L'alimentació en les dones amb esquizofrènia

Les dones amb esquizofrènia presenten necessitats de salut física i salut mental que difereixen de les que presenten els homes, i que varien segons la fase del cicle vital (Natividad et al., 2023). Un dels problemes més rellevants a escala global és que les dones tenen un accés pobre als serveis mèdics en algunes parts del món (Mahase, 2019), per la qual cosa algunes presenten comorbiditats mèdiques i severitat en símptomes clínics que no passen amb tanta freqüència en el cas dels homes. 

A partir de la menopausa, les dones amb esquizofrènia presenten necessitats de salut específiques en comparació amb les dones premopàusiques, atès que el declivi dels nivells d'estrògens en aquesta etapa de la vida, els factors socioeconòmics i l'estil de vida impacten sens dubte la seva salut de manera diferent a com ho fan en l'etapa reproductiva (Seeman, 2023a). A partir de la menopausa, les dones presenten un increment en les taxes de consum de substàncies, síndrome d'apnees obstructives del son (SAOS), hipercolesterolèmia, diabetis, obesitat i osteoporosi.

En general, l'esquizofrènia s'ha associat a un increment en mortalitat prematura, per la qual cosa es recomanen especialment les estratègies de prevenció i intervenció precoç (Yung et al., 2021). Les malalties respiratòries, cardiovasculars i el càncer s'han descrit com a causes principals de morbimortalitat en esquizofrènia. Estudis recents remarquen la necessitat de dissenyar estratègies de millora de la salut física de les persones ateses, posant especial èmfasi en aspectes de diferències de gènere (Yung et al., 2021; Natividad et al., 2023). 

La necessària mirada de gènere sobre la psicosi

Ir al artículo

D'altra banda, cal destacar que els factors de risc social afecten negativament homes i dones amb esquizofrènia. Tot i això, impacten de manera més severa les dones i contribueixen amb més freqüència a un increment en l'estigmatització (Jester et al., 2023). Alguns d'aquests factors són la discriminació i l'exclusió social, la vida en un medi urbà, un nivell socioeconòmic baix, dificultats amb l'habitatge i vivències traumàtiques a la infància, adolescència i edat adulta, entre d'altres.

S'han de dissenyar estratègies de millora de la salut física de les dones amb esquizofrènia, que presenten necessitats que difereixen de les que presenten els homes i que varien segons la fase del cicle vital.

Tenint en compte les necessitats de salut física, salut mental i factors de risc psicosocial que presenten aquestes dones, en l'àmbit de salut mental comunitària del servei de salut mental d'adults de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa, el gener de 2023 vam iniciar un projecte pilot anomenat Unitat Funcional de Dones amb Esquizofrènia - Mútua Terrassa (Unitat Funcional de Dones amb Esquizofrènia - Mútua Terrassa, UFDE) (González-Rodríguez et al., 2023). El principal objectiu d'aquest projecte, pioner en la cura des d'una perspectiva de gènere, és millorar la salut física i la salut mental de les dones amb esquizofrènia, i identificar els determinants socials que impacten la seva salut per intervenir de manera primerenca. El model de treball d'aquesta unitat es basa en observatoris (de morbimortalitat, consum de substàncies, seguretat farmacològica, etc.) que mitjançant un treball cooperatiu detecten necessitats no cobertes i es dissenyen intervencions específiques per a les dones que ho necessiten.

L'impacte de l'alimentació en l'esquizofrènia

Un aspecte transversal i d'especial interès en aquesta unitat és la consideració de la nutrició, l'alimentació i els estils de vida de les dones amb esquizofrènia, que, com hem avançat anteriorment, impacta de forma directa la seva salut general. En l’àmbit de l'esquizofrènia, en els darrers anys ha crescut notablement el coneixement de la relació entre la nutrició, l'expressió de símptomes, la progressió de l'esquizofrènia i la morbimortalitat (Onaolapo and Onaolapo, 2021). 

