàcilment pot necessitar un parell d'anys, ja que a més de resoldre's el símptoma alimentari s'han d'abordar els factors psicològics, de personalitat i de l'entorn que ho han propiciat, cosa que necessita el seu temps.

La permanència del trastorn fa més difícil la recuperació, tot i que no és impossible. Fins i tot es poden donar casos de remissió després de 10 o 15 anys. És important, però, entendre que un temps d'evolució més gran constitueix un factor de pronòstic negatiu.

Quan el TCA s'allarga anys, l'habitual és conviure amb els símptomes. I és llavors quan les preocupacions i les pors respecte al futur i si s'aconseguirà la recuperació envaeixen la persona.

Hem parlat amb persones que tenen un trastorn de la conducta alimentària de llarga evolució i aquests són els 12 aprenentatges que ens han compartit:

Com puc continuar sense perdre la meva identitat malgrat les crisis i els conflictes?

Tingues en ment allò que et definia, allò que t'agradava de tu abans de tenir el trastorn. Lluita per això, per recuperar-ho. Explora quines coses actualment, malgrat el TCA, et fan sentir individual i especial. Lluita per descobrir-les i mantenir-les. No oblidis que, abans del TCA, ja eres una persona valuosa per als que t'estimen. Intenta recuperar i buscar què hi ha en tu de valuós o senzillament què t'agradava de com eres abans del TCA. En aquest camp ajuda molt l'autoconeixement, al qual la teràpia pot contribuir molt.

Quan arribem a certa edat, com gestionem allò que se suposa que hem de fer segons els cànons de la societat?

La societat, com qualsevol grup, es basa en costums d’una majoria, però hi ha infinites variacions d'estils de vida que s'aparten del corrent general. No confonguis el que està de moda amb allò que és vàlid o no segons les teves pròpies creences. Intenta cultivar una personalitat una mica menys sotmesa a la pressió social, les opinions de tercers i l'autoexigència pròpia per voler agradar tothom.

Com puc fer per deixar de banda el pensament recurrent intrusiu del TCA i connectar amb el present? Com viure el dia a dia, ser independent i assumir les responsabilitats com a persona adulta?

Si pots, mantingues algun espai de la teva vida lliure, on no deixis que el símptoma interfereixi. Per fer-ho ajuda fer coses que t'agradin, quedar amb amistats o amb companys d'estudis o de la feina. No et tanquis a saber-ne de tant en tant i veure com creixen i es desenvolupen, encara que tu no puguis fer-ho al mateix ritme. No t'aïllis dels qui t'aprecien. En cas que els pensaments recurrents siguin molt forts, consulteu amb el vostre professional de referència.

Com tenir un pensament positiu dels meus avenços? Com aprendre a cuidar-me i valorar-me, creure'm que jo també em mereixo estar millor?

Treballa la teva autoestima. Les persones del teu entorn, inclosos els equips terapèutics, et poden ajudar a reconèixer i potenciar les teves qualitats i aspectes pels quals ets una persona estimada i apreciada. Identifica i valora els esforços que fas en el dia a dia per tirar-ho endavant malgrat el patiment i l'obsessió. Les «imperfeccions» són en realitat allò que ens fa únics i originals, les hem d'abraçar i apreciar, i saber dir-se a nosaltres mateixos que «som suficient».

Com puc tirar endavant el meu projecte de futur si tinc tantes pors?

En el procés de desenvolupar el teu projecte de vida et poden assaltar moltes pors. Seré capaç? Puc ser útil i que em valorin? Podré millorar les meves habilitats socials, laborals i domèstiques? Les teves pors i dubtes no són gaire diferents de les de la resta de la població. És important estudiar o treballar en alguna cosa que et motivi i il·lusioni, ja que així funcionaràs millor.

Les persones amb TCA solen menysvalorar les coses que fan bé. Has de ser conscient de quines són aquestes coses i no obsessionar-te per si serà  «prou» bé. Pensa en un dibuix fet per un nen petit, pot ser maldestre però no per això menys valuós. No et rendeixis si falla una feina o un examen. Moltes persones no troben la parella, els estudis o el treball de la seva vida a la primera, i algunes vegades un s'ha de replantejar si el camí que ha escollit és realment adequat segons gustos i capacitats. Ajusta les expectatives al moment present, i és realista. Si veus que a causa del problema alimentari la teva capacitat de concentració falla, o els teus impulsos t'impedeixen mantenir un bon funcionament, cerca una activitat més simple que sentis que pots fer. Reconeix les teves pors i en parla.

Com adequar les meves expectatives sobre mi mateix i la meva realitat?

Sobre aquest aspecte ajuda molt l'acompanyament terapèutic, perquè et dóna un espai on expressar pors, preocupacions i pensaments sense que els hagis de reprimir, i així pots treballar-los. Encara que és bo tenir somnis i esperances, també ajuda a ser realista i contrastar les expectatives sobre nosaltres mateixos amb els èxits aconseguits o no. I pensar, amb ajuda, per què no els aconseguim quan passa així, què no funciona.

Com mantenir les amistats i forjar-ne de noves? Com gestionar la por a la solitud i la preocupació per la família?

