www.som360.org/ca
Article

L'atenció espiritual en salut mental

Implementar l'atenció a les necessitats espirituals o religioses en el procés de recuperació
Victor Chavarria Romero

Victor Chavarria Romero

Psiquiatre
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Cristina Pou Matarranz

Cristina Pou Matarranz

Psiquiatra. Cap d´Àrea Salut Mental Urgències SM, interconsulta, TEC, Aguts, Subaguts i Hospitalització Parcial
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
espiritualidad
Fotografia: Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Resum

L'espiritualitat i la religiositat ofereixen un marc de creences i valors que ajuden les persones a trobar sentit i pau davant la incertesa, especialment durant episodis de trastorns de salut mental. L'evidència científica ha demostrat un efecte protector de la dimensió espiritual en diversos trastorns mentals, com ara la depressió i l'addicció, en disminuir la prevalença i millorar la qualitat de vida i recuperació. Tot i la importància de l'espiritualitat en la salut mental, sovint és desatesa pels professionals de la salut, cosa que pot obstaculitzar el procés de recuperació de les persones ateses. Organitzacions i associacions professionals de salut reconeixen la necessitat d'integrar la cura espiritual en el tractament i la recuperació mental. Així, l'espiritualitat hauria de ser considerada a la intervenció clínica com una dimensió més en l'enfocament holístic dels trastorns de salut mental.
Llegir mésmenys

Davant la irracionalitat i la incertesa del món que ens envolta, és de gran ajuda articular un sistema de creences i afectes capaç de suscitar una experiència subjectiva de pau i confiança.

De les explicacions més senzilles a la més complexes, de les més racionals a les més experiencials, més o menys íntimes o compartides, les narratives tenen per funció dotar de coherència i, per tant, de sentit, l'existència humana.

Aquesta necessitat de recerca d'entendre el que succeeix, d'enquadrar-lo en l'experiència i atorgar-li un sentit s'intensifica en moments d'elevat sofriment, situacions en les quals no és difícil observar una intensificació de l'àrea espiritual o religiosa en les persones prèviament versades o fins i tot la seva aparició inicial en persones menys proclius.

Si bé no existeix un consens al voltant d'una única definició d'espiritualitat i religiositat. L'espiritualitat es troba relacionada amb el sistema de creences, significats, propòsit i valors personals en la vida, i està intrínsecament relacionada amb la qualitat de vida subjectiva. La religió es concep freqüentment com un aspecte institucional comú de l'espiritualitat, amb rituals individuals i socials concrets.

La relació entre l'espiritualitat i la salut mental

L'espiritualitat i religiositat juga un rol destacat en tots els aspectes de la vida, especialment en els relacionats amb la salut i el benestar. L'espiritualitat és un terme ampli que abasta tot, des de la dimensió essencialment humana de la personalitat fins a les manifestacions culturals i religioses d'aquesta.

Més de la meitat de les persones ateses en els serveis de salut mental tenen creences espirituals o religioses que consideren importants per ajudar-los a sobreviure el trastorn mental, però sovint se senten incapaços de parlar sobre aquestes preocupacions amb els seus referents.

Quan s'esdevé una crisi de salut mental, el sistema sanitari té com a missió el tractament de la seva naturalesa sota un enfocament biopsicosocial: intervenció farmacològica, psicològica, rehabilitadora i social. Per oferir un enfocament holístic s'hauria d'incloure l'atenció espiritual o religiosa mitjançant professionals sanitaris específicament formats per a això, que siguin capaços de manejar els codis narratius de les persones, màxim en situacions de crisi mental, i ajudar-los a millorar la seva qualitat de vida.

Cal destacar que existeix una relació entre l’espiritualitat i religiositat i la salut mental, consolidada en la literatura, sobretot pel que fa al trastorn depressiu (Smith et al., 2003; Balbuena l'al., 2013), les temptatives autolítiques i els suïcidis consumats (Lawrence et al., 2016). Les persones amb dimensions espirituals o religioses més desenvolupades tendeixen a deprimir-se menys, a tenir més qualitat de vida percebuda i a realitzar menys temptatives autolítiques i suïcidis consumats. Aquest factor protector s'ha observat també en trastorns per consum de substàncies (Walton-Moss et al., 2013), on ha mostrat un aspecte facilitador de desintoxicació i deshabituació de substàncies. Els estudis relacionats amb altres trastorns com el trastorn bipolar (Stroppa & Moreira-Almeida, 2013; Stroppa et al., 2018), trastorn obsessivo-compulsiu (Buchholz, 2019) o trastorn per estrès posttraumàtic (Prieto-Ursúa & Jòdar, 2020) aporten evidència de menor consistència, però agafen resultats prometedors. Així doncs, l'espiritualitat impacta de manera directa en l'estat clínic, té implicacions en la prevalença de determinats trastorns (especialment depressió i abús de substàncies), repercuteix en el tractament (compliment, recerca teràpies alternatives) i en els resultats de salut (millor recuperació i menys intents de suïcidi), així com en la qualitat de vida de la persona afectada i el seu entorn proper (Koenig, 2009).

Tenint en compte que la totalitat d'un ésser humà inclou la seva dimensió física, emocional, social i espiritual; el fet de no incloure l'espiritualitat en el procés d'atenció impacta negativament en la salut de la persona atesa i retarda la seva recuperació (Seyringer et al., 2007).

L'espiritualitat i la religiositat tenen la capacitat de promoure o danyar la salut mental, segons representin un afrontament religiós positiu o negatiu, respectivament. L'actitud de la persona cap al seu procés i el tractament és crucial; és per això que les consideracions espirituals i religioses tenen repercussions clíniques. Això implica la necessitat de conèixer les necessitats i les capacitats espirituals de les persones, i la incorporació de les mateixes en el procés de recuperació (Weber & Pargament, 2014).

Els equips assistencials que treballen l'àmbit de la salut mental han de tenir en compte tots aquests factors.

Davant aquesta evidència, moltes societats professionals nacionals i internacionals han reconegut que la cura espiritual s'ha d'integrar en l'abordatge integral assistencial. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) o l'Associació Mundial de Psiquiatria (WPA) han reconegut l'espiritualitat com a dimensió de qualitat de vida, i aconsellen incloure la dimensió espiritual en l'avaluació i tractament en salut mental. En diversos països com Brasil, Índia, Sud-àfrica, Regne Unit i Estats Units s'han creat seccions específiques, en els col·legis professionals, sobre l’espiritualitat o religiositat. La primera comesa és detectar creences i valors per poder treballar-hi.

La Secció de Religió, Espiritualitat i Psiquiatria de la World Psychiatric Association (WPA) ha emprès un procés destinat a aconseguir un acord internacional sobre la posició de la psiquiatria en l'espiritualitat i la religió. Tot i que no s'ha assolit un consens concret, si s'ha acceptat la necessitat de realitzar una exploració apropiada de les formes en què l' espiritualitat i la religió es manifesten en la persona atesa en l'àmbit de la salut mental.

En resum, la vida espiritual és una cosa constitutiva de tot ésser humà i fa referència al sentit de la vida, els valors i les seves creences filosòfiques i religioses. L'espiritualitat i religiositat hauria de ser contemplada com una esfera més dins de l'abordatge holístic dels trastorns de salut mental. Els nous avenços en la recerca i l'avaluació de resultats clínics ajudaran a parametritzar i sistematitzar la intervenció espiritual i religiosa en la pràctica clínica habitual.

Si tens pensaments suïcides, demana ajut:

També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.