Els factors de risc social impacten especialment de forma negativa les dones amb esquizofrènia. Les taxes de desocupació, un risc més gran de discriminació i estigmatització i les dificultats amb l'habitatge poden associar-se precisament amb dificultats en l'accés a una alimentació saludable, i aquest fet és especialment preocupant en dones embarassades amb esquizofrènia o mares que han d'alimentar els seus fills. Tanmateix, hi ha altres barreres que incrementen el risc de dèficits nutricionals en l'esquizofrènia, i, per tant, el risc de presentar comorbiditats mèdiques (Seeman, 2023). Una revisió recent destaca que una nutrició pobra en dones amb esquizofrènia s'associa a factors com la pobresa i l'aïllament social, i es pot relacionar amb alteracions dels ritmes circadians, l'ús de substàncies i les condicions de vida. 

En l'esquizofrènia hi ha una relació entre la nutrició, l'expressió dels símptomes, la progressió del trastorn i la morbimortalitat, en què cal tenir en compte l'impacte dels factors de risc social.

És per això, que en la nostra unitat estem desenvolupant grups de nutrició i alimentació centrats en experiències d'aprenentatge significatiu, en els quals es proposen a les dones ateses diferents tasques i activitats centrades en el següent: 

• El coneixement dels aliments
• La comprensió dels nutrients que presenten els aliments
• L'aplicació de la informació apresa sobre aliments i nutrients
• L'anàlisi de diferents propostes de menús
• L'avaluació
• La creació de plans específics per part de les persones ateses

Les dones amb trastorn mental greu tenen pitjor salut física

Ir al artículo

Hi ha moltes classificacions dels aliments; algunes es basen en el seu origen i altres en els nutrients que contenen. En funció de la mida dels nutrients, aquests es divideixen en macronutrients (carbohidrats, proteïnes i lípids) i micronutrients (sals minerals, vitamines) (Morris, 2024). Els aliments es divideixen principalment en: fruites, vegetals, cereals, proteïnes i làctics.  

Fruites

Les fruites tenen efectes beneficiosos, com una funció antioxidant i antiinflamatòria, i presenten propietats antihipertensives. Aquests efectes s'han associat amb una disminució de les taxes de malalties cardiovasculars i en alguns tipus de càncer (Amiot-Carlin, 2019). Alguns estudis han trobat que afegir una porció addicional de fruita a l’alimentació pot reduir el risc cardiovascular global. Les fruites són riques en vitamines B, C, minerals i carotenoides. Aquests nutrients són, en gran part, els responsables del seu efecte antioxidant.  

Alguns estudis han trobat que afegir una porció addicional de fruita a l'alimentació pot reduir el risc cardiovascular global.

En el cas de dones amb esquizofrènia, tenint en compte les taxes de malalties cardiovasculars, respiratòries i la mortalitat per càncer, la recomanació del consum de fruita és fonamental (Natividad et al., 2023). Tanmateix, els fruits secs, especialment les nous, tenen propietats cardioprotectores que contribueixen a la prevenció i la millora de les malalties cardiovasculars. Diversos estudis apunten que la incidència d'esdeveniments cardiovasculars disminueix en les persones que segueixen una dieta mediterrània amb oli d'oliva verge extra o nous (Estruch et al., 2018). Si ens centrem en el risc de mortalitat, el consum de nous s'ha associat a un efecte protector cardiovascular i a una reducció de la mortalitat per càncer. 

Vegetals

El consum de vegetals, rics en fibra i amb elevades concentracions de minerals i vitamines, disminueix la mortalitat de causa cardiovascular, per càncer i per qualsevol causa (Aune et al., 2017). Aquestes troballes es justifiquen perquè els vegetals regulen alguns paràmetres metabòlics com els nivells de glucosa, lípids, pressió arterial, i tenen propietats antioxidants que disminueixen el risc de càncer. És per això, que a les dones amb esquizofrènia també se’ls ha d’aconsellar el seu consum, i la seva recomanació mereix una consideració especial en el context del nostre observatori de morbimortalitat somàtica.

