Claus per visibilitzar i mitigar els efectes de la solitud no desitjada

La solitud no desitjada, sobretot de persones de col·lectius vulnerables, comporta sentiments d’intens patiment que repercuteixen en el seu benestar i la seva qualitat de vida.  Aquest fenomen s’ha agreujat amb la irrupció de la COVID-19.  És per aquest motiu que, durant el confinament de la població imposat per la pandèmia, es van posar en marxa xarxes de suport per pal·liar les conseqüències de la solitud. Moltes d’aquestes es mantenen davant la perspectiva d’un hivern amb pandèmia.

En la trobada digital «Acompanyem la solitud» vam voler visibilitzar aquesta situació. Moderada per Isabel Grimal, directora d’infermeria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD), va comptar amb la participació de Marta Alcáñiz, infermera del centre sociosanitari Sant Joan de Déu Esplugues; Pilar Soleto, treballadora social de la Fundació Nostra Senyora dels Àngels; Jordi Ramón, infermer especialista en salut mental del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) de Cornellà; Gabriela Estropa i Albert Quiles, integradora social voluntària i director gerent, respectivament, de la Fundació Amics de la Gent Gran.

En primer lloc, Isabel Grimal va introduir el concepte de la solitud no buscada i agreujada per la pandèmia. L’any 2019 vivien a Espanya uns 2,5 milions de persones soles en «situació de confinament permanent» a causa de l’envelliment de la població i els canvis que s’han produït en les estructures familiars en la societat actual. Es preveu que l’any 2050 el 38 % de la població espanyola serà més gran de 65 anys. Durant la trobada es van destacar la duresa de viure en solitud (una situació que pot impactar tothom, al marge de l’edat) i la necessitat d’incrementar els recursos públics per prevenir i pal·liar la solitud no desitjada, i també per sensibilitzar la població en general.

Marta Alcáñiz, en un vídeo introductori, explica com van abordar des del sociosanitari Sant Joan de Déu l’acompanyament dels seus usuaris durant l’estat d’alarma. El 90 % dels residents tenia un nivell de solitud mitjà/alt i al centre hi havia un clima generalitzat d’ansietat davant la ruptura de les dinàmiques habituals. Mitjançant el projecte «Connecta emocions» es va poder fer un acompanyament personalitzat, amb videotrucades diàries entre els usuaris i els seus familiars.

Pilar Soleto García explica com es va organitzar la Fundació Nostra Senyora dels Àngels per donar suport als usuaris als quals tutelen (960 persones, el 71 % més grans de 81 anys i el 90 % ingressades en residències).  Després del caos inicial perquè no es permetien els contactes presencials, es van anar establint nous canals de comunicació aprofitant les noves tecnologies. Varen observar que en alguns usuaris l’impacte de la restricció de les relacions socials havia estat més gran que en altres. Assenyala la necessitat de fer sortir de la invisibilitat la gent gran i reclama més recursos per combatre la solitud.

Jordi Ramón Rizo ha presentat l’estudi que ell mateix ha liderat des de fa 7 anys en el CSMA Cornellà, «Impacte d’una intervenció grupal en la percepció de solitud de la gent gran». Demostra que les activitats grupals i comunitàries en edats avançades, en què es treballen aspectes com ara els hàbits saludables o l’estimulació cognitiva, aporten beneficis com la millora de la qualitat de vida i el sentiment de pertinença a un grup. Durant els mesos de confinament, les intervencions del programa es van adaptar a les necessitats de les persones, amb el suport de la tecnologia i fomentant l’ajuda mútua. Assenyala el component d’estigmatització de la solitud, «una mort en vida».

Gabriela Estropa i Albert Quiles han destacat la importància del voluntariat amb les persones grans per pal·liar els sentiments de solitud.  La Fundació Amics de la Gent Gran fa més de 30 anys que treballa amb persones grans i vulnerables. Durant el confinament van oferir acompanyament telefònic i la seva valoració de l’experiència és molt positiva. Gabriela Estropa ressalta que la solitud no és exclusiva de la gent gran i convida a visibilitzar la tasca dels auxiliars de geriatria i a implicar la població en accions de voluntariat.

Per acabar, Albert Quiles manifesta la seva preocupació per la manera en què s’estan gestionant les intervencions davant les noves onades de la COVID-19. Opina que les organitzacions han d’aprendre de l’experiència i fer les coses d’una altra manera: a més d’assegurar les mesures bàsiques de prevenció, hi ha accions presencials que no es poden ometre i que «són tan essencials com el menjar». Cal ser previngut, però també creatiu, ja que per a la gent gran «si no mata el virus, mata la tristesa».

Pots veure la trobada digital íntegra «Acompanyem la solitud».

Foto creada per freepik - www.freepik.es