És important que puguis parlar, estar en companyia, evitar la solitud i l'aïllament. Quan estàs en una fase en què tens pensaments negatius sobre tu mateix, és important no estar sol, encara que no tinguis gaires ganes de relacionar-te. És bo obrir-se a altres persones, a altres converses, sortir-ne d'un mateix. Queda almenys una vegada al mes amb amistats i amb la família. Tracta de veure'ls cada cert temps, un mínim. No us centreu en els desacords i punts de conflicte. Busqueu gaudir de la mútua companyia, compartir. No et castiguis encara més apartant-los de tu.

Com es poden construir nous objectius i mantenir la sensació de control?

Ajuda marcar petits objectius que vegis que pots aconseguir. Si els esculls, mantens el control en certa mesura. Per exemple, anar a un concert, comprar un llibre, arreglar alguna cosa. Res massa complicat, però que generi sensació d'èxit. Crea una rutina bàsica en algun àmbit (ex. temps d'estudi, organització del dia o de casa teva) on anar-te recolzant. Et servirà de base sobre la que puguis construir. Aprèn i practica algun mètode de relaxació i evita el consum de tòxics.

Com guanyar seguretat per iniciar reptes?

És més important atrevir-se a començar per algun objectiu senzill, o trencar algun esquema de comportament, que sentir-se segur en fer-ho. La seguretat vindrà amb el temps, amb la pràctica. És de la inseguretat i la incomoditat que sorgeix el desig de canvi. Comença per atrevir-te amb una cosa que et costi, però no et suposi gaire dificultat.

Viure noves experiències és un factor molt beneficiós. Són un repte, però després els resultats et poden sorprendre; potser t'encanta i repeteixes. Pots experimentar sensacions noves a través de viatges, activitats de lleure, tastar menjars nous o exòtics... Apareixerà la culpa, però compta amb això com si fos una maleta pesada amb què de moment has de viatjar.

Per exemple, una persona amb TCA de molt llarga evolució va començar a canviar la seva manera d'alimentar-se menjant exactament el mateix, però permetent-se menjar calent. Sobre aquest èxit va recolzar altres, i molt lentament va anar guanyant llibertat. I la sensació és meravellosa. També en els casos en què hi ha afartaments: el fet d'introduir-hi algun canvi, per petit que sigui, ajuda a reduir la sensació de descontrol. L'important és començar i, en cas de no poder-ho fer per un mateix, demanar ajuda professional.

Em poden quedar seqüeles físiques i mentals? Com evitar-les?

La majoria de conseqüències corporals dels trastorns alimentaris i moltes mentals es poden recuperar, encara que no sempre totes; algunes poden no revertir. I això és important no ignorar-ho. La manca de menstruació perllongada pot descalcificar els ossos i deixar-los més fràgils malgrat la recuperació del pes; també la fertilitat es pot veure afectada. I si un estat de desnutrició i baix pes extrem es manté molt de temps, hi ha la possibilitat que deixi seqüeles mentals en algun cas, com l’atròfia cerebral. Els vòmits persistents poden produir úlceres esofàgiques, hèrnia de l'estómac o mala digestió. I els afartaments poden derivar en obesitat i les seves complicacions (sobrecàrrega articular, hipertensió, diabetis, síndrome metabòlica).

La manera d'evitar les seqüeles del TCA és tenir-ne coneixement i cercant ajuda professional per poder rebre el tractament adequat.

Com gestionar els sentiments negatius i errors sense caure a l'hàbit d'utilitzar el símptoma del TCA?

Aquest és un dels reptes més difícils a enfrontar. El TCA intentarà mantenir-se perquè recórrer al símptoma alimentari dóna una falsa seguretat. Això inclou moviment compensatori, comprovació continuada del cos, restricció alimentària, etc. Dóna una falsa seguretat perquè alleuja momentàniament, però en realitat atrapa cada cop més.

Fa por deixar el símptoma i retrobar les inseguretats prèvies. Però no per això deixen de ser-hi. Has de comptar amb aquest funcionament en lloc d'ignorar-lo, i buscar la manera d'esquerdar-lo per algun costat, com si haguessis d'enderrocar una paret alta i compacta i busquessis esquerdes. No abandonis els intents, i si no ho aconsegueixes cerca ajuda professional. Si aconsegueixes confiar malgrat la por i cedir una part del control, s'obrirà una porta. Què et pot ajudar en el dia a dia? Ajuda sentir-se acompanyat. Ajuda comptar amb família i amistats pel que et puguis permetre malgrat el símptoma. Ajuda tenir professionals especialitzats en el tractament dels TCA al teu costat, que t'orientin quan apareixin els dubtes (nutricionals i psicològics), fent-se càrrec del seguiment del pes i l'estat físic. Normalment, les persones amb TCA de llarga evolució ja ho han intentat pel seu compte infinitat de vegades soles, sense resultat.

I finalment, com no llençar la tovallola?

Recollint-la de nou, pensant en el que pots perdre de bo i com la teva vida pot arribar a canviar si aconsegueixes deslliurar-te del TCA. Pot ser tòpic dir-ho, però a cada recaiguda hi ha un aprenentatge que ens fa més forts. I si ho vaig aconseguir una vegada, puc una altra, i una altra més si cal, i quantes calguin.