Cereals

Els cereals són aliments que es classifiquen principalment en: cereals integrals i cereals refinats; els primers es consideren cardioprotectors perquè contenen nutrients com la vitamina A, B1 (tiamina), B2 (riboflavina), B3 (niacina), B6 ​​(piridoxina), B9 (folat) i vitamina E. S’ha de considerar la seva inclusió en les recomanacions dietètiques a dones amb esquizofrènia.

Proteïnes

Els aliments rics en proteïnes són un grup alimentari format per la carn, el peix, els ous, els llegums i les nous. Les proteïnes es poden obtenir a partir de les plantes o els animals i contenen aminoàcids que són essencials per al desenvolupament correcte de les funcions corporals. El consum de proteïnes d'alta qualitat és indispensable per a un desenvolupament òptim i salut global, i prevé de l'anèmia i de trastorns immunitaris, entre d'altres (Wu, 2016). Alguns autors recomanen incrementar el consum de proteïnes vegetals per sobre de les proteïnes animals per reduir riscos de mortalitat.

Làctics

Els làctics són aliments i begudes que inclouen la llet, el formatge, el iogurt. Contenen calci, vitamina D i proteïnes i redueixen així el risc d'osteoporosi i de fractures. Els nutrients i alguns tipus de lípids que contenen els làctics han demostrat ser cardioprotectors i millorar la salut òssia (Rozenberg et al., 2016). És per això que aquest tipus d’aliments s’ha de considerar especialment per a dones postmenopàusiques amb esquizofrènia, ja que aquestes dones es troben en una etapa de la vida en què s'incrementa el risc cardiovascular, d'osteoporosi i de fractures òssies. 

Hàbits saludables i salut mental

Llegeix més

Quizz

No hem d'oblidar que les recomanacions dieteticonutricionals han d'anar acompanyades d'una supervisió d'altres estils de vida i comorbiditats, i de l'anàlisi de la prescripció de fàrmacs que prenen aquestes dones, així com dels factors de risc psicosocial.

En la literatura es descriu l'associació entre alguns aliments, trastorns endocrins i el risc d'hiperprolactinèmia, que és un trastorn endocrí que s'associa a l'amenorrea (o manca de menstruació) i a un risc d'osteoporosi, especialment en les dones postmenopàusiques. També s'emfatitza la necessitat d'adaptar les recomanacions nutricionals d'acord amb el nivell socioeconòmic de les persones ateses. Quan es facin recomanacions de consum d'oli d'oliva verge extra o nous s’ha de tenir en compte que algunes dones poden presentar dificultats econòmiques per garantir-ne el consum. Es pot recomanar el consum de cacauets, que presentaria un cost econòmic més baix respecte a les nous, i que s'ha associat també amb una reducció total de la mortalitat i mortalitat per malaltia cardiovascular en la població americana i xinesa, i en col·lectius vulnerables (Luu et al., 2015).

En conclusió, les recomanacions nutricionals i dietètiques a dones amb esquizofrènia han de tenir en compte les principals comorbiditats i els factors de risc de mortalitat que presenten. Les recomanacions han de tenir l’objectiu de millorar el perfil metabòlic i cardiovascular i potenciar l'efecte antioxidant i antiinflamatori d'alguns aliments. L'alimentació en dones amb esquizofrènia està influenciada per factors com la salut mental, els estils de vida i els determinants socials de la salut. En els processos de recomanació, s’ha de tenir en compte el cost econòmic d'alguns aliments considerats saludables. En unitats especialitzades centrades en el repte de la salut física, la salut mental i els factors de risc psicosocial, les intervencions nutricionals han d'anar enfocades a millorar globalment els fenòmens o problemes de salut principals. És per això que les intervencions han de ser multidisciplinàries, personalitzades en tot moment i orientades a l'aprenentatge significatiu o al canvi de les dones ateses.